Rafael Rodrigo i Francisco Pelegero són els inventors d’SmartWater, un sistema que permet recuperar l’aigua que normalment es llança mentre esperem que arribi calenta a l’aixeta. Aquests dos lampistes valencians, d’Anna i Xàtiva, van crear un primer prototip en un petit taller i de manera molt artesanal perquè no es resignaven a que tots aquests metres cúbics es perdessin sense més. Amb el temps han millorat l’equip i fa només unes setmanes que ja es pot trobar al mercat. Segons els seus càlculs, cinquanta habitatges unipersonals amb SmartWater instal·lat poden arribar a estalviar l’equivalent a una piscina olímpica cada any.
Iñaki Prusilla és regidor de Medi Ambient i Espai públic de Vitòria-Gasteiz. Aquesta ciutat ha estat i és un referent per la seva aposta històrica per la sostenibilitat. Una fita en aquest sentit va ser la proclamació de Vitòria coma ciutat verda europea al 2012. En aquesta conversa reflexionem sobre l’evolució de la ciutat, la participació com a motor de transformació i sobre dos plans d’acció municipals, el de mobilitat sostenible i el de gestió agroalimentària, en els quals l’Ajuntament de Vitòria està treballant intensament ara mateix.
El 23 de març l’Ajuntament de Barcelona ha anunciat una "proposta de decisió política" sobre la connexió del tramvia per l'avinguda Diagonal en el ple municipal. A priori no sembla clar que aquesta connexió pugui obtenir la majoria de vots. Sostenible parla amb Susana Pascual, ambientòloga, vocal de l’Associació per a la Promoció del Transport Públic, i col·laboradora de la Federació de Veïns i Veïnes de Barcelona, dues entitats membres de la plataforma Unim els tramvies, sobre les possibilitats que hi ha en aquest moment damunt la taula.
Fa dos anys un equip d’investigadors de l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) va trobar una fórmula per separar el CO2 d’altres gasos i així evitar que s’emeti a l'atmosfera. L’impacte del descobriment ha esta tal que, per primer cop, l’ICIQ ha creat una spin-off per comercialitzar-lo a partir del 2019: Orchestra Scientific. Sostenible ha parlat amb Cristina Sáenz de Pipaón, directora general de la nova empresa, i investigadora que ha participat en aquesta recerca. En aquesta entrevista explica els detalls d’aquest mètode de captura de CO2 i quin és el seu potencial d’aplicació, que va de la limitació de les emissions causants de l’escalfament global fins a l’estímul en l’ús d’energia renovable (biogàs).
Alexandra Farbiarz és sociòloga, coach i comunicòloga ambiental. Treballa en l’àmbit de la comunicació i divulgació ambiental des de l’any 1999. Olga Margalef és geòloga i investigadora postdoctoral al Centre de Recerca Ecològica i d’Aplicacions Forestals (CREAF). Totes dues són membres de la Plataforma per la Qualitat de l’Aire. En aquesta entrevista ens expliquen els detalls del projecte d’educació i sensibilització ambiental Enlaira’t, que s'ha desenvolupat a 10 centres de Secundària de Barcelona.
Va néixer a Sabadell però viu al Baix Empordà. És professora d’universitat, ha donat classes a la Universitat de Girona, a la UAB i des de fa 9 anys a la UPF. També ha fet de periodista. Ara mateix dirigeix el màster en Estudis Internacionals sobre Mitjans, Poder i Diferència. És co-directora de l’UPF-Centre for Animal Ethics i la directora del projecte de recerca THINKClima que investiga el paper que tenen els grups d’interès en el coneixement que rebem sobre el canvi climàtic.
Marina Mir és, amb Jaume Terradas, una de les introductores de l’educació ambiental al país. Pionera en l’aportació de didàctica als primers itineraris de la natura —entre els quals Bosc de Santiga i Can Lleonart—, a equipaments i publicacions capdavanters i a recursos de l’impacte del Joc de l’Aigua, des de la seva posició de biòloga i de professora d’institut, avui ja jubilada, va tenir l’oportunitat de treballar les herències de figures com Ramon Margalef i, sobretot, Angeleta Ferrer i Sensat. Dins de l’aula, Marina Mir va crear xarxa d’ensenyants a casa nostra i va posar en pràctica plenament la metodologia de projectes, avui redescoberta per alguns àmbits educatius i pels mitjans.
L’Ajuntament de València ha enviat al Ministeri de Foment una proposta alternativa d’ampliació de la via V-21 en el tram d’entrada a la ciutat, que recuperaria entre el 53% i el 62% de l’horta de València respecte al pla actual. En un moment que la renaturalització de les ciutats i la sobirania alimèntaria estàn a l'agenda de molts municipis i ciutats recuperem una entrevista de Metode TV al periodista Enric Llopis on parla del llibre "La batalla de l'Horta" per aprofundir en el valor i serveis que l'Horta aporta a la ciutat de València, així com el futur d'aquesta àrea clau per la capital del País Valencià.
Maria del Carmen Llasat és professora titular del Departament de Física Aplicada de la Universitat de Barcelona (UB), on dirigeix el Grup d’Anàlisi de Situacions Meteorològiques Adverses (GAMA). Doctorada en Ciències Físiques, la seva investigació es va centrar inicialment en la millora del coneixement i prevenció de les inundacions en un marc de col·laboració interdisciplinària, i es va ampliar a altres riscos naturals, el seu impacte social i la sensibilització de la societat envers aquests riscos. Maria del Carmen Llasat ha participat en una vuitantena de projectes de recerca i és autora, junt amb altres experts, del capítol sobre riscos d’origen climàtic del Tercer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya.