(F)
L'informe, en el que hi han col·laborat una seixantena d'experts i investigadors, parteix de la premissa següent: la pèrdua de biodiversitat és un dels principals fenòmens associats al canvi global que afecta el benestar humà. Tal com diu Luís M. Jiménez Herrero, director de l'OSE i de l'informe, "a Espanya, aquest declivi segueix les tendències preocupants que es donen a escala mundial". Si es mantenen aquestes tendències, Jiménez Herrero adverteix que "ens estarem acostant a punts sense retorn que reduiran la capacitat dels ecosistemes per proporcionar els béns i serveis que són essencials per al benestar humà, com aliments, aigua dolça, matèries primeres, medicines i espais d'oci, a més d'importants actius culturals i beneficis espirituals".En el context europeu, aquest informe té una especial rellevància atès que Espanya és l'Estat amb més riquesa biològica del vell continent. S'estima, diu l'informe, que el territori espanyol acull unes 85.000 espècies (més de la meitat de totes les espècies europees) i un 30% dels endemismes reconeguts al continent. Per tant, l'Estat espanyol té una especial responsabilitat en aquest àmbit.
Quina és la situació de la biodiversitat? Estat i tendències
L'informe analitza l'estat i les tendències de la biodiversitat a Espanya, descriu les causes principals de la seva pèrdua i proposa mecanismes de resposta per garantir-ne la conservació i l'ús sostenible.
Pel que fa als vertebrats, les últimes dades disponibles (2007) indiquen que a Espanya una de cada tres espècies es troba amenaçada. De les 185 espècies amenaçades, la meitat són aus, el 19% peixos continentals, el 12% rèptils, el 9% mamífers i el 6% amfibis.
Si aquesta realitat ja és preocupant, per a 96 espècies amenaçades de vertebrats terrestres, els models estimen que un 13% de la superfície que ocupen actualment perdrà les condicions climàtiques favorables, cosa que provocarà, probablement, extincions locals. Si ens fixem en la flora silvestre -considerant només la vascular-, d'unes 7.000-8.000 espècies presents a Espanya, unes 1.500 es consideren amenaçades.
Per emprendre mesures actives de conservació d'aquestes espècies amenaçades, cal que estiguin incloses en algun dels catàlegs oficials de protecció. Si bé un 76% dels mamífers amenaçats estan catalogats, en la resta de casos aquest percentatge és molt baix, variant entre el 10% de les espècies de flora vascular i el 35% de les dels rèptils.
En el cas dels ecosistemes, entre els més amenaçats hi ha els de muntanya, els marins i els aquàtics continentals. Des del 1980, el 17% de les praderies de Posidonia oceanica de la Mediterrània, de gran valor ecològic, han perdut la meitat de l'àrea que ocupen. L'informe cita un estudi de SEO/BirdLife que va avaluar l'any 2008 els 25 aiguamolls més importants per a les aus. Segons aquest estudi, 6 aiguamolls es trobaven en una situació "preocupant", 12 en una situació "estable" i 7 tenien un estat "favorable". També es van analitzar 35 àrees importants per a la conservació de les aus (IBA) amb presència d'aus dependents de l'aigua. Els resultats van ser que prop del 75% de les IBA es trobaven en un estat "desfavorable" o amb "tendència desfavorable".
(F)
Per què perdem biodiversitat? Causes principals
Segons l'informe, es perd biodiversitat per causes directes i indirectes. Entre les directes hi ha els canvis d'usos del sòl, l'ús insostenible dels recursos naturals, la contaminació, el canvi climàtic, els incendis forestals i les espècies exòtiques invasores. El coneixement insuficient sobre com funcionen els ecosistemes també contribueix a la pèrdua de biodiversitat.
A això cal afegir-hi elements relacionats amb el model socioeconòmic i cultural, que determina la quantitat de recursos que utilitzem els humans. Entre aquestes causes indirectes, destaquen el creixement demogràfic, les pautes de consum, el volum de comerç internacional, els errors en la governança, la presa de decisions i el funcionament de les institucions, així com deficiències econòmiques i de mercat.
De totes, la principal amenaça són els canvis dels usos del sòl. Particularment la urbanització i el desenvolupament d'infraestructures de transport, així com l'expansió de l'agricultura intensiva (especialment regadius) i l'abandonament de petites explotacions agràries en zones de muntanya. Entre moltes dades, destaca el fet que entre els anys 1987 i el 2006 les zones artificials van augmentar un 52%. I ho van fer a costa d'ecosistemes naturals, sobretot boscos i matollars, i de mosaics agrícoles i de vegetació natural.
L'informe fa una menció especial al canvi climàtic, que provocarà una disminució de l'àrea de distribució de moltes espècies forestals de la península Ibèrica i una menor diversitat d'espècies. Alhora, segons els escenaris de canvi climàtic, augmentarà la durada i la perillositat dels incendis forestals, sobretot en el quadrant sud-oest de la península.
(F)
Què caldria fer per millorar? Mecanismes de resposta necessaris
Diu el prestigiós biòleg Miguel Delibes de Castro, en el preàmbul de l'estudi, que "biodiversitat ha de ser una paraula mobilitzadora, que generi preocupació per la conservació i anhel de canvis en la nostra manera de viure". Reforçant aquesta idea, la ministra de Medi Ambient i Medi Rural i Marí, Rosa Aguilar, considera "imprescindible actuar de manera efectiva i urgent per aturar les causes que provoquen la pèrdua de biodiversitat, posant de manifest els beneficis que els serveis dels ecosistemes reporten a l'economia i la societat".
L'informe planteja un conjunt de mesures per revertir les tendències actuals, partint de la base que la protecció de la biodiversitat es convertirà en els propers anys en una qüestió essencial per a la supervivència de la humanitat, tal com l'entenem actualment.
A Espanya, gran part de la biodiversitat existent està vinculada al medi agrari, per la qual cosa la seva conservació depèn de com es gestionin els sistemes agraris, sobretot els extensius. Per això l'informe aposta per promoure estratègies de desenvolupament rural on una agricultura més sostenible aparegui com una alternativa ferma a l'agricultura i la ramaderia intensives. Així mateix, caldrà integrar la conservació de la biodiversitat en altres polítiques sectorials com la de pesca, la d'energia, la de transport o les urbanístiques.
L'informe constata que només el 9% de les espècies animals amb pitjor estat de conservació tenen com a mínim un pla d'actuació en algun lloc de la seva àrea de distribució. La resta d'espècies animals catalogades no té cap pla aprovat en cap comunitat autònoma. Per tot plegat, reclama que les comunitats autònomes posin en marxa plans de conservació de les espècies amenaçades.
Pel que fa a zones protegides, diu l'estudi que seran necessàries almenys 23 àrees protegides addicionals per representar adequadament als vertebrats terrestres i les plantes vasculars, mentre que per als invertebrats en perill d'extinció caldran prop de 70 noves reserves (moltes de petites dimensions).
Una altra prioritat és incorporar en la gestió de la biodiversitat la prevenció dels efectes de les espècies exòtiques invasores i les seves interaccions amb el canvi climàtic. Precisament, per facilitar l'adaptació de les espècies autòctones al canvi climàtic, també es proposa crear corredors ecològics que permetin a animals i plantes "fugir" en la direcció necessària.
La major part d'aquestes mesures depenen de l'acció de les comunitats autònomes i del futur Pla Estratègic Estatal del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat, pendent de ser aprovat pel Govern espanyol i una de les principals reivindicacions de les entitats ecologistes.
Més informació
> Biodiversidad en España. Base de la Sostenibilidad ante el Cambio Global [NIPO: 770-11-069-1]
