La història que explicarem no passa en un lloc qualsevol. Passa a Can Valldaura, una finca de més de 130 hectàrees situada al quilòmetre 7.8 de la carretera d'Horta a Cerdanyola del Vallès. En aquest punt, l'any 1150 s'hi va ubicar el primer assentament de l'ordre del Cister de Catalunya; temps més tard, la finca va passar a ser propietat de la corona d'Aragó i Martí l'Humà hi feu llargues estades. Des de llavors fins avui, nobles, poetes i empresaris han mantingut l'edifici dempeus i l'han convertit en centre neuràlgic de la cultura. La història que volem narrar comença, de fet, fa sis anys, quan aquest edifici va passar a ser propietat de l'Institut d'Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC) i es va rebatejar com a Valldaura Self Sufficient Lab. Convertit en un nou centre de la xarxa Fab Lab, aquest espai es dedica a la recerca sobre l'hàbitat autosuficient, especialment per a la producció d'energia, aliments i aigua. Però, què vol dir exactament això?
Aprendre de la natura per canviar el món. Aquesta és la motivació del Valldaura Labs, un laboratori impulsat per l'Institut d'Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC) que pretén aprendre directament de la natura els coneixements necessaris per regenerar les ciutats contemporànies. Conscients que l'energia dels humans prové dels aliments, un dels camps d'investigació centrals d'aquest laboratori és la gestió alimentària. La finca ha recuperat l'essència agrícola de principis del segle XX i els investigadors i estudiants hi produeixen aliments per mitjà d'horts ecològics, plantacions fruiteres, boscos comestibles i animals de granja. L'IAAC s'ha aliat, a més, amb la xarxa Slow Food per gestar l'Escola de Bio Gastronomia, que té com a principis la producció ecològica i la cuina de quilòmetre zero. Amb aquesta escola, el Valldaura Labs empra la tecnologia per tancar tot cicle dels aliments: de la producció fins al consum i a la producció d'energia posterior o de nous nutrients per a la terra.
(F)
Però per aconseguir un entorn autosuficient, l'alimentació és només una de les facetes. El laboratori de Valldaura també impulsa el projecte de recerca Energrid, desenvolupat per Endesa en col·laboració amb la Fundació i2Cat, basat en les energies renovables. A la pràctica, això es concreta en què diversos edificis de la finca produeixen energia i la consumeixen, l'emmagatzemen o la comparteixen a partir dels principis d'eficiència. Cada interruptor o punt de consum té un microordinador que obté informació del consum individualitzat i pot evitar els becs de demanda gestionant de forma activa el consum. Es tracta d'un model que els propers anys es podria implantar en entorns urbans. A Valldaura, a més, l'energia prové d'una planta de biomassa que consumeix els recursos de l'entorn, així com de plaques fotovoltaiques i sistemes minieòlics.
L'IAAC també implanta en aquest entorn un projecte per gestionar l'aigua de manera eficient. És el projecte Hydrogrid i consta de cinc diferents dipòsits que permeten utilitzar l'aigua adequada per a cada ús: les aigües netes, de coberta, de places, grises i negres són reciclades per estalviar el màxim cabal.
La visió integral de l'energia i la matèria inspira una altra línia d'investigació, el projecte de la Traçabilitat global de la matèria, que permet conèixer tots els processos materials i de transformació que porten a produir qualsevol objecte, incloent-hi els residus i el reaprofitament. En el cicle de la fabricació s'investiguen nous materials a partir d'ingredients naturals i s'ha creat un laboratori digital de recursos naturals, emmarcat a la xarxa nacional de laboratoris del Pla Avança a Espanya.
Valldaura és el segon centre de l'IAAC que es troba associat amb la xarxa internacional de FabLabs (de l'acrònim de l'anglès Fabrication Laboratory). Un tipus d'equipament nascut l'any 2001 en el Center for Bits and Atoms (CBA) del Media Lab del Massachussets Institute of Technology (MIT) que busca posar a l'abast de la ciutadania maquinaria per a la fabricació en tres dimensions.
Fab Labs: Biblioteques de tecnologia
L'any 2002 emergeixen els primers Fab Lab amb l'objectiu d'impulsar un model productiu basat en la idea de produir localment tot tipus de recursos a partir de sistemes de fabricació avançats, compartint coneixement i recursos. Avui, hi ha 207 Fab Lab en 51 països de tots els continents. Barcelona va comptar amb el primer Fab Lab de l'Estat espanyol, creat per l'IAAC al 2005 al Poble Nou.
La Fab Foundation defineix el Fab Lab com "una plataforma d'innovació ciutadana que permet generar dinàmiques d'emprenedoria a través de la fabricació d'objectes amb màquines controlades per ordinadors". "Biblioteques de tecnologia", així ho definia Meritxell M. Pauné a la revista "La veu del carrer" de la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB). "Un lloc on anar a usar una màquina puntera, que difícilment tindrem a casa però que la majoria sabrem utilitzar", apuntava.
Es tracta d'individualitzar la fabricació per a la producció de prototips, compartint dissenys i treballant en col·laboració, és a dir, treballant en codi obert i copyleft. Per Neil Gershenfeld, director del CBA del MIT, en un futur proper la societat tindrà fabricadores personals, de manera que per Gershenfeld un Fab Lab representa "la mateixa transició que es va produí des dels computadors centrals, dels anys seixanta i setanta del segle XX, als ordinadors personals". Però, com apunta el propi director del CBA, "les implicacions encara seran més grans perquè estem personalitzant el nostre món físic".
(F)
Els laboratoris de fabricació digital
De la mà d'Antoni Vives, tinent d'alcalde d'Hàbitat Urbà i d'un dels fundadors de l'IAAC i actual arquitecte en cap de l'Ajuntament de Barcelona, Vicent Guallart, Barcelona s'ha proposat que la ciutat es converteixi en referent de l'impuls de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). Per a fer-ho ha projectat uns nous equipaments, anomenats "Ateneus de Fabricació Digital", el nom triat per denominar la primera experiència pública de Fab Lab.
Actualment Barcelona compta amb l'Ateneu de Fabricació Digital de Les Corts, es troba en desenvolupament d'un altre a Ciutat Meridiana i s'espera que la ciutat compti amb un ateneu a cada districte en els propers anys. Per introduir als veïns als nous equipaments, el consistori barceloní vol incorporar l'especificitat del territori on s'ubiquen, tot mantenint la coordinació entre els diferents equipaments. Per aquest motiu, l'ateneu de Ciutat Meridiana, es pretén dedicar a la renovació urbana i la sostenibilitat energètica, i el de Les Corts, a promocionar la inclusió de persones amb diversitat funcional. El desplegament de la resta d'ateneus segueix sent una incògnita tot i que ja s'han iniciat converses per implementar projectes a Ciutat Vella, l'Eixample o Sant Martí.
Segons Jordi Reynes, tècnic municipal encarregat del desenvolupament dels Ateneus de Fabricació, "s'estan integrant persones i entitats involucrades socialment en el barri per garantir la singularitat de cada territori i la viabilitat dels ateneus". Així, cada ateneu de fabricació constitueix una mesa d'impuls amb organitzacions del barri, que es reuneix periòdicament per opinar i exposar els seus coneixements sobre els projectes que es duen a terme, així com per aportar idees o recursos per desenvolupar per, segons Reynes, "generar coneixement pràctic perquè la gent l'assimili i l'utilitzi a la seva vida quotidiana".
(F)
Do it with others Un nou aprenentatge?
En contraposició al DIY (do it yourself), impulsat en d'altres centres públics com el taller d'autoreparació "Millor que nou, reparat", l'aprenentatge dels nous ateneus s'articula a través de la detecció de necessitats col·lectives i el lliure ús, l'anomenat DIWO (do it with others). La xarxa d'Ateneus de Fabricació Digital, els Fab Labs o organitzacions com Makers of Barcelona (MOB), Betahaus, Hangar i centres de co-working i de producció local, formen part d'un ecosistema de ciutat productiva en formació que, per a Reynes, són "incubadores d'idees, que permeten generar projectes d'emprenedoria a escala de barri". En un context àlgid de les noves tecnologies i de crisi general de l'economia i dels recursos del planeta, la fabricació distribuïda d'aliments, energia i objectes i el consum col·laboratiu guanyen adeptes a diari. Si bé la producció i el consum distribuït no substituirà la indústria que coneixem, segur que la transformarà i aprendrem, com es fa a Valldaura, a copsar el cicle complet de transformació de la matèria, des de l'arbre del bosc que serveix per produir fusta amb criteris de gestió sostenible a la producció de mobles o estructures.
Caminant cap a l'autosuficiència
Potser tots aquests nous coneixements portaran a incloure l'enginyeria mecànica, electrònica o el disseny 3D al currículum escolar els propers anys. Com assenyalava Jeremy Rifkin en el llibre La tercera revolució industrial segurament estem a l'inici d'un camí que convertirà el ciutadà en un agent actiu i de transformació de l'entorn urbà que ens durà cap a una producció distribuïda de béns materials. No obstant això, l'àmbit d'actuació de la població va més enllà de les màquines, els cables i els ordinadors. De fet, el pic del petroli, el canvi climàtic, el consumisme, la desigualtat social o la crisi econòmica, ha dut a una gran varietat de col·lectius a organitzar-se en barris, pobles i ciutats per posar en pràctica els principis d'autosuficiència i d'autoaprenentatge. Són les anomenades comunitats en transició, que opten per bastir unes relacions socials i amb l'entorn basades en recuperar les habilitats per viure de manera autònoma i harmònica amb la natura.
(F)
Al Parc Natural de Collserola i allunyada del centre urbà, com el Valldaura Self Sufficient Lab, hi ha una d'aquestes comunitats en transició: Can Masdeu. El projecte s'ubica en una vall que antigament acollia l'antic Hospital de Tubercolosi i de Leproseria. L'any 2001, temps després que els terrenys quedessin en desús i desatesos pels seus propietaris -la Fundació Hospital de Sant Pau, l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i l'Arquebisbat-, una xarxa de persones va ocupar la vall amb l'objectiu explícit de retornar-la a l'estat originari: un espai agrícola, social i comunitari.
Tot i que l'any 2002 es va dictar un ordre de desallotjament de la masia okupada, avui la vall segueix bressolant una comunitat autogestionada d'una trentena de persones residents i un centenar de col·lectius en xarxa, que reivindiquen la defensa agroecològica de Collserola i una gestió pública -entesa com la recuperació dels espais i recursos comuns- de l'enclavament.
Can Masdeu té l'objectiu de conferir usos nous a la vall. Una de les accions més rellevants que la comunitat ha posat en marxa és la implementació d'un sistema de reg centenari, que recupera les basses d'aigua natural i les antigues canalitzacions que porten l'aigua fins a la masia i els horts per mitjà de la força de gravetat. Les parcel·les hortícoles són cultivades pel veïnat del barri de Canyelles, majoritàriament persones grans que van immigrar a casa nostra als anys 60 i que conserven unes arrels camperoles. Els horts comunitaris, gestionats amb criteris ecològics, són una baula per transferir el coneixement agrícola entre veïns de diferents generacions.
A la vall l'aigua s'escalfa per mitjà de plaques termosolars d'autoconstrucció i els seus habitants disposen de latrines seques a través de les quals fan compostatge. Els diumenges, l'anomenat Rurbar ofereix àpats basats en productes de l'hort, i de manera puntual s'imparteixen tallers per a aprendre a fer pa o cervesa artesana. En aquest espai de transició cap a l'autosuficiència, també s'impulsen intercanvis de roba i es disposa d'una oficina Rurbana per difondre les idees de sostenibilitat ambiental a través d'un centre documental i d'un banc de llavors.
Una colònia cooperativista
"Hem adquirit col·lectivament una antiga colònia industrial que compta amb 28.000 m2 d'espai productiu i 27 habitatges. Estava en desús i notablement deteriorada i això implicava una pèrdua del patrimoni industrial i de la memòria col·lectiva de tota una regió. La seva extensió i la diversitat d'espais aprofitables per iniciar aquest projecte cooperatiu integral ens ha enamorat", relaten les veïnes de la colònia de Calafou, situada a Cabrera d'Anoia.
(F)
Aquesta comunitat també té la vocació de recuperar amb criteris agroecològics un espai abandonat, però defensa una transformació vinculada a un canvi sociopolític. La cooperativa integral catalana, impulsora de la colònia, vol teixir en aquest espai col·lectivitzat un entramat de cooperatives, projectes individuals i habitatges en sinergia. L'autosuficiència també és un motor per als habitants d'aquests terrenys. "Les economies productives han d'estar al servei de les persones i permetre que les seves necessitats d'accés als recursos i a les eines no siguin obstacles", defensen les persones impulsores de Calafou. I, per autoorganitzar-se, els habitants gaudeixen d'un règim de cessió d'ús, poden llogar els espais productius a preus socials i gaudir dels serveis i recursos compartits.
Futur compartit
Si bé els centres d'activitat científica i tecnològica s'han desplaçat històricament seguint les direccions de migració de l'activitat comercial i industrial, avui, en plena proliferació de la cultura del procomú i del renovat paper de la comunitat com a gestora de recursos, el coneixement ha deixat de ser propietat d'administracions i de centres avançats. La pèrdua de confiança amb les institucions i la cultura oberta ha posat la responsabilitat en el tothom i en la capacitat del ciutadà per actuar i autorganitzar-se. Comprometre més al ciutadà amb el seu territori i implicar-lo en el disseny i en la detecció dels problemes, conflictes i necessitats de la ciutat s'albira com l'única solució possible per a les administracions en la transició cap a un hàbitat més eficient i sostenible. Perquè no hi ha ciutats intel·ligents sense ciutadans intel·ligents.
