Vinyes per Calor és un projecte de valorització energètica dels residus de poda de vinyes. L’Ajuntament de Vilafranca del Penedès lidera aquest projecte que aprofita la biomassa agrícola, una font energètica neutra en emissions, per generar energia i reduir la petjada de CO2 al Penedès.
El principal consumidor de la poda és la xarxa de calor municipal, què alimenta 4 equipaments. Però també s’han sumat les calderes de Caves Vilarnau i Codorniu. El projecte, encara en fase d’anàlisi de resultats, està estalviant ja 75 tones de CO2 a l’any.
Hugo-Maria Schally és actualment cap de la unitat de productes de producció i consum sostenibles a la Direcció General de Medi Ambient de la Comissió Europea i ha rebut l’encàrrec de coordinar i supervisar el desplegament del Pla d'Acció sobre l’economia circular de la Unió Europea. Sostenible va poder parlar amb ell en el congrés Identiplast celebrat a Viena el passat mes de febrer.
Aquest mes el geògraf Joan Nogué deixarà el càrrec de director de l'Observatori del Paisatge de Catalunya. Hem fet balanç de la seva trajectòria i hem reivindicat la importància de cuidar l'entorn i el paisatge.
Sebastià Riutort és doctor en Sociologia de la Universitat de Barcelona, on actualment hi imparteix docència. Les seves línies de treball, dins i fora de la universitat, són la transició cap a la sobirania energètica, la nova economia cooperativa i la innovació en l’àmbit de la política socioeconòmica municipal. El seu primer llibre, Energía para la democracia (Libros de la Catarata - Fuhem Ecosocial, 2016), és el resultat de l’adaptació de la seva tesi doctoral sobre els processos d’innovació social i de democratització de l'energia impulsats per cooperatives de ciutadans per a les energies renovables. De manera especial, ha analitzat de prop el cas de Som Energia.
Enginyer Industrial i MBA per ESADE, Ferran Garrigosa és gerent del Clúster de Biomassa de Catalunya, director del Màster d’Energies Renovables a la Universitat de Barcelona, i membre del comitè executiu de la comissió d’Energia del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya. En aquesta entrevista explica a Sostenible quina és la situació actual de la biomassa en el país, així com el seu potencial de futur en l’escenari de la transició energètica.
Ramon Folch, doctor en biologia i socioecòleg, president i fundador de l'Estudi Ramon Folch i Associats, director científic de Sostenible, ha publicat, amb la Doctora en Geografia, Josepa Bru el llibre “Ambient, territori i paisatge. Valors i valoracions”. En aquesta entrevista, publicada per la Fundació Carulla, reflexiona sobre què significa el paisatge, el seu valor i la necessitat de patrimonitzar-lo en el canvi cap al model sostenibilista.
Irene González és enginyera de camins, sòcia i voluntària d’Enginyeria sense Fronteres (ESF) des de fa 15 anys i membre de l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), i l’autora principal de l’estudi “Desigualtat de gènere i pobresa energètica: Un factor de risc oblidat”. La conclusió de l’estudi és que les dones –i especialment les mares soles, les dones grans, les treballadores domèstiques i les dones immigrants– tenen més risc d’estar en situació de pobresa energètica. I també pateixen més els efectes. A l’estudi, a partir d’entrevistes, també s’han analitzat les conseqüències de la pobresa en la salut física i psicològica de les dones que la pateixen, i en la dels menors que tenen a càrrec.
L’enginyer industrial i cartògraf, Jaume Miranda, ha deixat la direcció general de l’Institut Cartogràfic de Catalunya i Geològic de Catalunya, un càrrec que ha exercit ininterrompudament des de 1982. Hem volgut parlar amb ell com a reconeixement de la seva tasca i per entendre una manera de fer, la de l'ICGC, que ha situat la cartografia catalana com a referència a nivell internacional. En aquesta conversa, subratlla la importància que tenen els mapes per a la societat i la seva capacitat d’actuació.
Ramon Rabella és cap de l’Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona i dirigeix el projecte LIFE Clinomics. En aquesta entrevista explica els aspectes més importants d’aquest projecte, que es desenvoluparà fins al 2019, i reflexiona sobre les relacions entre l’adaptació al canvi climàtic i els aspectes ambientals i socials.