El menjar com a mestre

Som el que mengem, i tot i així, cada vegada som més ignorants del que mengem. No sabem res sobre com s'ha produït el menjar, com s'ha processat i com s'ha distribuït. No és que no s'imparteixin a les universitats i facultats les matèries d'agricultura i ciències dels aliments, sinó que el menjar, com la nostra única font d'alimentació, desapareix sota la fragmentació i el reduccionisme de les escarides matèries que han reemplaçat l'educació integral sobre els aliments.

Atès que l'agricultura moderna industrial i el processament industrial dels aliments estan en mans de la indústria i les corporacions, l'educació i les matèries relacionades amb els aliments i l'agricultura generen venedors de productes químics i aliments industrials, i no productors d'aliments segurs, sans, nutritius i sostenibles.

La Revolució Verda
La Revolució Verda, el nom donat a la indústria química agrícola al Tercer Món, redueix el sòl a ser un contenidor buit dins el qual s'aboquen els fertilitzants NPK sintètics. La vida dels cucs i les micorrizes, la font de fertilitat del sòl, desapareix de l'educació. Les abundants llavors vives també són buidades de vida, d'autoorganització, de regeneració.

La Revolució Verda va estrènyer les bases de la seguretat d'abastament alimentari, va desplaçar grans nutritius diversos i va escampar monocultius d'arròs, blat i blat de moro, de manera que es va centrar en els aliments bàsics i en els rendiments que tenen. I l'enginyeria genètica està esmenat els pocs beneficis de la Revolució Verda en oblidar-se de la diversitat dels grans bàsics, i centrar-se en la resistència a herbicides i no a obtenir rendiments millors.

El 54% de l'augment en els cultius transgènics correspon a aquells que han estat manipulats per augmentar-ne la resistència als herbicides o, més aviat, a l'increment de l'ús d'herbicides, i no a augmentar la producció d'aliments. Mundialment, en el 40% de la terra dedicada a cultius basats en l'enginyeria genètica es produeix soja; en el 25% es produeix blat de moro; en el 13% es produeix tabac; en l'11%, cotó; en el 10%, canola, i en l'1%, tomàquets i patates. Tabac i cotó són cultius comercials no alimentaris, i conreus com la soja no constitueixen grans bàsics per a moltes cultures fora de l'est asiàtic. Collites d'aquests tipus no alimentaran els famolencs. La soja no proporcionarà seguretat alimentària als indis que mengen dal i el blat de moro no donarà seguretat al cinturó de sorgo de l'Àfrica. Ara que el blat de moro i la soja s'estan desviant per ser usats com a biocarburant, aquesta situació està causant fam i escassetat d'aliments a escala mundial.

La tendència cap als cultius genèticament modificats assenyala una reducció de les bases genètiques del nostre abastament d'aliments. En lloc dels centenars de mongetes que es mengen arreu del món, tenim la mongeta de soja. En lloc de les diverses varietats de mill, blat i arròs, tenim només blat de moro. En lloc de la diversitat de llavors d'oli, només hi ha canola.

Aquestes collites es basen en l'expansió de monocultius de la mateixa varietat dissenyats per complir una única funció. El 1996, es van plantar 1,9 milions d'acres al món amb només dues varietats de cotó transgènic i 1,3 milions d'acres amb soja 'Roundup Ready'. Actualment una sola corporació, Monsanto, i quatre cultius: blat de moro, canola, soja i cotó, representen el 95% de tots els OGM plantats mundialment. A més, en forçar l'expansió de cultius no alimentaris, com el tabac i el cotó, les collites de transgènics dediquen menys acres a la producció d'aliments, cosa que agreuja la inseguretat alimentària.

Destrucció de la biodiversitat
En l'agricultura índia les dones usen més de 150 espècies de plantes diferents (que la indústria biotecnològica anomenaria ‘males herbes') com a medicina, menjar o farratge. Per als més pobres aquesta diversitat és el recurs més important per a la seva supervivència. A Bengala oest, 124 espècies de 'males herbes' recollides als camps d'arròs tenen rellevància econòmica per als agricultors locals. En un poble de Tanzània, més del 80% dels plats de verdura es preparen amb plantes no conreades. Herbicides com el Roundup i els cultius transgènics dissenyats per suportar-los destrueixen l'economia dels més pobres, especialment la de les dones. El que és una mala herba per a Monsanto és una planta medicinal o un aliment per a la població rural.

Atès que la biodiversitat i els policultius són una font important d'aliments per als pobres rurals, i ja que els policultius són el mitjà més eficient de conservació del sòl i l'aigua, i de control ecològic de plagues i males herbes, les tecnologies del Roundup Ready són, de fet, un atac directe a la seguretat alimentària i ecològica.

Contaminació genètica
Les collites dissenyades mitjançant enginyeria genètica fan que augmenti l'ús de productes químics i afegeix nous riscos de contaminació genètica. Els cultius resistents a herbicides han estat dissenyats per practicar una agricultura que fa un ús intensiu dels herbicides. Però a la vegada creen el risc de transformar les males herbes en 'súper males herbes' per la transferència de trets resistents a herbicides des dels cultius modificats genèticament cap a plantes amb les quals estan relacionats de prop.

Investigacions a Dinamarca han demostrat que la colza genèticament modificada per ser tolerant a l'herbicida pot transmetre el gen introduït a una herba natural que hi estigui emparentada a través de la hibridació. Herbes emparentades a la soja són comuns a Dinamarca i a la resta del món. Convertir aquesta mala herba en una 'súper mala herba' que porta el gen per resistir a l'herbicida pot provocar grans pèrdues de collites i fer augmentar l'ús d'herbicides. Per aquestes raons la Unió Europea ha imposat una moratòria de facto en la sembra comercial de cultius genèticament manipulats.

En molts casos les males herbes que s'escampen fins a envair els cultius estan emparentades amb les mateixes espècies cultivades. Les remolatxes silvestres han estat un gran problema en el cultiu de la remolatxa sucrera a Europa des dels anys setanta. Donat l'intercanvi genètic que es produeix entre les remolatxes maleses i les remolatxes cultivades, les remolatxes sucreres resistents a herbicides només poden suposar una solució temporal. Les súper males herbes i les espècies invasores son cada vegada més reconeguts com una gran amenaça per a la biodiversitat.

Agricultors suïcides
A l'Índia, el cotó Bt modificat genèticament hipoteca la vida dels agricultors i provoca suïcidis. Més de 250.000 agricultors s'han suïcidat en l'última dècada, des que corporacions com Monsanto van començar a introduir llavors no renovables i a establir monopolis de llavors. El març de 1998, l'USDA i la companyia Delta and Pine Land van anunciar el desenvolupament conjunt de la patent sobre una nova biotecnologia agrícola benigna anomenada "control de l'expressió genètica de les plantes". La nova patent, que ha estat sol·licitada en almenys 78 països, és aplicable a plantes i llavors de totes les espècies. L'USDA, una agència governamental, rep un 5% del benefici de les vendes d'aquestes llavors, que es considera com la seva "policia genètica".

El resultat? Si els pagesos guarden les llavors d'aquestes plantes en la collita per a cultius futurs, la generació de plantes següent no creixerà. Pèsols, tomàquets, pebrots, espigues de blat i panotxes de blat de moro es convertiran essencialment en mortalles per a les llavors. D'aquesta manera, el sistema obligarà els pagesos a comprar noves llavors de les companyies cada any. Aquest mètode ha estat anomenat 'tecnologia exterminadora', i amenaça la independència dels agricultors i la seguretat alimentària de més de 1.000 milions de camperols pobres en països del Tercer Món. Quan els agricultors del Tercer Món sembren llavors resen: 'que aquesta llavor sigui inesgotable'. Monsanto i l'USDA, per contra, sembla que diuen: 'permet que aquesta llavor s'acabi perquè els nostres beneficis i monopoli siguin inesgotables'.

Educació per a la ciutadania de la Terra
Quan vaig descobrir que la ciència i la tecnologia dominant servia els interessos dels poderosos, vaig deixar el món acadèmic per fundar la Fundació de Recerca per a la Ciència, Tecnologia i Ecologia, una organització participativa d'investigació d'interès públic. Quan vaig descobrir que les corporacions globals volien patentar llavors, cultius de formes de vida, vaig començar Navdanya per protegir la biodiversitat, defensar els drets dels camperols i promoure l'agricultura orgànica. En col·laboració amb el Schumacher College del Regne Unit, Navdanya ofereix una sèrie de cursos transformadors per a grups de totes les edats amb l'objectiu de conrear la contemplació, la informació i l'acció dinàmica que inspiri els participants per a la resta de la seva vida.

*Revista Educació i Sostenibilitat. No. 5 Alimentació. Primavera 2009

(P)

La revista 'Educació i Sostenibilitat', a 'Sostenible'

Educació i Sostenibilitat, la revista de l'RCE Barcelona, manté una col·laboració fixa amb Sostenible, publicant algunes de les seves entrevistes i articles més destacats.
Educació i Sostenibilitat és una revista dirigida al educador de tots els nivells formatius, disponible en català, castellà e anglès. Ofereix reflexions i eines per a integrar temàtiques socio-ambientals claus a les activitats de formació tan en l'àmbit formal com en el no formal.  S'hi poden trobar articles de reflexió de líders d'opinió i d'estudiants, experiències educatives de diferents àmbits i sectors, entrevistes amb experts, així com una selecció de recursos pedagògics per a la temàtica tractada.
Si us interessen els seus continguts, des de Sostenible us animem a subscriure-us-hi!