Encara que hi hagi qui pugui pensar el contrari, el cert és que som -molt abans que el que cubica el nostre cotxe, el prestigi de la seva marca o la seva velocitat punta-, allò que respirem. I en aquest sentit, si ens empassem cada dia un còctel de partícules i gasos poc saludables per comptes d'aire net som tots pobres, molt pobres. Independentment de si transitem en un Ferrari, un Opel Corsa de cinquena mà o anem en Bicing. La qualitat ambiental que gaudim ens iguala. Per això, no hi ha res tan socialitzador com la contaminació atmosfèrica, doncs la pol·lució no mira qui som abans d'entrar al nostre organisme.
Quan la Unió Europea va cridar a l'ordre el govern de l'Estat per tenir l'aire altament contaminat, especialment a la ciutat de Barcelona, tothom es va portar les mans al cap. La reacció del Govern de la Generalitat de posar en marxa la reducció de velocitat a les vies d'accés i sortida a la gran Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) va ser llavors responsable i encertada. Catalunya havia de fer els deures i presentar-los abans de dos anys amb dades més satisfactòries pel que fa a contaminació atmosfèrica.
I així ha estat. Aquesta tardor, el Barcelona Supercomputing Center constatava que la limitació de la velocitat a 80 km/h als accessos a l'AMB està millorant la qualitat de l'aire. Menys del que caldria haver esperat, potser (entre el 3,5% i el 4% per als òxids de nitrogen i el 3,5% pel que fa a les partícules PM 10) però la tendència s'ha capgirat i de ben segur les dades d'avaluació de l'exercici complert potser seran una mica millors, però no esdevindran en cap cas espectaculars. I és que partim de mínims de qualitat ambiental molt i molt baixos.
(F)
Un dels contaminants quina presència preocupa més son les partícules en suspensió. Una mena de minúscules escates que floten a l'aire impregnades de tota mena de substàncies tòxiques i que, una vegada a dins dels pulmons ens fan jugar a la ruleta de les estadístiques sense voler. Segons els metges que estudien les malalties anomenades ambientals (a les que hi són totes les de pitjor pronòstic) aquest acte, el de respirar l'aire de ciutats com Barcelona, ja s'està convertint en factor de risc per als infants, les persones amb problemes respiratoris i la gent gran. Cal doncs, posar-s'hi més seriosament.Personalment, la reducció de velocitat a 80 km/h als accessos a l'AMB em sembla una mesura de les més "lights" que es podien prendre. Per això no només cal mantenir-la sinó que l'hem de reforçar amb d'altres.
Per això crec que caldria anar més enllà: velocitats variables en funció de la congestió del trànsit, carrils VAO, grans aparcaments dissuasoris a l'entrada de l'AMB i peatges per accedir en vehicle privat al centre, parells i senars, potenciació del carsharing. El que sigui. I em continua sorprenent que alguns puguin fer demagògia o defensar interessos corporatius amb el tema.
El cotxe ha d'estar al servei de la qualitat de vida de les persones, i no al revés. I si hi ha qui opina que per aixecar una mica el peu de l'accelerador la societat del benestar s'enfonsa potser que s'ho faci mirar. Només que amb això millorés un infant afectat d'asma (aquesta malaltia presenta a l'AMB els valors més disparats a Europa) ja valdria la pena haver activat totes les mesures que s'han posat en marxa. Per això jo no només defenso el límit dels 80 i la velocitat variable sinó que demano respecte i consideració per aquestes i totes les mesures que ens ajudin a viure en una societat més neta, saludable i sostenible.
