La principal premissa de l'informe és que el creixement econòmic il·limitat no és possible en un planeta finit. Curiosament aquesta és una idea que ja van aventurar economistes clàssics com Smith o Mill, que veien desitjable arribar a un estat estacionari en l'economia. Encara que aquests protoeconomistes van considerar aquesta idea sobre la base de diversos criteris morals, no va ser fins que l'economista romanès Nicholas Georgescu-Roegen va reconèixer la connexió entre les lleis físiques i el procés econòmic que la impossibilitat del creixement econòmic perpetu va estar científicament demostrada.
(F)
No obstant això, i encara menys en aquest moment de crisi sistèmica de les finances internacionals, ni tan sols s'estan discutint aquestes qüestions. I aquest és precisament l'objectiu de l'informe i de la CASSE i EJFA, aportar idees per a retornar-li el seny a l'economia i poder establir bases realment científiques per a una economia sostenible de debò. Sens dubte és una tasca àrdua, i les propostes per a una "economia estacionària" suposen canvis polítics radicals la "sostenibilitat social" dels quals seria complexa.
L'informe comença per aconsellar una limitació en l'ús de recursos i la producció de residus, atès que ja s'ha sobrepassat els límits ecològics del planeta. Per a aconseguir això es proposa establir límits en l'ús de recursos específics, començant pels nivells globals i deixant a les regions, nacions i comunitats locals la seva gestió. També es convida a estabilitzar la població mundial com a variable clau per a reduir l'ús de recursos. Aquestes polítiques no han de ser coercitives, i han d'estar basades en l'educació, el control de natalitat i la igualtat de drets per a la dona.
Limitar la desigualtat és altra de les propostes de l'informe, ja que sovint s'hi posa com excusa per a promoure el creixement econòmic. Una excusa poc creïble quan la distància entre rics i pobres no ha deixat de créixer en els últims trenta anys. Per a assolir això, es proposa democratitzar les institucions on s'originen aquestes desigualtats, promovent el cooperativisme, els impostos progressius i programes socials generosos, que inclourien un sou de ciutadania.
La necessitat de reforma del sistema monetari sembla òbvia fins i tot si no es considera la possibilitat d'una economia d'estat estacionari, atès que en aquesta es troba una de les causes de la crisi financera mundial actual. Però el que proposen els partidaris de l'economia estacionària intenta atacar d'arrel el problema que crea un sistema monetari basat en la creació de deute i que per tant encoratja tant el creixement econòmic com la inflació, la inestabilitat i la desigualtat entre països a causa de les diferències entre el poder de les monedes nacionals. Per això es proposa que els bancs privats no puguin crear diners del no-res i que el subministrament de diners sigui controlat per autoritats públiques com els bancs nacionals.
(F)
Un possible argument en contra d'una economia estacionària és que podria detenir el progrés, que avui dia sol ser estar lligat al PIB. Però aquest és una pobra mesura del progrés real. Per això es proposa un nou sistema d'indicadors que separi les finalitats dels mitjans. L'objectiu d'aquest nou sistema econòmic hauria de ser el benestar humà sostenible i equitatiu, en comptes del creixement del PIB. Per a això els indicadors haurien d'incloure aspectes ambientals, econòmics i de benestar humans.Altres propostes de l'informe són la plena ocupació mitjançant la reducció de jornada i la promoció d'ocupació social garantida per l'estat, canviar els models empresarials perquè no tinguin el benefici com únic objectiu, millorar la cooperació global, canviar el comportament dels consumidors i finalment expandir i millorar el diàleg social per a introduir aquestes qüestions al discurs públic i polític.
Reformar tot un sistema econòmic mundial no és una tasca fàcil, i possiblement les propostes d'aquest informe hauran de ser corregides i millorades, però l'alternativa, seguir amb el model actual, no sembla molt millor. En una entrevista radiofònica, Raimon Pannikar va descriure molt bé la situació: "no sé si un altre món és possible, el que sí sé és que aquest món és impossible".
