[TAST DE PREMSA] Kyoto i la deforestació (per Oriol Lladó)

Qui va escriure el protocol? El protocol de Kyoto promou la deforestació. Un títol sorprenent, marca Reuters. Llegeixo amb atenció la notícia, de la qual es fa ressò el Financial Times. Un estudi de l'organització científica Biblioteca Pública de Ciència determina que el tractat internacional no estableix cap mesura per premiar els estats que més boscos intactes tenen en el seu territori. Ben al contrari, el protocol dóna anomenats 'crèdits' als països que reforestin terrenys, però no incentiva els estats que els han de mantenir. El titular de la notícia era més provocador que rigorós. Però ja està bé. Evidencia tot un contrasentit, més quan alguns d'aquests boscos tenen un valor incalculable precisament per la seva antiguitat. A vegades és tan evident que el protocol de Kyoto el van escriure, encara que empesos per les més nobles causes, economistes i polítics... i no pas biòlegs! Cases amfíbies Una companyia holandesa està desenvolupament un sistema de construcció de cases a partir d'una tecnologia amfíbia. És a dir, ras i curt, que hi ha qui vol fer diners venent cases flotants. El capitalisme és així: el negoci sempre, fins i tot en la desgràcia. Més enllà de l'extravagància de la notícia, que a mi m'arriba a través de la CNN, és cert que aquesta mena de construccions poden tenir un paper important en zones de deltes o en territoris per sota el nivell del mar. El seu impacte sobre el sòl és menor que la construcció habitual. L'esnobisme per un món millor Vörland és una illa a tocar de Suècia que a l'any 2057 s'ha convertit en una mena d'Eivissa del segle XXI, on milers de persones sommien a passar les vacances tot disfrutant del sol i el clima càlid. Suècia convertida en 'meca' del turisme de parasol? Bé, aquest és un dels efectes del sobreescalfament de la terra -vet aquí, el canvi climàtic- que els responsables de la incisiva i imaginativa revista Colors ens han detallat en la seva edició d'estiu. Un número monogràfic -aquesta és la presentació habitual de la publicació- que va repassant diferents solucions i artilugis en la línia d'un món al qual les circumstàncies han obligat a ser més sostenible. Un micro-món representat per aquesta impossible (?) Vörland. Molt d'humor i una afiladíssima intel'ligència: vegeu: un hotel obté l'energia de la pràctica sexual dels seus clients i hi ha un autobús que es mou amb les cames dels seus viatgers. L'esnobisme es converteix en prossel'litisme per salvar el planeta? Potser si. En tot cas, i mentre mirem de respondre la pregunta, diria que 'Colors' ens ofereix una pista 'una pista més!- d'una necessària renovació de les nostres estratègies de comunicació ambiental. La frontera de la biopirateria? El consens políticament correcte ens fa condemnar, amb raó, les pràctiques de l'anomenada biopirateria. Però aquest posicionament serveix de ben poc sinó es concreta que és, exactament, la biopirateria. En quin moment una investigació sobre les propietats d'una orquídea o el comportament d'un determinat ecosistema, que té en compte coneixements de cultures locals, pot esdevenir una eina que, en mans d'una companyia farmacèutica o alimentària, reportin en un guany econòmic que no reverteix en el territori? Qui determina on acaba la investigació i comença la 'pirateria'? No és, aquesta una frontera ben ambigua? Que li preguntin a Marc van Roosmalen un primatòleg europeu que s'enfronta a 16 anys de presó acusat pel govern de Brasil. El cas d'aquest científic ha aixecat una significativa polseguera, de la qual es fa ressò el Herald Tribune en un interessant article publicat fa uns dies. La República de Brasil sembla haver portat el zel de protecció tan justificat en molts casos als límits d'una altra pirateria, aquesta darrera d'un estil molt més clàssic, tot sigui dit.