Observatori del Deute en la Globalització
19/07/2005 - 00:00
Del 6 al 8 de juliol els caps d'estat dels 7 països més rics més Rússia, el que es coneix com a G8, es van reunir al luxós hotel de Gleaneagles, a Escòcia, en la seva cimera anual. Sobre la taula, l'agenda fixada per l'amfitrió, Tony Blair, que va voler fer un gir en la seva política internacional, marcada fins ara per la invasió de l'Iraq, i tractar prioritariàment les qüestions de la pobresa a Àfrica i el Canvi Climàtic.
La cimera va estar marcada des d'un inici per les massives mobilitzacions socials que van tenir lloc a Escòcia i arreu del Món des del dia 2 de juliol i pels macro concerts Live 8, promoguts pel cantant Bob Geldof amb l'objectiu d'influir en les decisions del G8. Els atemptats del 7 de juliol a Londres van sacsejar la cimera, però aquesta va continuar més o menys amb l'agenda prevista.
Els resultats de la cimera van ser els esperats des d'un principi, tot i que el desig de molts era que el G8 anés molt més enllà de lo previsible. Un increment insuficient de l'ajuda als països empobrits, sobre tot a l'Àfrica Subsahariana, la cancel·lació de deute extern ja anunciada a mitjans de juny pels ministres de finances del G7, també insuficient i condicionada, i un discurs descafeïnat i sense compromisos sobre el canvi climàtic. En qualsevol cas, i si fem cas als titulars dels mitjans de comunicació, des del G8 es van voler apropiar un cop més del missatge de la lluita contra la pobresa que, als carrers i als escenaris, va mobilitzar milions de persones d'arreu. Un missatge, però, que en mans del G8 perd qualsevol tipus de credibilitat i es converteix en una mera campanya publicitària.
Més ajuda, però, a quin preu? El G8 ha promès incrementar l'ajuda oficial al desenvolupament (AOD) als països empobrits fins arribar als 48 mil milions de dòlars en 5 anys, dels quals uns 20 mil milions anirien a Àfrica. Tal i com han denunciat diferents ONGs britàniques, la major part d'aquesta promesa correspon a ajudes ja compromeses anteriorment, i no hi ha cap garantia que les ajudes es facin efectives. De fet, tant Alemanya com Itàlia ja han expressat que els seus problemes pressupostaris podrien no permetre-les arribar a les quantitats compromeses a Gleaneagles. I encara que es complís la promesa, el conjunt de les ajudes serien encara molt inferiors al compromís d'arribar al 0,7% del PIB en AOD, compromís que els països del G8, juntament amb la resta de la OCDE, van prendre a la dècada dels 70.
D'altra banda, el comunicat del G8 es queda un cop més en promeses vagues i poc concretes, sense especificar com serà executada aquesta ajuda. La qualitat de l'AOD és tant o més important que la quantitat. El G8 no especifica, per exemple, si les noves ajudes seran en forma de préstecs o de donacions, o si estaran condicionades a l'adopció de certes polítiques econòmiques o lligades a la compra de béns i serveis dels països donants.
Tot i l'ambigüitat del comunicat en aquest punt, cal cridar l'atenció sobre la insistència que el G8 fa en temes com la importància de la iniciativa privada pel creixement i el desenvolupament o la necessitat d'una major obertura i flexibilitat d'Àfrica en front a les inversions estrangeres. Així, de facto, el missatge que el G8 envia és que les noves ajudes estaran condicionades a una major liberalització i privatització en els països del Sud, especialment els Africans.
Cancel·lacions de deute extern insuficients i condicionades En quant a la promesa de cancel·lació del deute extern dels països empobrits, el G8 no va fer sinó confirmar el que ja havien anunciat a mitjans de juny. Les cancel·lacions promeses podrien arribar fins a 55 mil milions de dòlars, segons els càlculs del G8, i la seva realització efectiva s'acabarà de discutir a la propera reunió anual del Banc Mundial i el FMI. La proposta, tal i com ja vam denunciar des de l'Observatori del Deute en la Globalització, és totalment insuficient per fer referència tan sols a un grup molt reduït de països(només 18), i a una part del deute (només el deute multilateral, excloent fins i tot els deutes al Banc Interamericà de Desenvolupament). De fer-se realitat en la seva totalitat, el deute cancel·lat no arribaria al 2% del total del deute dels països empobrits.
A més, el mecanisme dissenyat per fer efectives aquestes cancel·lacions, que només es faran efectives si hi ha noves aportacions de tots els països rics al Banc Mundial i al Banc Africà de Desenvolupament, implica una reducció efectiva dels fons que aquests organismes multilaterals transfereixen als països implicats en la nova iniciativa.
Al igual que en el cas de l'AOD, les cancel·lacions promeses estan condicionades, aquest cop de forma explícita, al compliment de les polítiques econòmiques neoliberals que marca el Fons Monetari Internacional a través de la Iniciativa pels Països Pobres Altament Endeutats (HIPC, per les seves sigles en anglès). Aquests condicionaments inclouen, entre d'altres mesures, una major obertura dels mercats, més privatitzacions, i promoció de les exportacions en un mercat internacional marcat per relacions molt desiguals entre països rics i països empobrits.
Aquests condicionaments es contradiuen amb la mateixa declaració del G8 on els països rics argumenten que els països en desenvolupament haurien de tenir la llibertat de 'decidir les seves polítiques econòmiques que s'adeqüin a les seves pròpies estratègies de desenvolupament'. De fet, si es prenguessin seriosament aquestes darreres paraules, la mateixa existència del G8 deixaria de tenir sentit. Que els 8 països més rics i poderosos del planeta dissenyin un pla per salvar Àfrica de la pobresa, sense comptar en cap moment amb els africans, és si més no contradictori amb dir que els països empobrits haurien de poder dissenyar les seves pròpies estratègies de desenvolupament.
D'altra banda, les cancel.lacions i ajuda promeses empal·lideixen davant del nivell de fugues de capitals que es dóna en els països empobrits. Aquests perden entre 500 mil milions i 800 mil milions de dòlars a l'any en recursos que s'escapen dels controls tributaris cap a paradisos fiscals. Només a l'Àfrica Subsahariana es calcula que es perden anualment uns 50 mil milions de dòlars. Si el G8 realment volgués lluitar contra la corrupció, tal i com anuncia en el seu comunicat, el primer que haurien de fer és tancar els paradisos fiscals i eliminar el secret bancari.
Cap progrés en la lluita contra el canvi climàtic Finalment, i pel que respecte als acords sobre el canvi climàtic anunciats pel G8, els líders dels països més poderosos del planeta han sigut novament incapaços d'arribar a un acord sobre les mesures necessàries per a un progrés efectiu en la lluita contra l'escalfament global. Un cop més ens trobem davant d'un pla retòric però mancat d'un compromís efectiu: en l'acord no s'estableixen objectius concrets (ni genèrics) de reducció en les emissions, no es disposa d'un calendari d'accions, ni existeix un compromís pressupostari per fer front al repte del canvi climàtic.
Cal tenir en compte que malgrat els països del G8 actualment emeten una quantitat desproporcionada dels gasos que acceleren el canvi climàtic (representen un 45% de les emissions globals, tot i tenir només un 13% de la població mundial), els efectes es produeixen també en els països menys emissors i més empobrits. La lluita contra la pobresa es veu així afectada i obstaculitzada pels impactes de la crisis ambiental global. I la responsabilitat sobre la generació i agreujament d'aquesta crisis està descompensada, de manera que els països rics i industrialitzats estem adquirint un deute ecològic amb els països empobrits. No existeix solució a la pobresa si no s'afronta amb accions concretes i decidides, també contra el canvi climàtic.
El G8 i la governabilitat global La manca d'acords concrets i compromisos rellevants en cap dels temes tractats en la cimera, demostra que els discursos grandiloqüents i aparentment esperançadors dels líders del G8, sobre tot en torn a la lluita contra la pobresa i a la situació del continent Africà, no son més que una gran campanya de màrqueting.
El G8, una reunió informal dels presidents de només 8 països dels 191 que composen les Nacions Unides, no té legitimitat democràtica per erigir-se en el govern del món. Davant d'aquesta realitat, és necessari i urgent iniciar els debats sobre la creació d'un nou sistema d'institucions internacionals. Un sistema veritablement democràtic i participatiu, que ens garantitzi que qüestions com la lluita contra la pobresa, el canvi climàtic o la governabilitat global no queden en mans dels 8 més rics.
La cimera va estar marcada des d'un inici per les massives mobilitzacions socials que van tenir lloc a Escòcia i arreu del Món des del dia 2 de juliol i pels macro concerts Live 8, promoguts pel cantant Bob Geldof amb l'objectiu d'influir en les decisions del G8. Els atemptats del 7 de juliol a Londres van sacsejar la cimera, però aquesta va continuar més o menys amb l'agenda prevista.
Els resultats de la cimera van ser els esperats des d'un principi, tot i que el desig de molts era que el G8 anés molt més enllà de lo previsible. Un increment insuficient de l'ajuda als països empobrits, sobre tot a l'Àfrica Subsahariana, la cancel·lació de deute extern ja anunciada a mitjans de juny pels ministres de finances del G7, també insuficient i condicionada, i un discurs descafeïnat i sense compromisos sobre el canvi climàtic. En qualsevol cas, i si fem cas als titulars dels mitjans de comunicació, des del G8 es van voler apropiar un cop més del missatge de la lluita contra la pobresa que, als carrers i als escenaris, va mobilitzar milions de persones d'arreu. Un missatge, però, que en mans del G8 perd qualsevol tipus de credibilitat i es converteix en una mera campanya publicitària.
Més ajuda, però, a quin preu? El G8 ha promès incrementar l'ajuda oficial al desenvolupament (AOD) als països empobrits fins arribar als 48 mil milions de dòlars en 5 anys, dels quals uns 20 mil milions anirien a Àfrica. Tal i com han denunciat diferents ONGs britàniques, la major part d'aquesta promesa correspon a ajudes ja compromeses anteriorment, i no hi ha cap garantia que les ajudes es facin efectives. De fet, tant Alemanya com Itàlia ja han expressat que els seus problemes pressupostaris podrien no permetre-les arribar a les quantitats compromeses a Gleaneagles. I encara que es complís la promesa, el conjunt de les ajudes serien encara molt inferiors al compromís d'arribar al 0,7% del PIB en AOD, compromís que els països del G8, juntament amb la resta de la OCDE, van prendre a la dècada dels 70.
D'altra banda, el comunicat del G8 es queda un cop més en promeses vagues i poc concretes, sense especificar com serà executada aquesta ajuda. La qualitat de l'AOD és tant o més important que la quantitat. El G8 no especifica, per exemple, si les noves ajudes seran en forma de préstecs o de donacions, o si estaran condicionades a l'adopció de certes polítiques econòmiques o lligades a la compra de béns i serveis dels països donants.
Tot i l'ambigüitat del comunicat en aquest punt, cal cridar l'atenció sobre la insistència que el G8 fa en temes com la importància de la iniciativa privada pel creixement i el desenvolupament o la necessitat d'una major obertura i flexibilitat d'Àfrica en front a les inversions estrangeres. Així, de facto, el missatge que el G8 envia és que les noves ajudes estaran condicionades a una major liberalització i privatització en els països del Sud, especialment els Africans.
Cancel·lacions de deute extern insuficients i condicionades En quant a la promesa de cancel·lació del deute extern dels països empobrits, el G8 no va fer sinó confirmar el que ja havien anunciat a mitjans de juny. Les cancel·lacions promeses podrien arribar fins a 55 mil milions de dòlars, segons els càlculs del G8, i la seva realització efectiva s'acabarà de discutir a la propera reunió anual del Banc Mundial i el FMI. La proposta, tal i com ja vam denunciar des de l'Observatori del Deute en la Globalització, és totalment insuficient per fer referència tan sols a un grup molt reduït de països(només 18), i a una part del deute (només el deute multilateral, excloent fins i tot els deutes al Banc Interamericà de Desenvolupament). De fer-se realitat en la seva totalitat, el deute cancel·lat no arribaria al 2% del total del deute dels països empobrits.
A més, el mecanisme dissenyat per fer efectives aquestes cancel·lacions, que només es faran efectives si hi ha noves aportacions de tots els països rics al Banc Mundial i al Banc Africà de Desenvolupament, implica una reducció efectiva dels fons que aquests organismes multilaterals transfereixen als països implicats en la nova iniciativa.
Al igual que en el cas de l'AOD, les cancel·lacions promeses estan condicionades, aquest cop de forma explícita, al compliment de les polítiques econòmiques neoliberals que marca el Fons Monetari Internacional a través de la Iniciativa pels Països Pobres Altament Endeutats (HIPC, per les seves sigles en anglès). Aquests condicionaments inclouen, entre d'altres mesures, una major obertura dels mercats, més privatitzacions, i promoció de les exportacions en un mercat internacional marcat per relacions molt desiguals entre països rics i països empobrits.
Aquests condicionaments es contradiuen amb la mateixa declaració del G8 on els països rics argumenten que els països en desenvolupament haurien de tenir la llibertat de 'decidir les seves polítiques econòmiques que s'adeqüin a les seves pròpies estratègies de desenvolupament'. De fet, si es prenguessin seriosament aquestes darreres paraules, la mateixa existència del G8 deixaria de tenir sentit. Que els 8 països més rics i poderosos del planeta dissenyin un pla per salvar Àfrica de la pobresa, sense comptar en cap moment amb els africans, és si més no contradictori amb dir que els països empobrits haurien de poder dissenyar les seves pròpies estratègies de desenvolupament.
D'altra banda, les cancel.lacions i ajuda promeses empal·lideixen davant del nivell de fugues de capitals que es dóna en els països empobrits. Aquests perden entre 500 mil milions i 800 mil milions de dòlars a l'any en recursos que s'escapen dels controls tributaris cap a paradisos fiscals. Només a l'Àfrica Subsahariana es calcula que es perden anualment uns 50 mil milions de dòlars. Si el G8 realment volgués lluitar contra la corrupció, tal i com anuncia en el seu comunicat, el primer que haurien de fer és tancar els paradisos fiscals i eliminar el secret bancari.
Cap progrés en la lluita contra el canvi climàtic Finalment, i pel que respecte als acords sobre el canvi climàtic anunciats pel G8, els líders dels països més poderosos del planeta han sigut novament incapaços d'arribar a un acord sobre les mesures necessàries per a un progrés efectiu en la lluita contra l'escalfament global. Un cop més ens trobem davant d'un pla retòric però mancat d'un compromís efectiu: en l'acord no s'estableixen objectius concrets (ni genèrics) de reducció en les emissions, no es disposa d'un calendari d'accions, ni existeix un compromís pressupostari per fer front al repte del canvi climàtic.
Cal tenir en compte que malgrat els països del G8 actualment emeten una quantitat desproporcionada dels gasos que acceleren el canvi climàtic (representen un 45% de les emissions globals, tot i tenir només un 13% de la població mundial), els efectes es produeixen també en els països menys emissors i més empobrits. La lluita contra la pobresa es veu així afectada i obstaculitzada pels impactes de la crisis ambiental global. I la responsabilitat sobre la generació i agreujament d'aquesta crisis està descompensada, de manera que els països rics i industrialitzats estem adquirint un deute ecològic amb els països empobrits. No existeix solució a la pobresa si no s'afronta amb accions concretes i decidides, també contra el canvi climàtic.
El G8 i la governabilitat global La manca d'acords concrets i compromisos rellevants en cap dels temes tractats en la cimera, demostra que els discursos grandiloqüents i aparentment esperançadors dels líders del G8, sobre tot en torn a la lluita contra la pobresa i a la situació del continent Africà, no son més que una gran campanya de màrqueting.
El G8, una reunió informal dels presidents de només 8 països dels 191 que composen les Nacions Unides, no té legitimitat democràtica per erigir-se en el govern del món. Davant d'aquesta realitat, és necessari i urgent iniciar els debats sobre la creació d'un nou sistema d'institucions internacionals. Un sistema veritablement democràtic i participatiu, que ens garantitzi que qüestions com la lluita contra la pobresa, el canvi climàtic o la governabilitat global no queden en mans dels 8 més rics.
Observatori del Deute en la Globalització
