Àmsterdam, la ciutat intel·ligent i col·laborativa

(F)

Fa ja dues dècades que els habitants d'Àmsterdam van votar reduir el trànsit de cotxes al centre de la ciutat. Mesures com aquesta van fer de la capital holandesa un dels referents de les ciutats sostenibles. Des de 2009, però, han anat un pas més enllà: ara l'objectiu és esdevenir una Smart City, on la combinació de noves tecnologies i participació ciutadana aconsegueixi reduir el consum d'energia i fer la ciutat encara més habitable per a tothom. És el que anomenen 'transició energètica', i que pretén, entre altres coses, reduir les emissions de CO₂ un 40% per a l'any 2020.

 

Des de ben al principi, el projecte Amsterdam Smart City s'ha basat en la col·laboració entre empreses, organismes públics, instituts de recerca i els residents de la ciutat, perquè tots quatre col·lectius són necessaris per tal que les iniciatives funcionin de veritat: cal la tecnologia que les faci possibles, l'empenta per posar en marxa el projecte i les persones que vulguin formar part d'aquest gran experiment.

L'àrea metropolitana d'Àmsterdam ha esdevingut així un gran laboratori per a noves idees. La majoria de projectes comencen com a prova pilot. Les que es mostrin efectives miraran d'implementar-se a gran escala. A Àmsterdam i a altres indrets, perquè són moltes les ciutats de tot el món que es miren amb lupa el que estan fent. En part, perquè més enllà dels beneficis ambientals, l'estalvi energètic va directe a la butxaca.

Els projectes d'Amsterdam Smart City s'engloben en quatre grans àrees: habitatge, feina, mobilitat i espais públics. En aquest reportatge us oferim un tast dels més destacats.

(F)

El consum domèstic d'energia, amb el màxim detall
Els més de 400.000 habitatges d'Àmsterdam són responsables d'un terç de les emissions de CO₂ de la ciutat, però un bon coneixement del consum energètic pot permetre reduir de manera senzilla fins a un 30%.

Per això s'han instal·lat de manera experimental diversos lectors intel·ligents que permeten conèixer el consum al moment, bé amb una pantalla que rep les dades per wifi, bé fent una consulta online. I això s'acompanya amb campanyes d'informació perquè hi participin tots els membres de la família, i també blocs per compartir idees. Un dels projectes permet que els residents puguin marcar-se objectius d'estalvi energètic, i comprovar en temps real si els estan acomplint.

Per filar-hi encara més prim, al barri de Haarlem, 140 habitatges han fet servir durant quatre mesos l'anomenat Plugwise, un sistema de petits mesuradors a cada endoll que permet saber què consumeix cada aparell per separat. Els resultats que més han impactat han estat saber el que gasta l'stand-by de televisors o ordinadors i descobrir que l'habitació de la casa amb el consum més alt sol ser la dels fills adolescents. Bona part dels participants han aconseguit reduir el consum un 25% simplement fent un ús més eficient i apagant el que no s'està fent servir.

Onze Energie (literalment, 'la nostra energia') va encara una passa més lluny. Es tracta d'una mena de cooperativa que pretén finançar de manera col·lectiva fins a set molins de generació eòlica. Una part de la inversió vindria de les empreses de comercialització d'energia, i una altra de les persones que s'hi vulguin associar per només 50 euros. L'objectiu és 'reclutar' un total de 8.000 famílies, i calculen que amb les 1.200 primeres ja podran construir el primer molí. 

El potencial d'estalvi energètic als espais de feina
Un dels èxits d'Amsterdam Smart City és descobrir coses en les que potser abans no s'havia pensat. Per exemple, que als edificis d'oficines d'Àmsterdam en molts casos el cost de l'energia i la calefacció van inclosos en el preu del lloguer. I això fa que les empreses tinguin poca motivació per canviar la seva manera de fer: si l'estalvi se l'emportarà el propietari de l'edifici i no la companyia, l'interès és baix.

I canviar això seria interessant, perquè en un experiment fet a la torre ITO, un gran edifici d'oficines, han aplicat també el sistema dels comptadors a cada endoll, i només apagant tots els aparells innecessaris fora de les hores d'oficina han aconseguit reduir el consum un 18%. La torre ITO és una de les construccions insígnia del districte de Zuidas, que es podria definir com l'equivalent d'Àmsterdam al 22@ de Barcelona, i on es preveu d'instal·lar 3.000 panells solars als terrats dels nous edificis, un per cada deu persones que hi treballen o viuen a aquell barri.

A més de fer els edificis més sostenibles, també es busquen alternatives al lloc de feina convencional, més enllà del teletreball des de casa, que no sempre acaba de convèncer. Per això s'han projectat els 'Smart Work Centers', el primer d'ells al barri d'IJburg. És una zona nova de la ciutat, construïda a finals dels 90, amb majoria de famílies joves i la instal·lació de fibra òptica per a internet més ràpida del món: fins a 500 megues per segon. El barri és en realitat una illa que fa molt evident els embussos de cotxes per entrar o sortir a les hores punta. Aquest centre, que ve a ser una gran oficina compartida, pot evitar desplaçaments tot oferint un espai per treballar amb un sistema de connexió que permet videoconferències de la més alta qualitat. S'està estudiant la manera de finançar les instal·lacions per part de les empreses dels treballadors que les facin servir.

Combustible a través de l'endoll
Tot i que quan pensem en mobilitat a Àmsterdam visualitzem tramvies i bicicletes, el transport -incloent-hi també camions de mercaderies i vaixells- causa un terç del CO₂ de l'àrea metropolitana. Un dels màxims emissors és el port, on hi atraquen des de petites embarcacions particulars als creuers que fan la ruta pel riu per als turistes, i que tradicionalment s'abasteixen amb electricitat provinent de generadors dièsel que causen contaminació acústica i atmosfèrica. Ara s'hi han instal·lat els primers punts de connexió d'energia neta, provinent de fonts renovables. Aquests nous endolls s'activen mitjançant un codi per telèfon mòbil, i es factura exactament l'energia utilitzada al compte bancari. L'objectiu és que aquest sistema substitueixi per complet els generadors dièsel.

Un altre projecte posa a prova uns carregadors per a les bateries de cotxes elèctrics a casa i a l'oficina, amb un limitador que permet la connexió sense afectar el funcionament de la resta d'aparells que es fan servir en aquell moment. És a dir, aquest endoll sap quina proporció d'energia pot usar en la recàrrega, i a més calcula quanta energia ha destinat exactament a la bateria.

(F)

L'exemple dels espais públics
L'ajuntament d'Àmsterdam s'ha marcat com a objectiu arribar a ser neutral en emissions l'any 2015 i jugar un paper fonamental com a exemple a seguir per altres organismes. Per això estan posant en marxa solucions intel·ligents en escoles, hospitals, poliesportius, biblioteques i als carrers.

Per exemple, el curs passat es va fer un concurs entre sis escoles de primària a les que prèviament se'ls va instal·lar un sistema de monitoratge de consum d'energia, per veure quina aconseguia estalviar-ne més. I a les piscines cobertes de centres esportius s'ha provat un fluid biodegradable que redueix l'evaporació de l'aigua. Aquestes instal·lacions poden arribar a tenir una factura de 20.000 euros mensuals perquè consumeixen moltíssima energia, així que qualsevol percentatge d'estalvi es tradueix immediatament en molts diners. Aquesta substància crea una pel·lícula sobre l'aigua quan és calmada, i estalvia en escalfament d'aigua, humidificadors de l'aire i la calefacció del recinte. Encara s'està estudiant la seva eficàcia i si la substància pot tenir algun efecte nociu.

No només l'ajuntament ha impulsat projectes 'smart' als espais públics. L'associació d'empresaris d'Utrechtsestraat, un carrer comercial al centre de la ciutat, volen crear el primer 'carrer del clima' del món. Són uns 120 petits i mitjans comerços -botigues, restaurants, cafeteries...- que s'han unit per tenir un comportament més sostenible, dins i fora dels locals. La primera prova pilot en uns quants establiments ja els ha permès de detectar algunes mesures de millora: canviar la logística de recollida de residus, substituir la il·luminació per LEDs, baixar la intensitat de l'enllumenat del carrer o connectar l'aire condicionat només quan cal realment. El 'Klimaastraat project' és una de les iniciatives que més interès ha despertat des d'altres ciutats del món.

(F)

El més complicat, la participació
Tot i els resultats positius de la majoria d'aquests experiments, l'Amsterdam Smart City ha constatat també que la transició energètica no és una tasca senzilla. Sobretot, perquè cal més conscienciació de la població general.

Aquestes proves pilot s'han realitzat amb voluntaris, i trobar-los ha estat més complicat del que esperaven els responsables del projecte. Per als medidors de consum dins de casa, només una de cada deu famílies consultades va acceptar participar-hi. Això demostra que el tema encara no és una prioritat per a la majoria de la població. A més, hi ha una diferència important entre els propietaris de la casa on viuen, més interessats, i els qui viuen de lloguer.

Una vegada acabats els experiments, els resultats mostren que només les persones i empreses més motivades havien fet un esforç real per reduir el consum i les emissions. I és que només amb la tecnologia no n'hi ha prou.