10/06/2005 - 00:00
Turisme rural, agroturisme, ecoturisme, turisme sostenible, hotels rurals, cases de pagès,... Són coses diferents, però només per als entesos. Bona part dels usuaris d'aquesta oferta d'oci i temps lliure no acabem de tenir clara la diferència, especialment en la pràctica. Els qui hagin gaudit a l'estiu d'un o altre allotjament d'aquest tipus potser entenguin de què parlo. L'etiqueta no sempre respon al que un troba.
De moment, ho posarem tot al mateix sac i parlarem de turisme rural. Segons les dades del sector, els viatgers de turisme rural a Catalunya van ser 164.156 durant l'any 2002, el que representa un 0.7% del total dels turistes de Catalunya (23.450.857) (INE, 2002) i el 2.5% del turisme a nivell espanyol. Xifres molt petites si es comparen amb el total de turistes que reben Catalunya i Espanya, però aquest tipus de turisme ha augmentat considerablement en els últims deu anys.
El turisme rural va començar com una forma de complementar les rendes de l'agricultura però s'ha convertit en una estratègia de desenvolupament local. Avui en dia s'hi associen molts factors: La recuperació de patrimoni arquitectònic, una forma més de frenar el despoblament, també una manera de recuperar tradicions culturals o gastronòmiques, i una possibilitat de promoure models sostenibles de desenvolupament en aquestes zones.
El repte de la sostenibilitat Aquest darrer factor, la sostenibilitat, posa molts interrogants i reptes al turisme rural i és un dels elements que pot contribuir a aclarir la confusió que hi ha entre usuaris i propietaris en relació als estàndards de qualitat i les etiquetes.
El turisme rural és una de les activitats prioritàries en les polítiques de desenvolupament rural sostenible. Es tracta d'un turisme de petita escala que es desenvolupa a nivell local, amb un fort protagonisme dels habitants i els propietaris, que hi participen activament.
Encara que el sector va a l'alça, els estudis afirmen que pocs propietaris poden viure exclusivament del turisme rural. L'activitat és un complement a altres rendes i aquí entren en joc polítiques d'ajuda i conservació de l'agricultura tradicional d'aquestes regions. La desaparició de l'agricultura planteja problemes greus de conservació ambiental i social entre els que s'hi compten l'increment de la massa forestal, el risc d'incendis, l'homogeneïtzació del paisatge rural i consegüent pèrdua de medis, hàbitat i del mosaic natural.
Altres reptes socials a tenir molt en compte són el despoblament, la recuperació de tradicions culturals, de la gastronomia, dels productes i varietats locals, fins i tot de l'art local.
El desenvolupament sostenible de les comunitats rurals inclou, doncs, molts factors que cal que siguin presents en la planificació del desenvolupament local i en la decisió, sovint familiar, dels propietaris a l'hora d'embarcar-se en aquest negoci.
Amb tot i les dificultats naturals que comporta posar els diversos requeriments econòmics i de sostenibilitat en solfa, es poden trobar propietaris, allotjaments i regions que estan apostant fortament per aquest model de turisme rural.
Saber qui és qui Si prenem els elements de sostenibilitat en consideració no hauria de ser molt difícil ordenar i etiquetar l'oferta de turisme rural i facilitar, així, que aquest esforç pugui suposar un avantatge competitiu per als promotors i un criteri de selecció per als usuaris. Potser la dificultat rau en que hi ha massa terminologia associada al sector. Sense anar més lluny, aportarem el testimoni d'un propietari d'allotjament de turisme sostenible, enginyer agrònom especialitzat en agricultura ecològica i instal·lat a la regió 5 anys enrera, que rebutjava enèrgicament l'etiqueta de neorural.
El turisme rural es vincula, per sort o per desgràcia per a usuaris, propietaris i planificadors, a massa coses i activitats diferents: sostenibilitat, desenvolupament rural, conservació, recuperació, agricultura ecològica, educacióambiental, tallers d'artesania, tallers de ioga, massatge shiatsu, senderisme, excursions a cavall, esport d'orientació, descens en BTT, rutes en quad, circuit multiaventura. Seguim?
De moment, ho posarem tot al mateix sac i parlarem de turisme rural. Segons les dades del sector, els viatgers de turisme rural a Catalunya van ser 164.156 durant l'any 2002, el que representa un 0.7% del total dels turistes de Catalunya (23.450.857) (INE, 2002) i el 2.5% del turisme a nivell espanyol. Xifres molt petites si es comparen amb el total de turistes que reben Catalunya i Espanya, però aquest tipus de turisme ha augmentat considerablement en els últims deu anys.
El turisme rural va començar com una forma de complementar les rendes de l'agricultura però s'ha convertit en una estratègia de desenvolupament local. Avui en dia s'hi associen molts factors: La recuperació de patrimoni arquitectònic, una forma més de frenar el despoblament, també una manera de recuperar tradicions culturals o gastronòmiques, i una possibilitat de promoure models sostenibles de desenvolupament en aquestes zones.
El repte de la sostenibilitat Aquest darrer factor, la sostenibilitat, posa molts interrogants i reptes al turisme rural i és un dels elements que pot contribuir a aclarir la confusió que hi ha entre usuaris i propietaris en relació als estàndards de qualitat i les etiquetes.
El turisme rural és una de les activitats prioritàries en les polítiques de desenvolupament rural sostenible. Es tracta d'un turisme de petita escala que es desenvolupa a nivell local, amb un fort protagonisme dels habitants i els propietaris, que hi participen activament.
Encara que el sector va a l'alça, els estudis afirmen que pocs propietaris poden viure exclusivament del turisme rural. L'activitat és un complement a altres rendes i aquí entren en joc polítiques d'ajuda i conservació de l'agricultura tradicional d'aquestes regions. La desaparició de l'agricultura planteja problemes greus de conservació ambiental i social entre els que s'hi compten l'increment de la massa forestal, el risc d'incendis, l'homogeneïtzació del paisatge rural i consegüent pèrdua de medis, hàbitat i del mosaic natural.
Altres reptes socials a tenir molt en compte són el despoblament, la recuperació de tradicions culturals, de la gastronomia, dels productes i varietats locals, fins i tot de l'art local.
El desenvolupament sostenible de les comunitats rurals inclou, doncs, molts factors que cal que siguin presents en la planificació del desenvolupament local i en la decisió, sovint familiar, dels propietaris a l'hora d'embarcar-se en aquest negoci.
Amb tot i les dificultats naturals que comporta posar els diversos requeriments econòmics i de sostenibilitat en solfa, es poden trobar propietaris, allotjaments i regions que estan apostant fortament per aquest model de turisme rural.
Saber qui és qui Si prenem els elements de sostenibilitat en consideració no hauria de ser molt difícil ordenar i etiquetar l'oferta de turisme rural i facilitar, així, que aquest esforç pugui suposar un avantatge competitiu per als promotors i un criteri de selecció per als usuaris. Potser la dificultat rau en que hi ha massa terminologia associada al sector. Sense anar més lluny, aportarem el testimoni d'un propietari d'allotjament de turisme sostenible, enginyer agrònom especialitzat en agricultura ecològica i instal·lat a la regió 5 anys enrera, que rebutjava enèrgicament l'etiqueta de neorural.
El turisme rural es vincula, per sort o per desgràcia per a usuaris, propietaris i planificadors, a massa coses i activitats diferents: sostenibilitat, desenvolupament rural, conservació, recuperació, agricultura ecològica, educacióambiental, tallers d'artesania, tallers de ioga, massatge shiatsu, senderisme, excursions a cavall, esport d'orientació, descens en BTT, rutes en quad, circuit multiaventura. Seguim?
