19WPC: Una oportunitat perduda

Un món en transició: subministrament d'energia per a un creixement sostenible. Amb aquest lema obria el 19è Congrés Mundial del Petroli (19WPC) -celebrat la setmana passada a Madrid-, que havia de marcar les línies mestres de com serà l'economia i la societat un cop acabada l'època de l'energia barata. Però no va passar res d'això. Ni transició, ni sostenibilitat, ni repensar el subministrament d'energia. Més enllà de la retòrica del títol i alguna altra frase -com la pronunciada pel Rei espanyol a la inauguració de l'esdeveniment: "el món busca un nou model de consum eficient, transparent, i respectuós amb el medi ambient"- el 19WPC va passar per alt tot allò que s'havia compromès a debatre.

Al marge d'algunes activitats secundàries -com el debat sobre responsabilitat social de les empreses o la seva col·laboració amb les ONG- tot el congrés es va centrar en cercar els culpables de l'escalada dels preus del cru i en com aconseguir rebaixar-lo. La manca d'oferta, l'especulació, les tensions geopolítiques, el proteccionisme dels països productors, l'alta fiscalitat dels consumidors, la debilitat del dòlar, la necessitat d'augmentar la capacitat extractiva i refinadora... Cada un dels dos bàndols -productors per una banda i consumidors i grans multinacionals per l'altra- va defensar els seus interessos en un ambient de tensió que augmentava a mida que passaven els dies. Però en un tema sí que hi va haver consens: el petroli no s'acaba. De fet fins i tot li van posar xifres a les reserves. Segons un informe de British Petroleum fet públic durant la cimera, tan sols s'han consumit la meitat del bilió de barrils que assegura que alberga el planeta, de manera que el model actual de creixement exponencial encara es podria sostenir durant quaranta anys més.

L'ESCALADA DE PREUS CONTINUA
Però aquesta tesi semblava xocar amb la crua -mai millor dit- realitat, que s'imposava sense esperar ni tan sols a la fi del 19WPC. Aquest començava amb un "record" de 143 dòlars el barril i acabava amb un de nou, ja a quasi als 147. Un 50% més que al gener, el doble que fa un any i sis vegades més que el 2004.

I davant aquesta situació tothom es va apuntar a fer les seves previsions: El president de l'OPEP, l'algerià Chakib Khelil, parlava d'un barril situat entre 150 i 170 dòlars cap a finals de l'estiu; el president de l'empresa russa de gas Gazprom, Alexei Miller, pujava fins als 250 "properament", i el mediàtic analista de Goldman Sachs, Arjon Murti, apostava pels 200. L'Agència Internacional de l'Energia (AIE), més prudent, es limitava a avisar que "aquesta crisi petrolera no serà d'escassa duració".

El que ningú es va atrevir a dir és quan durarà aquesta situació i si els preus mai baixaran. De fet, molts dels experts presents a Madrid parlaven d'un plateau oil -altiplà de petroli,- terme que s'oposaria al famós peak oil i que s'aferraria a l'esperança que, tot i que a preus molt alts, encara serà possible cobrir la demanda durant les properes dècades fins a començar el declivi definitiu.

I EL REPTE AMBIENTAL?
A més, una altra dada coincidia amb l'inici de la cimera: el govern espanyol feia públic el primer informe d'emissions de CO₂ per comunitats on es posava de manifest el fort augment que han generat alguns models econòmics i socials, com els vols de baix cost -Canàries, sense quasi indústria, ha doblat les seves emissions- o l'urbanisme dispers que multiplica les necessitats de transport privat.

Però tot i les promeses dels organitzadors, aquest no semblava un tema que preocupés especialment un congrés obsessionat en com aconseguir més petroli i més barat. Així, mentre les petroleres prometien foradar els oceans i els pols, el ministre espanyol d'Indústria, Miguel Sebastián, posava una mica de sentit comú i s'oposava a rebaixar la fiscalitat dels combustibles -en resposta a la demanda del president de Repsol, Antoni Brufau- i cercava la solució en abandonar "l'addicció" al petroli.

En aquest sentit, l'assessor de l'Observatori de la Sostenibilitat a Espanya, Domingo Jiménez Beltrán, declarava recentment a Barcelona que "benvinguts siguin" els alts preus del petroli si aconsegueixen reduir la demanda i advocava per "augmentar encara més la fiscalitat" perquè "aquests recursos no marxin fora".

Però aquest no sembla un missatge que hagi captat el sector del petroli. Juan Bachiller, vicepresident del Comitè organitzador del 19WPC, escrivia que si bé les dades sobre el CO₂ "semblen almenys preocupants" hi ha "científics que opinen que el diòxid de carboni no és l'element precipitador del canvi climàtic" i a més "dubten que s'estigui produint en un breu lapse de temps (20, 30, 50 anys, per exemple)". En canvi, la solució passa per "la captura i emmagatzematge del carboni" i en entendre els esforços que fa el sector del petroli per "respondre a la creixent demanda de matèries energètiques" al temps que "és garant del seu compromís ineludible amb el medi ambient".

Així doncs, mentre es puguin explotar els jaciments d'aigües profundes de Brasil o el Golf de Mèxic o les arenes bituminoses del Canadà aquestes petroleres ens podran garantir "una mica de tranquil·litat al panorama".

(P)

LA CIMERA ALTERNATIVA

De forma prèvia i paral·lela al 19WPC, es va celebrar a la capital espanyola l'Encontre Social d'Alternatives al Petroli (ESAP), que va agrupar una àmplia aliança de sindicats, ONG, moviments socials, ecologistes i col·lectius de barri. Encara que l'atenció de la majoria de mitjans es va limitar a les seves accions al carrer -la més sonada l'ocupació de la borsa madrilenya el dilluns 30- l'ESAP va dedicar també un important espai a la reflexió. Durant dos dies centenars de persones van debatre sobre els efectes del petroli a la vida quotidiana, des de les guerres als desastres ambientals passant per un model de creixement econòmic que "implica destrucció d'allò social, del medi ambient, creació d'un mode de vida esclau i, en definitiva, destrucció de coses que no tindran ja les generacions futures", tal i com va explicar el professor de la Universitat Autònoma de Madrid Carlos Taibo.

I és que a pesar de les etiquetes "d'utòpics" que sovint es posen als participants d'aquests tipus de trobades, molts dels debats van demostrar tenir més dosi de realisme que els que es donaven dins del 19WPC. A l'ESAP es va parlar, i sense por, de la fi de l'era del petroli, dels perills que poden comportar les lluites per fer-se amb els darrers jaciments -guerres o destrucció ambiental, per posar dos exemples- i com construir de forma urgent les alternatives per a l'escenari del dia de demà.

El 19WPC en xifres

Durant cinc dies, més de 5.000 persones es van trobar a Madrid per assistir al 19è Congrés Mundial del Petroli. En les 18 sessions ministerials hi van participar 30 alts càrrecs de governs dels cinc continents, experts i els responsables de les principals multinacionals del sector. 257 expositors van omplir els 15.000 metres quadrats destinats a la fira. 500 periodistes van cobrir l'esdeveniment.
El WPC va ser ideat pel britànic Thomas Derwhust, llavors president de l'Institut Britànic del Petroli i el primer es va celebrar el 1933. Per primer cop, el congrés ha pres mesures compensar l'impacte d'emissions de la seva organització, mitjançant la compra de drets d'emissió a Guatemala, que seran retirats del mercat.