(F)
Segons l' Institut Català d'Ornitologia (ICO) la població d'ocells fringíl·lids ha decrescut els darrers anys a Catalunya, pel que fa a poblacions d'ocells residents. "Les aus migratòries de centre-Europa estan més estables", explica Javier Quesada, coordinador de l'Àrea de Recerca de l'ICO. "Aquesta davallada del nombre d'ocells fringíl·lids té a veure amb la intensificació de l'activitat agrícola i en el canvi d'hàbitat d'aquestes espècies". Els fringíl·lids, popularment coneguts com a ocells cantaires, són catalogats com a espècies protegides, per la Llei de protecció dels animals de la normativa europea.
Quins canvis genera la Llei Òmnibus?
L'Avantprojecte de llei de simplificació, d'agilitat i reestructuració administrativa i de promoció de l'activitat econòmica (Llei Òmnibus), vol desprotegir aquestes quatre espècies per tal que es puguin capturar de nou i fer-ne cria en captivitat. D'aquesta manera es modifica l'Annex suprimint la protecció de les espècies: pinsà comú (Fringilla coelebs), cadernera (Carduelis carduelis), verdum (Carduelis Chloris) i passerell (Carduelis cannabina)". També es permetrà la captura de femelles, abans prohibida. D'altra banda, el sistema de captura per vesc -resina enganxosa on els ocells queden immobilitzats de manera no selectiva i que requereix una substància per desenganxar el plomatge o les extremitats de l'au- queda prohibit pel Decret llei amb caràcter d'urgència, que s'aplica a la Llei Òmnibus.
El Decret llei amb caràcter d'urgència, aprovat aquest passat dia 20 de setembre, i que modifica parcialment la Llei Òmnibus, permet durant aquest any la captura de 60.246 exemplars d'ocells fringíl·lids: es modifiquen els apartats 2 de l'article 9 del text refós de la Llei i l'apartat 3 de l'article 34 de la mateixa llei i es permet la captura en viu de:
- Pinsà comú ( Fringilla coelebs ): 46.885 exemplars
- Cadernera ( Carduelis carduelis ): 6.504 exemplars
- Verdum / Carduellis Chloris ): 3.490 exemplars
- Passerell ( Carduelis cannabina ): 3.367 exemplars
Cal afegir, també, que aquest Decret llei modifica l'article 9.2 de la Llei Òmnibus que permetia el vesc i ara el prohibeix "perquè contradiu la normativa estatal i comunitària" i dóna com a raó de pes el "seu caràcter no selectiu".
El projecte de Decret es va aprovar per acord del Govern i el Parlament l'ha de validar abans de 30 dies.
(F)
Què hi diuen els experts?
"No s'ha fet cap mena d'estudi científic que digui que és positiu desprotegir aquestes espècies. Les dades demogràfiques sobre població de fringíl·lids que tenim fins al moment, provinents de Institut Català d'Ornitologia (ICO), apunten a una reculada de la població d'aquests ocells", ens diu Joan Vàzquez, portaveu d'IPCENA-EdC (Ecologistes de Catalunya). "No cal criminalitzar cap col·lectiu i la caça ha d'estar permesa sempre i quan hi hagi un excés poblacional d'una espècie-com succeeix amb el por senglar- i això comporti uns danys ambientals importants. Llavors sí que té sentit declarar una espècie com a cinegètica. Però caçar animals o capturar-los, només pel goig de fer-ho, sense tenir en compte l'escassetat de l'espècie és un error. Caldrà fer un debat a fons de la ètica de la cacera i la captura. Matar o capturar animals al medi natural hauria d'estar justificat per paràmetres ambientals", afegeix Vàzquez.
Des de DEPANA, són del parer que "aquesta mesura no és coherent amb les normatives europees. Entenem que es puguin fer concursos de cant d'ocells, però potser no és necessari capturar tants ocells cada any" reflexiona Lluís Toldrà, membre de Depana, que afegeix: "Potser caldria posar uns límits a la tinença d'ocells, fixar un màxim de 20 exemplars per ocellaire ". A més, segons Toldrà "és difícil saber les dades reals de captura d'ocells fringíl·lids, perquè depèn de la bona voluntat dels caçadors de comunicar-les. No hi ha cap control exhaustiu".
I és que l'anellament científic d'aus salvatges "no aporta dades reals dels ocells que s'alliberen i dels que es capturen, tot i que sí que s'extreuen dades de recaptures d'individus procedents del silvestrisme (alliberats o escapats), però són dades relativament puntuals", explica l'investigador de l'ICO Javier Quesada. "El que sí que podem fer -a partir de l'anellament científic- és estimar paràmetres fonamentals com a relació de sexes i edats, mortalitat, i èxit reproductor, els quals són ítems bàsics per a estimar la quota de captures per a fer una gestió sostenible. Per a poder obtenir informacions reals de la quantitat d'ocells capturats i alliberats, s'hauria de fer un estudi concret d'aquest tema i potser caldria fer el que ja es fa a Andalusia, que és obligar per llei a les entitats ocellaires que declarin aquestes dades (captures i alliberaments) amb risc de penalització (amb la retirada de llicència i multes econòmiques) quan es detecten fraus i dades errònies", exposa Quesada.
(F)
La Federació Catalana de Caça, per la seva banda, està conforme amb els canvis que promou la Llei Òmnibus, però defensen l'ús del vesc com a sistema de captura d'ocells fringíl·lids "perquè la xarxa plana no és un mètode vàlid en zones de muntanya o boscoses i no va bé, tampoc, per capturar el pinsà que no entra bé dins la xarxa", explica el seu president, Paco Piera. Consideren, amb tot, que l'aprovació de la Llei Òmnibus "serà lenta" i per això han "buscat convèncer els partits polítics per aprovar un Decret Llei amb caràcter d'urgència per a poder capturar ocells fringíl·lids novells el més aviat possible, ara que és època de captura". Piera destaca que "les prohibicions no han fet cap bé a Catalunya, perquè ha augmentat el mercat il·legal d'aquests ocells cantaires".
Segons el president de la Federació Catalana de Caça, "els ocells fringíl·lids no estan en perill i es capturen de manera controlada. No tenim constància que les poblacions de fringíl·lids disminueixin". I afirma que "la Federació Catalana de Caça està oberta a parlar amb les associacions ecologistes i qualsevol altra entitat sobre aquest tema". Piera diu que seria idoni "poder capturar mascles i femelles d'ocells fringíl·lids i fer cria en captivitat controladament, però sense deixar de capturar-ne en els boscos". Pel que fa a la compra-venda d'aquestes aus -prohibida a nivell internacional i estatal- subratlla que "l'Administració hauria d'actuar amb contundència sobre aquests mercats il·legals, que fan molt mal al col·lectiu ocellaire".
(F)
Llei Òmnibus i alternatives
"Tot i que aquesta davallada de població d'ocells fringíl·lids no té una causa directa amb l'activitat ocellaire, o com a mínim no se n'ha fet cap estudi; si cada cop hi ha menys exemplars d'una espècie, la captura d'aquests ocells no ajuda gens ni mica a la preservació de l'equilibri demogràfic dels ocells fringíl·lids", argumenta Javier Quesada, que matisa "no es tracta de prohibir la caça ni la captura, simplement es tracta de guardar un equilibri entre les poblacions d'ocells. Si una espècie augmenta en un 4% la seva població, no hi ha cap problema en capturar fins a un 4% dels exemplars d'aquella espècie. Ara bé, si una població està decreixent en un 3%, si es capturen exemplars igualment, existirà un desequilibri".
Hi ha alternatives?
"Els ecologistes estem a favor de sacrificar una petita part dels recursos ecològics per a preservar-ne la majoria" diu Joan Vàzquez, d'IPCENA-EdC. "Nosaltres no veuríem malament que hi hagués un centre de cria en captivitat controlat per la Generalitat que s'encarregués de criar ocells fringíl·lids i que aquests poguessin servir per a concursos de cant, si es deixen de capturar dels boscos". Quesada opina que una altra possibilitat "podria ser el que es fa a alguns països europeus, on cada certs períodes de temps es permet la captura al bosc de mascles i femelles d'ocells fringíl·lids en condicions molt controlades per renovar l'stock genètic de la població de cria i evitar l'endogàmia i les complicacions a nivell genètic que això comporta". En aquest sentit, Quesada explica que "la feina de captura que fan els anelladors científics i la dels ocellaires és similar, perquè intenten capturar l'ocell evitant causar-li danys. Ara bé, la formació que reben els anelladors científics i els ocellaires no és pas la mateixa, ja que l'anellador ha de passar examens teòrics i pràctics sobre la manipulació de l'ocell, la higiene i l'ètica de la captura, coneixement que serveix per causar el mínim dany possible a l'ocell".
(F)
L'experiència andalusa
Andalusia és l'única comunitat autònoma que exigeix als ocellaires fer un examen de silvestrisme abans de poder anar a capturar ocells en viu. A més a més, les societats ocellaires controlen que els seus membres assisteixin als concursos de cant, estan alerta pel que fa al nombre d'aus que capturen i alliberen (perquè en cada captura obliguen a l'anellament d'aquella au) i fixen una quota maxima d'aus que poden capturar-se i també una quota límit de membres en cada societat.
"No hi pot entrar tothom, s'ha d'aprovar l'examen, has de passar un temps aprenent dels ocellaires més veterans sense poder capturar i també has de demostrar que tens els ocells exclusivament per a concursos de cant. A més, has de participar en els alliberaments col·lectius d'ocells que no s'hagin adaptat. També tenim una quota de socis, si la quota està plena, et toca estar en llista d'espera fins que algú es dóna de baixa. D'aquesta manera controlem que la gent que està federada realment vol participar en els concursos d'ocells cantaires", ens diu Manuel Alba, delegat autonòmic de Jaén, de la Federació de Caça Andalusa. Alba destaca que "hi ha sancions econòmiques per sobre dels 600 euros si es descobreix frau en el nombre d'ocells declarat i si la falta és molt greu es pot sancionar a la persona amb l'expulsió permanent de la Federació. Nosaltres som els primers interessats en que les coses es facin bé. A l'estiu no permetem que cap soci capturi més de 4-5 aus i a la tardor, en època de migracions quan arriben aus del centre d'Europa les captures no poden superar els 10 exemplars per soci. Això fa que, com a molt, es capturin entre 14 i 15 aus per soci anualment".
