Canadà: tones de petroli arran de terra

Quan pensem en petroli cru, tenim la imatge del petroli gairebé líquid que es troba prou profundament a alguns indrets del planeta, i que necessita de grans infraestructures per ser-hi extret. Però,  de fet, vora dos terços de totes les reserves mundials de petroli són sorres de petroli, també conegudes com sorres de quitrà o bituminoses. Hi ha grans quantitats de sorres de quitrà als Estats Units, a Rússia i a diversos països de l'Orient Mitjà. Els dipòsits més importants, però, es localitzen a Veneçuela i, sobretot, a la regió canadenca d'Alberta. I és per això, entre d'altres raons, que al segle XXI el Canadà ha esdevingut el principal proveïdor de petroli i productes refinats per als Estats Units.

Un tresor d'or negre
Es calcula que a Alberta hi ha uns 140.000 quilòmetres quadrats plens de sorres de petroli -una superfície dues vegades més gran que la dels Països Catalans. Això representa, com a mínim, 1,7 bilions de barrils. És gairebé el mateix que tot el petroli convencional del planeta, amb la diferència que aquest es troba majoritàriament en la conflictiva regió de l'Orient Mitjà. No és d'estranyar, doncs, que les companyies petrolieres més importants del món s'hagin mostrat força interessades per aconseguir llicències d'explotació de l'or negre canadenc.

La major part de les sorres de quitrà són al nord de la província d'Alberta, a prop de la població de Fort McCurray, cobertes pel bosc boreal i en la confluència de quatre rius. Els habitants nadius d'aquesta zona ja feien servir el betum per recobrir les seves canoes molt abans que arribessin els primers europeus a finals del segle XVIII. Des de finals del segle XIX, aquest material es va emprar també com a asfalt, però la primera planta petroliera no es va posar en marxa fins el 1967. Se'n van obrir dues més a la dècada dels setanta, i en només deu anys la població es va multiplicar per cinc, fins arribar-hi a més de 30.000 habitants. Avui creix a un ritme del 8,5% anual, i s'espera arribar als 100.000 habitants al 2012 com a conseqüència de l'arribada imparable de treballadors i especialistes petroliers de tot el món.

Ara com ara, el Canadà ja proporciona més d'un milió de barrils per dia, provinents d'aquestes sorres de quitrà, als Estats Units, i no hi ha dubte que això repercuteix molt favorablement en l'economia de la zona. De fet, alguns habitants han rebatejat la població com a Fort McMoney.

Sorres de quitrà o betum?
Tot i que la manera més habitual de fer referència a aquesta substància és 'sorra de quitrà', aquest nom és erroni, ja que el quitrà és un compost artificial. El material al qual fem referència apareix de manera natural i és una barreja de sorra o argila i betum o petroli extra pesant. És una substància que es pot convertir en petroli cru més lleuger de manera relativament senzilla, i després es pot processar a les refineries convencionals per obtenir combustibles i d'altres productes derivats amb un preu només una mica més alt que si es tractés de petroli líquid.

Degut a l'alta viscositat de les sorres bituminoses, no es poden aplicar les tècniques d'extracció del petroli convencional. Part de les sorres de quitrà es troben directament arran de terra, i en aquest cas el que es fa es arrancar-les directament i separar-les després. Al voltant del 10% de tota la massa s'aïllarà com a betum, sense que hi hagi cap altra utilitat per al 90% restant. Si les sorres de quitrà es troben més endins, normalment entre els 40 i els 60 metres de profunditat, cal aconseguir que es tornin prou fluïdes com per poder-les extreure, perquè el betum és tan viscós que no es pot fer directament. Per a això s'obren uns pous a través dels quals es pot introduir vapor a alta pressió, o bé aire calent o dissolvents específics que permeten treure'l, també barrejat amb sorra que cal separar aplicant-hi temperatures molt elevades.

La conseqüència de tot el procés és que es necessiten molta més aigua i energia que la que es fa servir en l'extracció del petroli convencional.

Més rendible encara que el petroli convencional
Fins fa només uns pocs anys, aconseguir petroli a partir de les sorres de quitrà, tant pel que fa a l'extracció com al procés de separació, era una tasca complicada i per tant, excessivament cara. Però recentment, la combinació de certes millores tecnològiques i la pujada del preu del barril han fet que sigui rendible.

De fet, el 2006, el rendiment de cada barril de petroli provinent de les sorres bituminoses del Canadà va ser de 21,75 dòlars, gairebé el doble dels 12,41 dòlars de benefici mitjà dels barrils de petroli convencional. I això va ser abans que el preu del barril de petroli es disparés.

No hi ha dubte doncs que aquest tipus de petroli no convencional pot ser molt atractiu en termes econòmics. Però no ho és tant en altres sentits: per a la salut del planeta, els costos són encara més grans que els del petroli cru convencional.

Conseqüències ambientals
No cal dir que l'explotació del betum té conseqüències enormes per l'economia canadenca. Però també té grans efectes en el seu medi, i diverses organitzacions consideren que les sorres de quitrà d'Alberta són un dels reptes ecològics més importants de tota la història nord-americana.

Per començar, les terres de les quals s'hi extreu el betum es veuen molt afectades: es talen arbres i arbusts, i es retira tota la coberta, que inclou l'humus vegetal, molsa i minerals. A l'hivern, amb temperatures d'entre trenta i quaranta graus sota zero, en ocasions s'utilitza dinamita per poder trencar la terra gelada.

Les companyies petrolieres han de comprometre's a replantar l'àrea quan acabin l'explotació, i afirmen que el bosc boreal tornarà a recolonitzar aquelles terres... però d'aquí a molts anys. Fins ara ja han estat afectats uns 420 quilòmetres quadrats, i només l'impacte paisatgístic és ja immens. Les conseqüències finals pel que fa al bosc boreal són impossibles de calcular.

L'extracció de sorres de quitrà també té conseqüències pel que fa a l'aigua. Es necessiten volums enormes durant l'extracció -entre d'altres coses, per fer el vapor que dilueix el material- i tot i que s'han aprovat plans de reciclatge, la major part d'aquesta aigua contaminada acaba emmagatzemada en estancs artificials. Ara com ara, es fan servir fins a cinc barrils d'aigua per cada barril de betum.

Un altre efecte és l'emissió de diòxid de carboni que es genera per la quantitat d'energia necessària durant l'extracció i la transformació del betum. Actualment es necessita, per cada barril d'aquesta substància, una sisena part de l'energia que proporcionarà, tot i que s'espera que això millori en els propers anys.

En qualsevol cas, es necessita molta energia, i la major part s'obté cremant-hi gas natural que es pot trobar, per ara, a la mateixa àrea que les sorres bituminoses. Però es possible que calgui exportar-ne d'alguna altra banda si creix la demanda d'energia (i per a això caldria construir un gasoducte), encara que també es podria arribar a fer servir el propi betum. Hi ha a més alguns projectes per construir-hi centrals nuclears per aportar energia a l'extracció i, de fet, a principis de 2007 el govern canadenc ho va considerar perquè l'ús d'energia nuclear podria reduir les emissions de CO2 i ajudar-los a complir els compromisos de Kyoto. Ara mateix estan lluny de satisfer-los, tot i haver estat un dels primers països en signar el protocol. Però encara no s'ha pres cap decisió al respecte.

Una altra opció seria l'ús d'energies renovables, tenint en compte que Alberta és una de les zones amb més vent i més hores de sol al Canadà. És el que demanen alguns grups ecologistes, però no sembla que les autoritats ho estiguin contemplant com una alternativa seriosa.

Per tal de reduir tots aquests impactes, el ministre canadenc de medi ambient va anunciar nous controls sobre l'emissió de CO₂ al mes de març de 2008. Les mesures seran efectives el 2010 i inclouen penes criminals per als qui les violin. Però tret d'això, sembla que Canadà no pensa renunciar de cap manera al valuós tresor d'or negre del seu territori.

(P)

Els camions més grans del món

L'extracció de les sorres bituminoses, viscoses i molt pesants, requereix maquinària molt gran. Suncor, l'empresa que més opera a la zona actualment, i que originàriament es deia Great Canadian Oil Sands, fa servir les pales extractores més grans del món: superen les cent tones. De la mateixa manera, s'han construït específicament per a les mines de sorra d'Alberta els camions de càrrega amb més capacitat, que arriben a pesar quatre-centes tones.