La ciutat de Barcelona va ser una de les finalistes en l'última edició del premi Capital Verda Europea. El jurat va destacar sobretot l'ambició de l'Agenda 21 local, les accions per fer un Ajuntament més sostenible, la reducció del consum d'aigua, la xarxa de transport públic i el fet que la meitat dels desplaçaments dins la ciutat es fan a peu o en bicicleta.
L'altra cara de la moneda, però, és la complexitat de la mobilitat en el conjunt de l'àrea metropolitana de Barcelona, una de les zones amb més densitat de població del continent europeu: el trànsit de vehicles privats és la causa principal dels elevats nivells de contaminació atmosfèrica, que superen tot sovint els límits marcats per la Unió Europea.
Si bé la lluita contra l'emissió de partícules i gasos contaminants provinents del trànsit de vehicles és un dels reptes principals que encara ha de solucionar la ciutat, en el control d'emissions de CO2 i altres gasos d'efecte hivernacle s'ha avançat bastant en els últims anys. Barcelona es troba per sota de les 4 tones de CO2 equivalents per habitant i any, menys de la meitat de la mitjana de l'estat espanyol.
Això és, en part, gràcies a les accions derivades de l'aprovació de la primera ordenança solar tèrmica a escala mundial, l'any 1999. En nou anys es van instal·lar més de 60.000 metres quadrats de plaques solars tèrmiques. I també ha crescut la superfície de generació solar fotovoltaica. El 2007 Barcelona va rebre el Premi de la Comissió Europea 'ManagEnergy Local Energy Action Award' per les actuacions per reduir el consum energètic, moltes de les quals formen part del pla energètic 2002-2010. Per exemple, l'ús racional i eficient de l'aire condicionat a les instal·lacions municipals, o la instal·lació de làmpades de baix consum a l'enllumenat de la ciutat. Només la substitució dels semàfors per uns de tecnologia LED ha estalviat l'equivalent al consum energètic de 1.600 famílies.
Un altre factor important és la producció d'energia local, que evita les pèrdues en el transport de l'energia. El 2007, per exemple, el 75% de l'energia consumida a Barcelona es va generar a la mateixa ciutat, a les centrals de cicle combinat i l'electricitat procedent de l'ús del biogàs del Garraf. Només vuit anys abans, el 1999, aquesta xifra no superava el 20%.
Tot plegat, juntament amb l'augment de transport públic en detriment del privat a l'interior de la ciutat, va suposar una reducció de les emissions del CO2 del 8% en una dècada. Encara lluny dels objectius europeus o dels percentatges d'altres capitals del continent, però amb una tendència esperançadora.
Barcelona a peu (i en bici, però poc) 
Es calcula que, com a mitjana, es fan uns 106.000 desplaçaments diaris en bicicleta, el 40% dels quals amb el Bicing. Sens dubte, són xifres més altes de les de fa cinc o deu anys, però en termes globals només suposen un 1,37% del total de desplaçaments, molt lluny del de la majoria de les ciutats del centre i el nord d'Europa, que en molts casos superen el 20%. El mateix es pot afirmar de la xarxa de carrils bici: si bé han crescut un 35% entre 1999 i 2009, encara s'està lluny d'oferir un traçat suficientment ampli i interconnectat.
L'ús del transport públic continua estable, amb un de cada tres dels desplaçaments que es fan a la ciutat. Sobretot amb metro, que ara compta amb trens més nous que han millorat el rendiment energètic, especialment pel fre elèctric amb recuperació d'energia que permet retornar a la xarxa fins a un 35% de l'energia. Pel que fa a la flota d'autobusos, l'ús de gas natural i la introducció de vehicles amb motor híbrid ha permès reduir les emissions, i s'espera que l'ampliació del carril bus i la posada en marxa de les noves línies que començarà aquesta tardor augmenti el nombre d'usuaris
L'ús del vehicle privat també s'ha mantingut pràcticament constant al llarg dels últims anys, i és més destacat en els trajectes des de fora de la ciutat. Més enllà de la congestió del trànsit, els efectes ambientals i sobre la salut d'aquesta gran circulació de cotxes fan urgent la cerca d'alternatives, incloent-hi la millora del transport públic al conjunt de l'àrea metropolitana. I ja es vaticina que en els propers anys caldrà limitar l'entrada de vehicles privats a la ciutat, sobretot els de motors dièsels més contaminants.
Agenda 21 i Ajuntament + sostenible
L'Agenda 21 és el pla de treball que guia la gestió per al desenvolupament sostenible. En el cas de la de Barcelona, i més enllà dels seus continguts concrets, és remarcable la dimensió de participació ciutadana. Des de l'any 2002, més de 750 organitzacions han signat el Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat de manera voluntària, tot implicant-se així en la consecució de 10 grans objectius, no només de protecció i millora ambiental, sinó també de cohesió social i difusió de la cultura de la sostenibilitat.
El jurat del premi Capital Verda Europea sempre para especial atenció a l'actuació que fan els governs municipals de les ciutats candidates. Més enllà d'aconseguir la complicitat i col·laboració del conjunt de la població, consideren important que els ajuntaments hi prediquin amb l'exemple. I en el cas de Barcelona, el consistori ha desenvolupat moltes accions dins el programa Ajuntament + sostenible, des de la reducció de residus fins a la compra verda que implica també contractació de proveïdors amb criteris ambientals.
Un dels aspectes on s'ha posat més èmfasi ha estat en la compra de productes respectuosos, com ara el paper, el 70% del qual és reciclat, i tot ell compta amb certificació ecològica. O la fusta per al mobiliari urbà, les obres, els 'xiringuitos' de les platges i els serveis funeraris, que prové de tales legals certificades. A les dependències municipals s'han instal·lat màquines de cafè de comerç just, i a les escoles bressol públiques es van introduint aliments provinents de l'agricultura ecològica. Els contractes amb els proveïdors inclouen clàusules ambientals adaptades a cada cas, i els edificis municipals centralitzats es netegen amb productes de certificació ecològica. A algunes dependències s'han instal·lat urinaris secs i mecanismes de doble descàrrega per a les cisternes dels vàters, per tal de facilitar l'estalvi d'aigua. I s'ha establert un ús eficient de l'aire condicionat, amb 24 graus de temperatura estival.
Totes aquestes mesures han anat acompanyades de campanyes d'informació entre les persones que hi treballen, tot explicant i facilitant les bones pràctiques. Per exemple, el repartiment de tasses de ceràmica per al consum del cafè de comerç just no només informava d'aquesta nova iniciativa, sinó que suposava deixar d'utilitzar gots d'usar i llençar.
Per al futur, a més d'ampliar aquest tipus de mesures, serà bàsic aconseguir aplicar el pla de millora energètica dels edificis municipals.
Reciclar i tancar l'aixeta
En l'última dècada la recollida selectiva pràcticament s'ha triplicat a la ciutat de Barcelona, i ha millorat també la gestió d'aquests residus amb les actualitzacions dels ecoparcs de l'àrea metropolitana, que permeten obtenir compost agrícola i generar biogàs a partir de la fracció orgànica, energia per incineració o reciclatge d'alguns materials. També s'observa un canvi de tendència en la generació de residus, que des de fa un anys ha començat a disminuir. Actualment, a Barcelona és generen 1,42 quilos per habitant i dia, una mica per sobre de la mitjana del conjunt de l'àrea metropolitana i de les dades del continent europeu.
Pel que fa al consum de l'aigua, les campanyes de sensibilització i informació que es van desplegar en els anys de forta sequera van demostrar ser molt efectives, no només de manera immediata sinó com a motor permanent de canvi d'hàbits. Des de l'any 2000 s'ha reduït el consum diari per persona en gairebé 25 litres, i ara es situa al voltant dels 107, molt a prop de la xifra recomanada per l'Organització Mundial de la Salut. La reducció no ha tingut lloc només a l'àmbit domèstic, sinó també als comerços, la indústria i les instal·lacions municipals. Un canvi important ha estat la substitució progressiva de l'aigua potable per aigua freàtica en el reg de parcs i jardins, les fonts ornamentals, la neteja de carrers, el clavegueram o l'abastament als bombers. La nova cultura de l'aigua sembla doncs haver arribat a tots els sectors de la societat.
Altres dades, altres reptes
La ubicació entre el mar i les muntanyes que l'envolten limita de manera clara l'urbanisme de la ciutat de Barcelona. Gairebé cada solar està ja urbanitzat, però tot i així s'ha aconseguit augmentar la superfície verda de manera progressiva en l'últim quart de segle. Per exemple amb la recuperació d'alguns interiors d'illa de l'Eixample. I el nombre d'arbres a la ciutat supera els 150.000. La distribució de les àrees verdes, però, és molt desigual a causa del traçat urbà. Així, per exemple, els veïns de Sarrià compten amb 89 metres quadrats de verd per persona, per la baixa densitat de població i si s'inclou la part corresponent de Collserola. A l'Eixample, Ciutat Vella o Gràcia, en canvi, la xifra resulta molt més baixa, només d'un parell de metres per persona, per l'alta densitat i la mida reduïda de les escasses zones verdes.
Això serà difícil de canviar, però Barcelona té molts altres reptes ambientals oberts: la reducció de la contaminació acústica i la lumínica, per posar un parell de casos més. I, sobretot, ha de trobar una solució a la qualitat de l'aire, que ara com ara sobrepassa els límits de seguretat per a la salut humana diverses vegades l'any.
No hi ha dubte que encara queda molta feina per fer.
