Presència d’aus a la conca del Besòs

Detectada l’any 2022 la nidificació de blauet més propera al mar en aquesta conca.

Disminució durant 2023 del nombre d’exemplars d’espècies com el blauet o el corriol petit, i augment d’altres com l’ànec collverd i el rossinyol.

En el marc dels treballs de seguiment de la línia d’aus que desenvolupa l’Observatori RIVUS a les conques del Besòs i de la Tordera, un dels resultats destacats durant l’any 2022 a la conca del Besòs ha estat la confirmació, en un mostreig realitzat conjuntament amb l’Ajuntament de Montcada i Reixac, de la reproducció d’una parella de blauet (Alcedo atthis) al riu Ripoll. La importància de la troballa rau en el fet que es tracta de la parella de blauets més propera al mar que s’ha trobat mai en aquesta conca. La nidificació del blauet es tradueix com un indicador de qualitat ecològica del medi fluvial, ja que durant la seva reproducció requereix una certa població de peixos de mida petita i talussos sorrencs on poder fer el niu, un hàbitat escàs especialment als trams més baixos de la conca per l’alteració de la llera.

De manera general, el 2022 ha estat l’any amb una major detecció de blauet a la conca del Besòs, ja que es va localitzar en el 60% dels trams mostrejats, assolint un nombre aproximat de 14 exemplars. Tanmateix, la situació d’aquesta espècie durant el 2023 no ha estat tan positiva, pel fet que s’ha detectat un menor nombre d’individus (10 exemplars, una xifra similar als registres assolits en altres anys anteriors) i, aparentment, no ha tornat a niar al riu Ripoll a Montcada i Reixac.

Niu de blauet en un talús sorrenc. A l’esquerra, exemplar de blauet reproductor al riu Ripoll.

El riu Ripoll, al seu pas per aquest municipi, destaca per ser també el tram mostrejat amb un major nombre de parelles nidificants de corriol petit (Charadrius dubius), una espècie en declivi a la conca del Besòs des de principis de segle. Després de l’increment de població, arran dels efectes del temporal Glòria, en què s’assoliren els 20 exemplars en el conjunt de trams durant la primavera de 2020, ha anat disminuint progressivament fins als 10 exemplars detectats el 2023. Aquesta espècie limícola ocupa preferentment els cursos fluvials baixos amb poca cobertura vegetal i amb platges o illetes de sediments fluvials, uns hàbitats que es generen precisament a partir de les avingudes per aportació de sediments i creació de sorrals, sobre els quals pot nidificar. “Una de les principals causes de fracàs reproductor i de pèrdua de territoris de cria que presenta és la freqüentació humana i de gossos deslligats en aquests indrets, especialment pel trepig dels ous i pollets”, explica Xavier Larruy, ornitòleg i investigador responsable del seguiment d’aus a la conca de Besòs.

Corriol petit. A la dreta, posta de corriol petit a la llera del Ripoll.

En relació amb altres espècies, i considerant els darrers anys avaluats, s’ha observat l’increment del nombre d’exemplars censats d’ànec collverd (Anas plathyrynchos), de rossinyol (Luscinia megarhynchos) o de bec de corall senegalès (Estrilda astrild), essent aquesta última una espècie exòtica. En canvi, es detecta un descens de les poblacions de bitxac comú i, especialment, del trist, “probablement pel menor creixement dels herbassars on nidifica a conseqüència de la llarga sequera que estem patint i la sobrepastura”, considera Larruy.

Des de l’any 2019, l’Observatori Rivus està realitzant un seguiment ornitològic, especialment centrat en les aus nidificants, a les conques del Besòs i de la Tordera, unes dades que permeten avaluar també la qualitat i evolució d’aquestes conques en el seu conjunt, tant de les seves lleres com de les seves riberes.