El preu de la revolució industrial al Llobregat

Les instal·lacions hidroelèctriques per alimentar les fàbriques tèxtils al riu Llobregat van detonar la regressió del delta
26/04/2021 - 13:28

Un estudi de la UPC revela que entre 1891 i 2000 el delta del Llobregat hauria retrocedit uns 800 metres, molt abans del desviament de la desembocadura per l’ampliació del port de Barcelona. El detonant de la regressió del delta es trobaria al s. XIX, amb la construcció de rescloses per a l’aprofitament de l’energia hidroelèctrica.

Panoràmica del tram baix del riu Llobregat des del campanar de l’església de Sant Boi, a principis del s.XX i l’any 2018
FOTOGRAFIA: Arxiu Nacional de Catalunya

El riu Llobregat en el seu tram baix, vist avui des del campanar de l’església de Sant Boi, no té res a veure amb el que es podia veure a principis del s. XX. L’ample codolar que custodiava el riu s’ha transformat avui en una llera estreta, amb poca vegetació, i amenaçada per les infraestructures a banda i banda. Aquest gran contrast va posar en alerta a tres científics de la Universitat Politècnica de Catalunya, Carles Ferrer, Arnau Prats-Puntí i Juan Martín, que van decidir iniciar una investigació per perfilar l’abast d’aquesta regressió.

La recerca s’ha materialitzat en un estudi publicat el desembre de 2020 a la revista científica Natural Hazards and Earth Systems Sciences[1]. A través de comparar diverses fotografies, l’article conclou que el riu ha perdut fins a 240 metres d’amplada en 150 anys en el seu tram baix. Però la major pèrdua del riu ha tingut lloc al seu delta, on entre els anys 1891 i el 2000, la línia de la costa hauria retrocedit fins a 800 metres. Un testimoni n’és el Far del Llobregat, també conegut com a La Farola; que a finals del s. XIX es trobava terra endins, i avui en dia està a primera línia de mar.

 

via GIPHY

 

El Delta del Llobregat, un espai natural amenaçat

Els resultats de l’estudi arriben poc abans que la Unió Europea enviés una Carta d’Emplaçament al govern espanyol[1], dins de l’expedient obert a les administracions catalana i espanyola, per no protegir els espais naturals el Delta del Llobregat. Les múltiples infraestructures que s’hi han construït durant els últims anys (l’AP-7, l’A-2 i l’AVE; així com l’ampliació del port i de l’aeroport), sovint no han respectat les mesures de compensació de la declaració d’impacte ambiental. Com a resultat, han fet canviar la morfologia del riu, i han posat en perill els ecosistemes del delta.

De totes les darreres actuacions, en destaca la desviació de la desembocadura per l’ampliació del port l’any 2004. “La nova desembocadura s’eixampla més del doble de la que hi havia abans, i crea un estuari, que no era característic del Llobregat ni dels rius mediterranis”, explica Arnau Prats-Puntí, coautor de l’article. “Allà s’hi acumulen molts sediments, i està elevant el fons del riu”, puntualitza.

 

Comparativa de l’evolució de la llera del Llobregat a la seva desembocadura
FOTOGRAFIA: Arnau Prats-Puntí

Tot i l’impacte evident d’aquestes noves infraestructures, si s’hi suma la construcció de tres grans embassaments a partir de l’any 1954 (La Baells, la Llosa de Cavall i el Pantà de Sant Ponç), tot plegat només provocaria el 20% de la regressió actual. La resta es deuria principalment a la construcció de 91 rescloses i canalitzacions entre el 1816 i el 1967 per a l’aprofitament hidroelèctric durant la revolució industrial. Segons l’estudi, aquesta regressió estaria afavorida també pel règim hidrològic del s. XX, amb una sola crescuda important del riu.

Comparativa del Pont del Diable, a principis del s.XX i l’any 2018


‘El riu més treballador’

Des de principis del s. XIX, el riu Llobregat s’ha omplert de rescloses i canalitzacions per alimentar les fàbriques tèxtils, que naixien fruit de la revolució industrial. Fins a tal punt, que el geògraf francès Pierre Deffontaines (1894-1978) va arribar a dir: “cap riu del món, potser, no ha estat objecte d’un aprofitament tan exhaustiu com l’indigent Llobregat”.

Esquema del funcionament de les rescloses per l’aprofitament hidroelèctric.
FOTOGRAFIA: Javier Morata Martín

La segmentació del riu per les rescloses produeix un efecte de retenció dels sediments i control del flux d’aigua. Els grans embassaments, que van arribar un segle més tard, produeixen el mateix efecte a una escala major; però els seus efectes encara no s’haurien visibilitzat a la desembocadura del riu. Prats-Puntí aclareix que no poden saber quan n’apareixeran els efectes, però és probable que disparin encara més la regressió.

 

 

Cronologia de les principals actuacions al Llobregat de Lluís Bassa Tomàs

 

Futur incert per al delta

L’investigador de la UPC alerta que per atenuar aquesta situació es podrien retirar algunes rescloses, però aquest escenari només es contemplaria a llarg termini i serien millores poc significatives. Prats-Puntí explica que al riu Ter s’hi ha retirat dues rescloses, i es podrien fer operacions similars al Llobregat. No obstant això, serien canvis mínims, ja que en molts casos ja s’ha consolidat  la ciutat o la indústria al costat de la infraestructura.

Paral·lelament a la regressió, el delta perd anualment tones de sorra de les seves platges, que es contraresten amb aportacions periòdiques de sorra per part de l’AMB. Mesures com aquesta s’han demostrat de baixa efectivitat, i han rebut crítiques[1] per l’impacte mediambiental que suposen a les àrees on s’extreuen.

 [1] Article: What controls the coarse sediment yield to a Mediterranean delta? The case of the Llobregat River (NE Iberian Peninsula). Juan P. Martín-Vide, Arnau Prats-Puntí, and Carles Ferrer-Boix. Technical University of Catalonia, Jordi Girona 1–3, D1, 08034 Barcelona, Spain


 

 

Relacionats

Notícia

Un estudi de la UPC revela que l'amplada del riu a la desembocadura era de 275 metres el 1846 i, actualment, és de 36 metres

Notícia

L’actualització del sis plafons que fan una proposta de recorregut circular l’ha fet el Consorci del Besòs a petició de l’Ajuntament de Montcada i Reixac i també s’ha adaptat per a les persones amb discapacitat visual.

Notícia

Les aportacions per recuperar el cabal ecològic del riu Besòs –amb aigües provinents de la zona de l'estació de Baró de Viver (L1)– es remunten a un acord del 2007 entre TMB, l'Agència Catalana de l'Aigua i l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

Butlletí