Gesmopoli: Mirant de dur la mobilitat sostenible als polígons

Quan s'accedeix a un polígon industrial, una de les primeres imatges que impacten a la retina és la gran quantitat de cotxes que ocupen -normalment de forma caòtica- les voreres i qualsevol altre espai disponible per aparcar. El que és una percepció del visitant ha estat demostrat pels estudis del projecte Gesmopoli (www.gesmopoli.net): la immensa majoria dels treballadors utilitzen el vehicle particular per accedir a la feina.

Gesmopoli és l'acrònim de Gestió Sostenible de la Mobilitat en Polígons Industrials i és un projecte iniciat l'any 2005 sota el finançament del programa europeu Live. A casa nostra ha estat desenvolupat per l'Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona -que l'ha liderat-, el Departament de Medi Ambient de la Generalitat, els sindicats CC.OO i UGT i la Federació d'Associacions Laborals de Catalunya.

L'ús del vehicle particular per anar a la feina té múltiples conseqüències socials i ambientals com l'augment de la contaminació atmosfèrica i d'emissions de CO₂, una major sinistralitat i l'exclusió d'aquestes feines d'una part important de la classe treballadora -fins a una tercera part- que per diferents motius no té accés al cotxe o al carnet de conduir.

Des del 2005 aquest projecte ve estudiant les raons d'aquests comportaments i cerca la manera de revertir-los en favor d'altres mètodes de transport més sostenibles, com el transport públic, la bicicleta, caminar o compartir vehicle.

Aquest procés va ser descrit per un dels responsables de Gesmopoli, Carles González, que el va dividir en tres fases: la primera de "presa de coneixement", una segona "d'establir pactes socials" i finalment una "gestió efectiva de la mobilitat". Durant tot el procés també és té en compte la "documentació del projecte" i la "sensibilització" dels futurs beneficiaris. Passades ja les dues primeres etapes fa un mes i mig que els sis polígons estudiats per Gesmopolis -Agroreus (Baix Camp), Pla (Baix Llobregat), Segre (Segrià), Santiga (Vallès Occidental), Beuló (Osona) i Aeroport de Girona (la Selva)- ja han nomenat el seus respectius gestors de mobilitat.

Tots els agents implicats van assegurar que encara es d'hora per "avaluar la feina feta" per aquests gestors i van emplaçar-se a esperar al novembre -quan s'acabarà el finançament europeu del projecte- per començar a oferir resultats. El que sí que van fer va ser donar alguns dels elements aportats per l'estudi. I la veritat és que de feina en tindran, i molta.

Algunes conclusions
Transport públic deficient, manca de seguretat per vianants i ciclistes, baixa densitat de població, teixit empresarial micro... aquestes són alguns dels motius que duen a la majoria de treballadors de polígons industrials a acudir al seu lloc de treball en el cotxe privat i són algunes de les situacions que hauran de canviar el gestors de mobilitat. Però no serà gens fàcil, tenint en compte, a més, l'escàs interès mostrat per la majoria de les associacions empresarials.

Tal com va destacar el gestor de mobilitat del polígon Agroreus -el millor comunicat per transport públic- "la cultura del cotxe està fortament implantada". González ho havia corroborat al presentar les dades de l'estudi: "els usuaris tenen la percepció que el vehicle particular és la forma més econòmica de desplaçar-se, doncs no compten el cost d'amortització, que ja tenen totalment interioritzat".

Així doncs, la promoció del vehicle compartit podria ser una de les formes de mobilitat més sostenible amb més de futur, però sense mesures més dràstiques "serà difícil revertir l'actual situació" va advertir González.

(P)

Tres anys de Gesmopoli, i després què?

Durant aquests tres anys, Gesmopoli ha fet una radiografia de la situació de la mobilitat a sis polígons industrials i ha estudiat les millors formes per fer-la més sostenible, segura i integradora, tal i com ordena la Llei de Mobilitat aprovada pel Parlament català el 2003. Per Esteve Tomàs, Director del Programa per a la Mobilitat i les Infraestructures del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, “és una experiència pionera que ha de permetre desenvolupar un programa de mobilitat que beneficiï més d’un milió de treballadors de 150 polígons catalans”.

El problema, però, és que al novembre acaba el finançament europeu del programa i encara no està clar qui agafarà el relleu de la UE. Encara que aquest és un projecte amb voluntat de continuat, és indissimulable que té força núvols negres en el seu horitzó.