D'això ha tractat el Congrés de Bioarquitectura que s'ha celebrat aquests dies, del 18 al 20 de maig, al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. Les jornades han reunit a un bon grapat d'experts per exposar la relació entre arquitectura, clima i salut, i per explicar que hi ha maneres de construir que permeten viure-hi més bé.
No hi ha dubte que l'arquitectura incideix en el clima i en la qualitat ambiental. Un exemple és l'efecte albedo, tal i com va recordar Josep Enric Llebot, secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya durant la inauguració: la reflectivitat dels rajos solars sobre les cobertes dels edificis influeix directament en la temperatura. Es calcula que si es pintessin de blanc tots els terrats de la ciutat de Barcelona, la temperatura de la ciutat disminuiria més d'un grau. Un altre exemple seria el disseny del traçat d'una ciutat que faciliti, o no, la ventilació i la dispersió de substàncies contaminants.
A més, bona part del consum energètic i de les emissions de CO2 prové dels edificis, tant residencials com d'oficines, fàbriques o centres comercials. Però més enllà de la instal·lació de plaques solars o la recuperació d'aigües pluvials, la bioarquitectura va molt més enllà i es planteja els efectes nocius que les edificacions poden tenir sobre les persones, i com minimitzar-los.
L'aire interior, més contaminat que l'exterior
L'aire de l'interior dels edificis pot tenir de dues a cinc vegades més concentració d'elements contaminants que el de l'exterior, tant a les cases com a oficines o escoles. I el nostre estil de vida actual fa que passem més d'un 80% del temps en aquests espais, segons les dades aportades per la biòloga especialitzada en salut i hàbitat Elisabet Silvestre.
Aquest aire conté bacteris i fongs com la legionel·la, però també compostos orgànics volàtils i persistents, elements químics i radiacions que fan que, tot plegat, es parli d'edificis 'malalts'. Durant anys, tot sovint s'ha edificat sense tenir en compte si els materials emprats podien tenir efectes sobre la salut, i el 1984 l'Organització Mundial de la Salut ja va afirmar que un de cada tres edificis del planeta ens poden estar perjudicant. Els efectes són variats i de diferent intensitat, des d'irritacions oculars o de les vies respiratòries a malestar general, somnolència o insomni. Però també malalties més greus, com la lipoatròfia circular relacionada amb els corrents elèctrics, o el càncer. I es calcula que un 10% dels càncers de pulmó s'originen per la qualitat de l'aire de l'interior dels habitatges.
A més de l'aire, factors com la temperatura, la humitat, la llum solar, la ventilació, els productes tòxics o la vegetació tenen influència sobre la salut de les persones que habiten els edificis. El cas de la llum solar és especialment important, tal i com va dir el doctor Josep Martí, del Centre d'Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS): és necessari que el sol penetri en els habitatges i als llocs de treball per evitar la manca de vitamina D que, entre altres, és clau en la prevenció de l'osteoporosi. La ventilació té també un paper fonamental per tal no només de renovar l'aire, sinó d'eliminar les càrregues elèctriques que s'acumulen.
Tòxics i radiacions, sempre font de debat
Vivim envoltats d'un mar de substàncies tòxiques i de camps electromagnètics. I els efectes d'uns i altres sempre semblen generar discrepàncies fins i tot dins la pròpia comunitat científica.
En el cas dels productes tòxics, presents tant als materials de construcció i els mobles com als productes de neteja o els ambientadors, el problema és que s'autoritza la comercialització sense haver-los testat adequadament, i és només a posteriori i quan es demostra que tenen efectes nocius que es pot lluitar perquè es retirin. El cas de l'amiant és ben il·lustratiu: van passar-hi dècades des que es va descobrir la seua toxicitat fins que finalment es va prohibir no fa encara deu anys.
Especialment preocupants són els efectes de les radiacions, de les que continuament es presenten estudis que, com la OMS, neguen que tinguin influència negativa i que segons el biòleg Manuel Portolés, sovint estan finançats per empreses del sector. Les investigacions que ha fet amb el seu equip mostren les conseqüències de viure a prop de les antenes de telefonia mòbil: fatigues, vertígens, alteracions de la son i de la memória... Portolés vaticina a més que en els propers anys sabrem també més coses sobre altres xarxes inalàmbriques, com les wifi, que el Consell d'Europa ja s'està plantejant prohibir a les escoles.
També s'ha exposat la importància de les radiacions geològiques, i la necessitat d'estudiar les energies que emanen del sòl, especialment allà on hi ha falles o cursos d'aigua subterranis, posant especial atenció a les emanacions de gas radón, d'alta toxicitat, a l'hora de dissenyar un edifici i, sobretot, els espais on es passen més hores, com els dormitoris i les sales d'estar.
Efectes indirectes i en petites dosis
En molts casos no hi ha un efecte directe i immediat entre les causes i les malalties que es desencadenen, sinó que es tracta de mecanismes indirectes de reacció de l'organisme, molt sovint per acumulació de petites dosis. Per això costen tant de provar, però el metge Pablo Arnold afirma que un edifici 'malalt' pot afectar el funcionament psico-neuro-immunològic i descontrolar el funcionament de tot l'organisme, inclosos el sistema digestiu i la funció respiratòria, i causar alteracions en la pressió arterial i la temperatura corporal.
A més, s'ha de tenir en compte que en parlar de salut no s'ha de pensar només en aspectes físics, sinó també psicològics, com van explicar l'expert en bioconstrucció
Tota aquesta complexa suma de factors és el que cal tenir en compte a l'hora de dissenyar un edifici, o de bell nou o per a una rehabilitació. Perquè existeixen materials i tècniques, sovint inspirades en l'arquitectura tradicional, que permeten crear espais per habitar amb qualitat de vida.
De tots aquests temes es continuarà parlant l'any que ve en la conferència BAM, Bioarquitectura Mediterrània, que té un plantejament participatiu i obert a molts públics que ja hi poden col·laborar des de la web.
