La campanya per a reduir el consum de bosses de plàstic que ha posat en marxa la Fundació per a la Prevenció de Residus i el Consum Responsable és un exemple d'acció responsable, sentit comú i sensatesa.
L'objectiu d'aquesta singular iniciativa és que la societat en el seu conjunt actuï alhora per tal de fer front al greu problema ambiental que està generant a casa nostra l'esbojarrat increment en el consum d'aquest envàs d'un sol ús i el seu residu, que ja frega tot solet el 5% de les nostres deixalles domèstiques. Per això s'han dirigit especialment als ens locals demanant-los el seu suport.
El problema però és que a l'hora de repassar les adhesions institucionals ens trobem de nou amb els mateixos noms de sempre. Aquest és un país petit en el que tots ens coneixem força, per la qual cosa no cal reproduir aquí el llistat dels que s'han afegit a la primera i de manera voluntariosa a aquesta campanya.
Son els consells comarcals, les mancomunitats i els municipis de sempre. Els que des de fa anys estan posant en marxa iniciatives per a la prevenció i la reducció dels residus municipals i per a la recollida selectiva de les diferents fraccions de la brossa al seu territori. Són els que des fa molt de temps venen fent els deures per avançar amb l'estalvi d'aigua, la implantació de les energies renovables o la mobilitat sostenible. Són, en definitiva, tots els ens locals que estan tirant del carro de la sostenibilitat al nostre país.
Escoltant els seus tècnics i regidors de medi ambient a la presentació de la campanya un es sent orgullós de pertànyer a aquest col·lectiu de ciutadans units per a un món més net, segur i sostenible. Les seves ganes de tirar endavant propostes i el seu entusiasme per anar avançant son encomanadissos. Un se'ls imagina arribant a la reunió de govern carregats de carpetes, de proves de cartells i de tríptics. Desenfundant els seus arguments a favor del planeta amb power points cassolans, informes o estudis concloents que exposen amb impaciència i nerviosisme, tot davant la resta de regidors que, fins i tot al propi equip, se'ls miren amb cara de cansats i un escepticisme actiu (!una altre vegada aquests pesats de medi ambient! pensen).
Però aconsegueixen que la seva proposta passi pel ple. Aconsegueixen fins i tot que s'aprovi per unanimitat doncs (no sigui que ens perjudiqui) es guanyen també el suport de l'oposició. Però no ens enganyem, triomfen perquè s'ho han currat, perquè han treballat dur i perquè quan es defensa amb rigor i vehemència la necessitat de protegir el més important del que ens envolta, és a dir, la qualitat ambiental del lloc on tots vivim, no hi ha ningú que s'atreveixi a posar-hi pals a la roda.
I llavors surten de l'Ajuntament o del Consell, tard com sempre, i se'n van al bar de la cantonada a celebrar-ho. Són, insisteixo, els de sempre, als ens locals de sempre. Comparteixen experiències amb els companys dels altres indrets de sempre.
Ara han aconseguit que s'aprovi una moció declarant el seu com a municipi lliure de bosses, tot adherint-se a la campanya Catalunya lliure de bosses de la Fundació PRCR. Després comunicaran el seu acord al Parlament i a la Generalitat i...qui sap, potser aviat podrem dir que el nostre és un país lliure de bosses.
Però si això arriba, si en aquest cas com en tants d'altres aconseguim avançar cap a un model de societat més modern, més net, segur i sostenible, haurà estat per ells: per els de sempre.
I és a ells, a tots aquests petits/grans herois que des de les seves regidories o les àrees tècniques de medi ambient estan fent que l'acció de govern sigui cada vegada més ambiciosa, que hem d'agrair els petits avenços del país. En aquest terreny, com a tants d'altres, a Catalunya anem a dues velocitats (o millor dit a tres, doncs encara hi ha qui no s'ho creu això de la sostenibilitat i passa de tot) però la roda bona és la seva. Gràcies per imposar el ritme, companys: gràcies per les vostres pedalades.
Bon estiu a tothom. I ja sabeu: foc zero i responsabilitat deu.
