La Nova Cultura de l'Aigua, a debat

Els participants al debat realitzat a Prada de Conflent van mostrar les seves diferències en respondre la pregunta principal: "El Principat de Catalunya avança cap a una Nova Cultura de l'Aigua?". De fet, tal i com va assenyalar el moderador, "ni tant sols hi ha acord sobre el què significa aquest nou paradigma de gestió dels recursos hídrics".

Des de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), el director de Planificació, Gabriel Borràs, va ser el que es va mostrar més optimista: "la meitat del Principat hi avança plenament". Borràs es referia a les Conques Internes de Catalunya (CIC), en les quals l'administració hidràulica catalana té competències exclusives, i va reiterar el credo de l'ACA amb els principis de la Nova Cultura de l'Aigua.

La influència d'aquestes noves propostes de gestió dels recursos hídrics van tenir en la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) el màxim exponent en el marc dels moviments socials. Quatre anys després de la "batalla del PHN" la seva portaveu, Susanna Abella, va lamentar haver passat de "l'esperança" a les "velles receptes" en forma de canonades. En aquest sentit va considerar que en un context de crisi "molt angoixant" -en referència al darrer episodi de sequera- s'hauria d'haver accelerat les mesures pròpies de la Nova Cultura de l'Aigua com la reutilització, la recuperació d'aqüífers i la millora de les xarxes.

Més crític es va mostrar Lluís Sala, president de l'Ateneu Naturalista de Girona i membre de la Plataforma del Ter. La situació d'aquest riu -en el darrer episodi de sequera el transvasament cap a la Regió Metropolitana ha representat fins al 90% del seu cabal- provoca que Sala afirmés que "la Nova Cultura de l'aigua no hagi arribat a Girona". Així mateix va afegir que tots els seus arguments "s'aguanten pel fil que el Ter pugui aportar 200 hm³ anuals a l'àrea de Barcelona".

El quart participant al debat, el catedràtic d'Ecologia de la Universitat de Barcelona, Joan Armengol, va recordar que sempre s'havia mostrat crític amb el concepte. Per Armengol l'aportació positiva és la gestió de la demanda, qüestió que "fins ara no s'ha vist per enlloc". Així mateix va afirmar que a la pràctica el debat continua centrant-se sobre si manca o no aigua i la seva opinió és afirmativa, "tot i que s'hagi fugit d'estudi".

Solucions de futur
La gestió dels recursos hídrics al nostre país es podria equiparar a una equació. En aquesta equació hi ha diverses variables que els diversos ponents van posar sobre la taula: gestió de la demanda, posada en valor de recursos hídrics alternatius, aportació d'aigua externa, interconnexió de xarxes, model territorial...

Lluís Sala va recordar que el problema del Ter s'havia de considerar una "qüestió de país" i va reclamar que, una vegada per totes, formés part d'aquesta equació. El fet que comparés els cabals del Ter i l'Ebre va provocar que Susanna Abella lamentés que "se'ls volgués fer culpables de la situació del riu gironí". "Entenem la sensació d'angoixa del Ter, però estem segurs que un possible transvasament de l'Ebre només serviria per continuar fent girar la roda de creixement de la metròpoli" va afegir. La portaveu de la PDE va voler situar el debat en la definició del model territorial. Per Abella la discussió sobre l'aigua es repetirà "demà per l'energia i demà passat pels residus" mentre que la clau de volta passaria per oferir les mateixes opcions de desenvolupament arreu de les comarques que a Barcelona. "Se'ns ha obligat a confrontar territoris i cal fer-ho però amb els models de desenvolupament" va concloure.

Si des del Ter es reclama alguna solució que permeti el riu sortir de l'actual situació crítica Joan Armengol mira cap al nord. Malgrat defensar la interconnexió de les conques del Principat com a "mesura de garantia" el catedràtic d'Ecologia considera que "cal dur aigua d'allà on n'hi ha" i que aquest "banc" que pot concedir "un crèdit" és el Roine. D'allà proposa transvasar 15 m³/s per tal de restituir el cabal del Ter -actualment se'n deriven un màxim de 8 m³/s cap a Barcelona- i poder aconseguir una millora ambiental de la resta de rius. Des de l'ACA, Gabriel Borràs va criticar la proposta ja que considera que el model Roine és el paradigma de la "depredació de recursos". Un model que no aporta innovació i que es basa en un increment de l'oferta ad infinitum. "Si ara apostem pel Roine, d'aquí uns anys direm que ens cal aigua del Volga" va ironitzar Borràs.

Respecte a la situació del Ter el director de Planificació de l'ACA va admetre que "ha estat el gran sacrificat" i va reafirmar el compromís de retornar almenys 2 m³/s del transvasament abans del 2012. Malgrat que l'aposta de l'Agència és per aquell any augmentar l'oferta en 300 hm³ anuals a partir de la dessalinització i altres recursos hídrics alternatius Borràs manté que les "interconnexions són necessàries" i que el Segre pot treure pressió al Ter.

D'aquesta manera, al llarg del debat celebrat a la UCE, Gabriel Borràs es va referir de nou a la proposta de crear un centre d'intercanvi de drets públics de l'aigua, notícia apareguda a Sostenible el passat mes de febrer. L'intercanvi de drets d'aigua es realitzaria a partir dels cabals concessionats als canals Segarra Garrigues i de l'Urgell per tal de no realitzar una nova detracció al riu. En el cas del canal d'Urgell, Borràs va reiterar que es realitzaria una gran inversió en modernització dels regs per tal "d'alliberar uns 140 hm^3". Tanmateix, el director de Planificació de l'ACA va subratllar que el transvasament d'aigües del Segre cap a Barcelona només es realitza en escenaris de prealerta.

Les declaracions de Borràs van ser desautoritzades dies després pel conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, que va negar qualsevol projecte a curt o llarg termini de transvasament.