Els tres sistemes guanyadors del repte urbà llançat per buscar solucions per a la regeneració d’edificis d’habitatges es produiran i, a partir del març del 2023, es provaran en entorns reals durant un any. L’objectiu és que puguin ser eines disponibles per accelerar la reforma i l’ampliació d’edificis de la ciutat.
Tòxics que s'amagen als materials constructius, als mobles, les pintures, detergents o ambientadors que gastem; fongs per humitat i falta de llum o ventilació, radiacions naturals, com el radón, i artificials, com les provinents de la xarxa elèctrica, transformadors o els propis sistemes, com el wifi, dels quals ens dotem per fer-nos la vida més còmoda... Els edificis que habitem amaguen trampes, en ocasions mortals, tenir consciència d'això pot ajudar-nos a crear ambients realment saludables per les nostres famílies....
D'això ha tractat el Congrés de Bioarquitectura que s'ha celebrat aquests dies, del 18 al 20 de maig, al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. Les jornades han reunit a un bon grapat d'experts per exposar la relació entre arquitectura, clima i salut, i per explicar que hi ha maneres de construir que permeten viure-hi més bé.
Joan Sabaté va crear i dirigeix SaAS, Sabaté associats Arquitectura i Sostenibilitat, un estudi dedicat al desenvolupament de projectes amb un èmfasi especial en els aspectes d'innovació tecnològica i sostenibilitat. Sabaté afirma que l'arquitectura del nostre país pateix un estancament econòmic i, sobretot, conceptual. Tanmateix veu en la crisi una oportunitat per superar el clima de neguit i de manca d'ambició que, segons ell, dominen ara mateix la professió.
La rehabilitació d'edificis d'alt valor patrimonial i la incorporació de noves fonts energètiques renovables poden anar de la mà, i així s'ha demostrat recentment en dues actuacions al centre històric de l'Hospitalet de Llobregat: l'Harmonia i Can Riera. L'aprofitament de l'energia geotèrmica i altres mesures d'eficiència energètica li han valgut a la ciutat un dels premis a les millors iniciatives locals de medi ambient atorgats per la Diputació de Barcelona. En aquest reportatge les expliquem en detall.
Manuel Gausa és Doctor Arquitecte Superior per l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona. Té un ampli currículum relacionat amb l'arquitectura, l' urbanisme i la sostenibilitat i s'ha distingit per les seves aportacions al pensament en aquests tres àmbits. És autor d'un gran nombre d' articles i publicacions, entre les quals, Housing, new alternative, new systems; Singular housing: the private domain; Diccionario Metápolis de arquitectura avanzada; BCN. Barcelona, guía de arquitectura moderna; HiperCatalunya: territoris de Recerca i Otras Naturalezas Urbanas: Arquitectura es ahora geografía. L´any 2000 va ser distingit amb la Médaille de l´Architecture de France. És membre del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS) des de 2004 i actualment n'és el vicepresident.
El nou edifici sostenibilista de la plaça Europa fulmina el tòpic que les edificacions sostenibles són horribles formalitzacions carregades de pròtesis tecnològiques
