Amsterdam: guerra als cotxes i aposta per l'energia neta

Sostenible.cat

01/02/2010 - 00:00

Els cotxes ho tenen cada vegada més complicat per circular dins la capital dels Països Baixos. Amsterdam està envoltada per una gran ronda, l'A10, i diverses mesures miren de reduir el trànsit des d'aquesta cap al centre de la ciutat. I, a més, aposten per l'energia elèctrica neta, no només per als edificis, sinó també per als vehicles.

Les bicicletes són una de les imatges típiques d'Amsterdam, i no debades. Són el mitjà de transport en el 57% dels desplaçaments dins la ciutat, mentre que els cotxes només s'utilitzen per al 25% dels trajectes de menys de cinc quilòmetres. I això s'ha aconseguit, en bona part, per les mesures dissuasòries per als conductors.

La butxaca, aliada en la guerra als cotxes
El 1992, els habitants d'Amsterdam van votar en referèndum que volien que el centre de la ciutat tingués poc trànsit de vehicles de motor. En comparació amb 1990, la xifra de trajectes en cotxe ha baixat un 14% dins la ciutat, i un 32% entre el centre i els voltants.

A banda de la conscienciació ciutadana, diverses mesures desanimen els residents d'Amsterdam a l'hora d'agafar el cotxe. L'aparcament als carrers de pràcticament tota la ciutat és de pagament, un equivalent a la nostra zona blava, amb tarifes que pugen cada any i que són més cares com més a prop s'està del centre. A més, en els darrers anys han disminuït el número de places per donar més lloc a pàrquings de bicicletes i al transport públic.

Així, aparcar és quasi una odissea, i es paga prou car. L'alternativa per als qui venen de fora de la ciutat són les cada vegada més nombroses àrees de "Park and Ride" que es fan al llarg de l'A10. Són llocs on poder aparcar el cotxe per un preu molt més baix que el de la ciutat, i des d'on agafar el transport públic o bicicletes de lloguer. Els usuaris s'estalvien diners i, a més, guanyen temps, perquè no han de patir els embussos de trànsit ni buscar aparcament a la zona urbana.

Dins la ciutat, les bicicletes tenen totes les facilitats, incloent-hi nous pàrquings i un sistema de registre -com unes matrícules locals- per evitar els robatoris. I hi ha noves mesures per promocionar el transport públic: les entrades d'espectacles serveixen com a tiquet de transport o per abonar el pàrquing de bicicletes, i s'ofereix un passi de transport gratuït de tres mesos per als qui retornin el carnet de conduir. Un ferri gratuït connecta el centre amb la part nord de la ciutat per a vianants i ciclistes, amb una freqüència de vuit trajectes per hora. I un nou autobús a la zona del casc antic, anomenat 'Opstapper', recorre el cinturó dels canals cinc vegades per hora i permet parar, dins la ruta, allà on ho necessiten els passatgers.

També s'ha creat un nou abonament de llarga durada més barat, i es demana la col·laboració de les empreses perquè paguin el transport públic en lloc del quilometratge als empleats que es deixin el cotxe a casa. I es va encara més enllà, amb incentius a les companyies tecnològiques perquè estimulin el teletreball, que té un impacte directe en la disminució del trànsit.

Cotxes compartits, i nets
Tota aquesta situació ha propiciat també l'extensió del carsharing. A més de resultar més barat que tenir un cotxe propi, aquests vehicles tenen l'aparcament gratuït, i això promociona el sistema. Ara com ara la flota supera les 700 unitats, repartides per tots els barris, de manera que el 90% de la població té un cotxe de carsharing accessible a menys de 400 metres de casa. I els qui es desfan del seu propi cotxe per apuntar-s'hi, tenen la subscripció subvencionada els primers mesos.

A més, les empreses que se n'encarreguen estan començant a comprar només vehicles nets, alguns d'elèctrics, que es poden recarregar en diverses estacions habilitades no només per a cotxes, sinó també per a ciclomotors i petites embarcacions recreatives que ja funcionen amb electricitat de fonts renovables.

També s'incentiva la compra de vehicles elèctrics per particulars, amb crèdits a molt baix interès per als qui jubilen un cotxe vell i contaminant i en comprin un de net, que durant un temps tindran també aparcament gratuït.

Alternatives per al transport de mercaderies
Les limitacions del trànsit urbà s'apliquen de manera encara més estricta als camions i furgonetes de transport de mercaderies. Els vehicles amb motor dièsel que no compleixen la normativa d'emissions Euro II tenen totalment prohibida la circulació de la ronda cap a dins de la ciutat. Es controla amb campanyes de vigilància especial i l'enregistrament amb càmeres de les matrícules que van cap a la ciutat.

I es busquen alternatives al transport amb combustibles fòssils, encara que tinguin els filtres adequats. Una opció és el repartiment de mercaderies en un vaixell elèctric especial amb grua per a les empreses que estan a prop de la vora dels canals. Sobretot pot servir per a restaurants, hotels i botigues. Els últims trams fins a les destinacions finals es fan,si cal, amb camionets elèctrics, que poden aprofitar l'extensa xarxa de vies i connexions dels tramvies. I així s'estalvia tot el recorregut en furgonetes dièsel des dels centres de distribució dels afores fins als establiments del centre.

I si val per a portar coses, el sistema també ha de servir per endur-se-les. S'està estudiant un funcionament semblant per a la recollida de residus que canviï els camions per embarcacions que funcionen amb electricitat, o amb hidrogen.

Electricitat sostenible
L'aposta per l'electricitat d'Amsterdam es basa en què la major part prové de fonts renovables. Per una banda, d'energia eòlica, amb molins dins la ciutat, sobretot a l'àrea del port. I a més es promociona l'energia solar amb subvencions per posar estacions de petita escala, tant fotovoltaiques com per a l'escalfament d'aigua. El sistema de calefacció per barris, i els metros i tramvies, funcionen amb l'energia provinent de la biomassa de la brossa i del biogàs que generen les aigües residuals.

Per altra banda, s'estan prenent diverses mesures per rebaixar el consum energètic. Per exemple, els supermercats estan obligats a posar portes a les neveres per evitar el malbaratament d' energia i garantir la qualitat dels aliments. Això estalviarà la meitat de l'energia que consumeixen aquests aparells. I existeix un pla de formació per convertir els joves que deixen l'escola aviat en assessors d'estalvi energètic als barris més humils. En les visites a les cases, a més d'informació, ofereixen bombetes de baix consum i un 'stanby killer' per habitatge. Es tracta d'una mena de comandament a distància que facilita apagar del tot els aparells electrònics que no s'estan fent servir, en lloc de deixar-los en stanby, que continua gastant energia.

Emmagatzemar energia sota terra
A Amsterdam han aconseguit fer funcionar un sistema nou per emmagatzemar energia segons les estacions de l'any. A l'hivern poden guardar fred sota terra per usar-lo a l'estiu. I a l'inrevés. És tracta d'un sistema de canonades d'aigua que, quan corre pels edificis, refrigera o escalfa l'aire de l'interior.

El sistema va començar de manera experimental al Rijksmuseum i s'ha demostrat que és eficient i viable econòmicament. Ara s'aplicarà a tota una nova zona d'edificis comercials, industrials i d'oficines -180.000 metres quadrats en total- a l'illa d'Oosterdocks, i també inclouran millores d'aïllament tèrmic a les finestres, teulades i façanes per maximitzar-ne l'eficàcia. Si es compara amb la generació tradicional de calefacció de gas i aire condicionat, aquesta fórmula estalviarà 3.200 tones de CO₂ cada any, l'equivalent a més de 8.000 panels solars.

Totes aquestes mesures tenen com a finalitat un objectiu comú: fer d'Amsterdam una de les ciutats més sostenibles i amb major qualitat de vida del món d'aquí a una dècada. I sembla que ho aconseguiran.

--
Especial Ecociutats a 'Sostenible.cat':