Periodista
15/10/2004 - 00:00
L'invent ve de lluny. El 2016 farà 100 anys del primer supermercat de la història, que va obrir les seves portes a Memphis, Tenessee. El seu promotor ho va veure clar: per què pagar dependents si la gent es pot agafar ella mateixa els productes? Avui, quan ens acostem a aquest centenari tan rellevant, les companyies de serveis han estès la idea a més àmbits i, sobretot, l'han sofisticada gràcies a la tecnologia.
De fet, tal i com assenyalava recentment The Economist, una tendència de les economies avançades és fer desaparèixer l'element humà en el tracte al públic i substituir-lo per un terminal informàtic o un enregistrament. Avui podem entrar a un hotel, rentar el cotxe o comprar els tickets del metro... amb un teclat! El sistema va molt bé, quan tot va bé, si no fos perquè de vegades, telèfon en mà, hem d'estar atents de no prémer 3 enlloc de 4, ja que, si ho fem, tot el procés torna a començar. Sí, la persona humana acaba sortint al final, però potser això tampoc durarà gaire. Mentre milers de treballadors segueixen contestant des dels Call Centers, ja s'estan desenvolupant sistemes d'intel.ligència artificial capaços de mantenir un diàleg amb el client a través de veu sintetitzada.
És lògic que les deslocalitzacions preocupin però és estrany que una societat tan sensibilitzada amb aquests temes no s'hagi adonat d'aquesta altra deslocalització sui generis a través de la qual ens fan treballar de gratis. Per tancar el cercle, i en vistes al centenari del 2016, una gran superfície de matriu francesa està assajant a la Comunitat de Madrid un sistema perquè els clients facin la suma dels preus dels productes que han adquirit, paguin i s'ho emportin, sense intermediaris. Les caixeres -i caixers- no han de témer pel seu futur laboral. Han dit els de la gran superfície.
Els mecanismes psicològics deuen haver estat suficientment estudiats. Aquí no hi ha sorpreses. Les tècniques del self service avançat es qüestionen poc perquè probablement donen una sensació de capacitat de decisió. I això sempre agrada.
El que no ha agradat tant, almenys a una minoria de ciutadans, és que l'Ajuntament de Vilassar de Mar hagi decidit suprimir els contenidors de reciclatge en els carrers i hagi establert el sistema de recollida selectiva porta a porta. Aquest sistema, que té un gran desenvolupament a altres països europeus, com per exemple Itàlia, es basa fonamentalment en el compromís del ciutadà en separar selectivament les escombraries a la pròpia llar. Cada dia de la setmana s'efectua la recollida d'un tipus de rebuig, de manera que el ciutadà en qüestió esdevé un petit gestor del residu i ha d'estar atent al calendari de recollida.
En una amable conversa, Josep Roig, regidor d'urbanisme i medi ambient de Vilassar de Mar, em parla de creences i de realitats. En el primer apartat, m'explica que la filosofia que hi ha al darrera de la decisió municipal és fer que els veïns s'impliquin en primera persona en la sostenibilitat. En definitiva que la màxima 'pensa globalment, actua localment' adquireixi ple sentit. El segon apartat, el de les realitats, és encara més rellevant. Aquí Josep Roig em dóna dades significatives 'des que hem implantat el sistema hem passat d'un 10% de recollida selectiva a gairebé un 70%'. Estudis estudis duts a terme en altres indrets posen de relleu augments similars.
Li pregunto amb quines bases comptaven a priori per implantar un sistema com aquest i em respon que van fer una àmplia enquesta, on van detectar una bona predisposició en general a que es tirés endavant la iniciativa que -reconeix- 'contenia una bona dosi de risc' . Josep Roig creu que 'malgrat algunes petites disfuncions, que ja s'estan corregint, i les protestes puntuals, el sistema és acceptat'. Es un fet conegut que la majoria que dóna el seu vist-i-plau és silenciosa i la minoria disconforme sempre es fa sentir.
No hi ha dubte que els iglús han estat i són un progrés remarcable en una societat que no vol saber res del que llença. A banda de la seva funcionalitat, aquests dipòsits serveixen per fer visible a la col.lectivitat que tenim un problema sobre el qual cal actuar. La separació del rebuig en origen suposa un pas més en la mateixa línia però aquí ja es demana responsabilitat i implicació personal. 'És possible que els costos de recollida augmentin amb aquesta fórmula, però el balanç final de tota la gestió és positiu', conclou Josep Roig.
Tot el contrari d'implicació personal és el que tenen alguns usuaris dels contenidors de carrer. Visc davant de tres contenidors i contínuament veig com algunes persones hi deixen al costat des de llits fins a televisors, passant per caixes de cartró, joguines velles o miralls del lavabo. En realitat, és com si els contenidors tinguessin un perímetre d'uns metres al seu voltant que són considerats com una espècie d'àrea metroplitana del contenidor, és a dir, zona d'expansió de la brossa.
Al llarg d'un dia se succeeixen escenes d'abandonament d'objectes i de la seva recuperació per part d'algun vianant. Quina ironia que la cultura del serveixi's vostè mateix entri en acció un cop més! Es tot un espectacle que, segons m'han dit, està passant a altres llocs... Amb una càmera filmant 24 hores, un bon muntatge i música minimalista es podria emular fàcilment el gran Jacques Tati.
Hi ha persones disposades a fer molt. Poden baixar un sofà 5 pisos avall i transportar-lo 200 metres a coll per dipositar-lo al mig del carrer. Després faran un viatge al gegant del moble per comprar el seu substitut a peces, que hauran de muntar a casa seva. Abans, hauran dinat en el self del mateix gegant per no perdre temps i , de premi, una pel.lícula del videoclub, després d'una mitja hora d'espera perquè el dispensador automàtic s'ha penjat; afortunadament, els tècnics han estat alertats... I, després de tot això, encara demanem que facin la separació dels residus en origen? Quina falta de d'empatia!
