Stern i l'estel de Nadal (per Albert Punsola)

L'aparició de l'Informe Stern ha estat sens dubte una de les notícies de l'any. Que un economista reconegut, antic membre del Banc Mundial, hagi tractat en els termes que ho ha fet el canvi climàtic és una novetat que ha colpit fins i tot als més escèptics. Acostumats a sentir parlar de ciències físiques al voltant de la qüestió, l'Informe Stern ha significat la irrupció de l'economia i amb ella d'un fonamentat pronòstic sobre la forma en què haurem d'afrontar el segle XXI, tant si ens agrada com si no. El missatge és clar. Si no fem res contra tot allò que contribueix al canvi climàtic, el món patirà una recessió equivalent a les pitjors del segle XX, associades a les guerres mundials i la gran depressió. Si actuem les coses aniran raonablement millor. Potser hi haurà un creixement més feble, però en contrapartida no quedarem engolits per una crisi de proporcions inimaginables pels nostres estàndards de vida. Stern assumeix que cal canviar models que ara semblen intocables. Parla, per exemple, de eliminar en un 60% el pes dels combustibles fòssils del sector energètic pel 2050. Més enllà de les xifres, hi ha un subtext en l'Informe Stern que fa referència a compromisos morals i a una certa grandesa d'esperit col.lectiva, que ens haurien de preparar per a algun sacrifici. O és que algú pensa que els canvis es produiran de manera automàtica? Tanmateix, a mesura que s'acosta l'estel de Nadal, l'estrella de Stern sembla apagar-se. No és només que el seu informe ja hagi estat contestat per opinions contràries, ni tan sols que hagi desaparegut dels mitjans. Es més aviat que avui -desembre de 2006- el que es pot copsar a les societats opulentes no és un ambient on es respirin els valors que l'autor del famós document sembla desitjar per combatre les incerteses que ens esperen. Després del No buy day del novembre hem arribat a la campanya comercial més lluenta de l'any. Si aquest dia el lector no va comprar res té ara totes les possibilitats per desfogar-se. Les botigues estan plenes a vessar des de fa setmanes. En un dels macrocentres de la capital catalana no fa massa dies vaig poder veure una massa de compradors que feia autèntica impressió, per l'avidesa i velocitat amb què actuava. La febre per adquirir béns materials fa pensar en l'escassetat d'altres tipus de béns, qui sap si fruit una mena d'horror vacui del nostre temps, que explicaria aquesta pulsió per omplir i omplir. Tot plegat té poc a veure amb la il'lusió d'un regal o la singularitat d'un desig. El disseny de tota aquesta mecànica es fa evident en petits detalls. Per exemple, la publicitat d'una empresa de telefonia que s'anuncia en ple centre comercial amb un missatge aproximadament com aquest: 'consumir més no et farà més feliç'. La sofisticació del missatge no ve del seu contingut sinó del context. Es aquí on adquirex valor, en un temple de les compres, i on es manifesta que el marketing té un coneixement molt profund de les persones. Una forma de controlar algú és a través de les seves conviccions i una altra, tant o més eficaç, a través de les seves contradiccions. En els darrers anys s'ha desenvolupat una certa consciència sobre l'ambient gràcies, per exemple, a la banalitat dels animals-icona, que han esdevingut molt populars, o a aspectes més seriosos com la necessitat de reciclar, en aquest cas per la persistència de les administracions. Per contra, no sembla que s'hagi avançat gaire en la percepció col·lectiva del creixement exponencial del consum i la seva relació amb un model insostenible. Aquest fet s'explicaria per la mateixa complexitat de l'assumpte. El consum presenta aspectes positius que, a més, funcionen bé perquè estan relacionats amb el benestar de la societat. Sense anar més lluny, sosté l'economia actual i per això costa de fer entendre que, en determinades proporcions i sense una certa responsabilitat al darrera, pot arribar a arruinar-la per complet. Stern assenyala que el món no haurà de triar entre impedir el canvi climàtic, per una banda, i el creixement i el desenvolupament, per l'altra. Recorda que combatre aquest fenomen que afecta el planeta és precisament anar a favor del creixement. Encara que l'informe dibuixa escenaris difícils per al futur, és optimista en el sentit que marca un camí. Es evident que aquest camí passa per redefinir el sentit del creixement en el nou context i per reconsiderar l'enorme quantitat de recursos que calen per a mantenir-lo. Un dels elements per anar en aquesta línia és la tecnologia. Un altre -i el mateix informe n'és un exemple- la informació. Però, sense un estat d'ànim col·lectiu majoritàriament compromès, tecnologia i informació són com una llei sense policia. Stern apunta a les societats riques del món com a motor del canvi ja que són elles les que disposen del capital que fa falta posar damunt la taula. Tant de bo aquest motor s'engegués entre les masses de consumidors, però la veritat jo no hi confiaria gaire.