Socioecòleg, President d'ERF - Estudi Ramon Folch & Associats
29/08/2002 - 00:00
Els fets són a vegades menys eloqüents que les circumstàncies en què es produeixen. La WSSD, com a fet, és una reunió de polítics del màxim nivell mundial que prenen decisions, sobiranament, de la més alta transcendència planetària. Com a circumstància, és una reunió d'agents civils d'arreu del món que fan pujar els polítics de màxim nivell planetari a l'escenari de la corda fluixa global. És una situació estranya, apropiada a una no menys estranya realitat.
A la sessió plenària del dimecres 28 d'agost a la tarda, dedicada a l'energia, els delegats dels estats --que encara no eren els presidents o caps de govern- van veure com quasi tots els 'speakers' oficials impugnaven d'una manera o altra les polítiques energètiques que, en termes de desenvolupament sostenible, s'estan duent a terme arreu del món. L'argumentació esgrimida era més aviat discutible, al meu entendre, però això té una importància relativa davant la contundència de la circumstància desautoritzadora. En efecte, els oradors identificats per la WSSD, que eren representants de les ONGs i de diversos moviments cívics, però també de l'empresa, del poder local, de les organitzacions internacionals i del món científic, mostraven desacord amb l'actuació dels que els havien invitat a parlar. Trobo que és una circumstància que fa pensar.
Paral·lelament, el mateix dia, Kaarin Taipale, presidenta de l'ICLEI, i Joan Clos, president del UNACLA, asseguraven que sense el poder local no es pot fer camí devers la sostenibilitat. I ho asseguraven en una circumstància novament eloqüent: en una assemblea d'autoritats locals d'arreu del món, celebrada certament i oficialment en el marc de la WSSD, però en espai a part i de manera independent. O sigui que els gestors de la realitat que afecta quotidianament els ciutadans parlaven des de tribuna separada i 'oficialment oficiosa' justament per a dir que d'oficiosos no en tenien res.
M'estalvio de referir-me als punts de vista que, simultàniament, afloraven al Fòrum Global de les ONG. La novetat seria aquí menor, però en tot cas afegiria més llenya al foc. Llenya com la fornida, de manera igualment esperable, pels grups contestaris que es manifesten pels carrers, és clar. Aquesta discrepància és ja un clàssic, cosa que no li lleva importància, de tota manera. Podríem dir que la novetat significativa és la ja clamorosa incorporació de la resta de l'espectre civil al cor de les veus discrepants.
Caminem, doncs, cap a una certa anòmia 'de facto'. Les grans corporacions empresarials es fusionen per a esdevenir encara més grans i, en tot cas, estableixen estratègies d'actuació mundial, en aquest escenari de mundialització de mercats convenient per als seus interessos que anomenen, impròpiament, de globalització de l'economia. Els agents civils malden per a fer una cosa relativament semblant (de moment sense gaire èxit, tot s'ha de dir). El poder local, que és alhora un agent civil i una branca del poder, cerca camins de concertació i vindica el seu rol a nivell mundial. Però el poder dels estats, que ara com ara és el poder polític per antonomàsia, s'encastella en la defensa numantina de la seva litúrgia, cada cop més allunyada de la fe emergent.
Al plenari sobre energia, la veu del poder local va ser confiada a una autoritat de Miami, que va reprovar expressament la política energètica del govern nordamericà, la qual cosa va ser acollida amb aplaudiments dels observadors i de molts dels delegats que omplien de gom a gom la immensa sala dels plenaris. Després de molts anys que d'assistir a reunions internacionals d'aquesta mena, és la primera vegada que veig un representant nordamericà discrepant obertament del seu govern. La circumstància reveladora és que es produeix aquesta discrepància de l'invitat oficial i que l'audiència ho acull entusiàsticament. Però la circumstància serà també que en el plenari de caps de govern s'aprovarà el document que ja sabem, prou allunyat de tots aquests clams.
Per això parlo d'anòmia 'de facto', o si més no d'anòmia estratègica, que acaba essent la pitjor de totes. Manar sense governar porta al desori. Sembla que alguns no vulguin adonar-se'n. Em sembla preocupant.
Més informació:
Hemeroteca de Sostenible sobre la WSSD.
Per saber de què va la cimera en 10 minuts.
Glossari dels principals conceptes.
Plana oficial de la WSSD.
Els links de la WSSD
A la sessió plenària del dimecres 28 d'agost a la tarda, dedicada a l'energia, els delegats dels estats --que encara no eren els presidents o caps de govern- van veure com quasi tots els 'speakers' oficials impugnaven d'una manera o altra les polítiques energètiques que, en termes de desenvolupament sostenible, s'estan duent a terme arreu del món. L'argumentació esgrimida era més aviat discutible, al meu entendre, però això té una importància relativa davant la contundència de la circumstància desautoritzadora. En efecte, els oradors identificats per la WSSD, que eren representants de les ONGs i de diversos moviments cívics, però també de l'empresa, del poder local, de les organitzacions internacionals i del món científic, mostraven desacord amb l'actuació dels que els havien invitat a parlar. Trobo que és una circumstància que fa pensar.
Paral·lelament, el mateix dia, Kaarin Taipale, presidenta de l'ICLEI, i Joan Clos, president del UNACLA, asseguraven que sense el poder local no es pot fer camí devers la sostenibilitat. I ho asseguraven en una circumstància novament eloqüent: en una assemblea d'autoritats locals d'arreu del món, celebrada certament i oficialment en el marc de la WSSD, però en espai a part i de manera independent. O sigui que els gestors de la realitat que afecta quotidianament els ciutadans parlaven des de tribuna separada i 'oficialment oficiosa' justament per a dir que d'oficiosos no en tenien res.
M'estalvio de referir-me als punts de vista que, simultàniament, afloraven al Fòrum Global de les ONG. La novetat seria aquí menor, però en tot cas afegiria més llenya al foc. Llenya com la fornida, de manera igualment esperable, pels grups contestaris que es manifesten pels carrers, és clar. Aquesta discrepància és ja un clàssic, cosa que no li lleva importància, de tota manera. Podríem dir que la novetat significativa és la ja clamorosa incorporació de la resta de l'espectre civil al cor de les veus discrepants.
Caminem, doncs, cap a una certa anòmia 'de facto'. Les grans corporacions empresarials es fusionen per a esdevenir encara més grans i, en tot cas, estableixen estratègies d'actuació mundial, en aquest escenari de mundialització de mercats convenient per als seus interessos que anomenen, impròpiament, de globalització de l'economia. Els agents civils malden per a fer una cosa relativament semblant (de moment sense gaire èxit, tot s'ha de dir). El poder local, que és alhora un agent civil i una branca del poder, cerca camins de concertació i vindica el seu rol a nivell mundial. Però el poder dels estats, que ara com ara és el poder polític per antonomàsia, s'encastella en la defensa numantina de la seva litúrgia, cada cop més allunyada de la fe emergent.
Al plenari sobre energia, la veu del poder local va ser confiada a una autoritat de Miami, que va reprovar expressament la política energètica del govern nordamericà, la qual cosa va ser acollida amb aplaudiments dels observadors i de molts dels delegats que omplien de gom a gom la immensa sala dels plenaris. Després de molts anys que d'assistir a reunions internacionals d'aquesta mena, és la primera vegada que veig un representant nordamericà discrepant obertament del seu govern. La circumstància reveladora és que es produeix aquesta discrepància de l'invitat oficial i que l'audiència ho acull entusiàsticament. Però la circumstància serà també que en el plenari de caps de govern s'aprovarà el document que ja sabem, prou allunyat de tots aquests clams.
Per això parlo d'anòmia 'de facto', o si més no d'anòmia estratègica, que acaba essent la pitjor de totes. Manar sense governar porta al desori. Sembla que alguns no vulguin adonar-se'n. Em sembla preocupant.
Més informació:
Hemeroteca de Sostenible sobre la WSSD.
Per saber de què va la cimera en 10 minuts.
Glossari dels principals conceptes.
Plana oficial de la WSSD.
Els links de la WSSD
Doctor en biologia, socioecòleg. Director científic de Sostenible, director general d'ERF, president del Consell Social de la Universitat Politècnica de Catalunya.
