La sostenibilitat a les escoles, molt més que una assignatura

L'educació per la sosteniblitat és un plantejament molt ampli, que impregna tots els àmbits de l'escola. No es tracta d'impartir un taller sobre medi ambient o d'estudiar el tema a la classe de ciències. Ha de formar part del dia a dia i de la manera de fer, i no només dels mestres i els alumnes, sinó també de la resta de personal de l'escola, com ara els conserges i els monitors del menjador, per exemple. I ha de comptar-hi, a més, amb la col·laboració de les famílies.

Una altra de les claus de l'educació per la sosteniblitat és que, més que parlant-ne, s'aprèn fent-la realitat. És a dir, a més d'explicar la separació de residus, s'ha de fer dins l'escoles, a cada aula, sempre. Separar els materials per reciclar o per reutilitzar a la classe de plàstica, per exemple, és una pràctica ja habitual a molts centres escolars. O mirar de minimitzar els residus substituint el paper de plata de l'entrepà per una carmanyola, i fer servir el paper per les dues cares i les llibretes fins al final. I tot això pot explicar-se, i fer-se, des dels primers cursos; en alguns casos, fins i tot, es comença ja a l'escola bressol.

(F)

Aplicant els criteris de l'Agenda 21, tot aquest procés s'ha de fer amb el foment de la participació, i en tres fases. Primer cal fer una diagnosi del centre: entre tots detecten quins residus generen, per exemple, i pensen com evitar-los. La segona és el pla d'acció: decidir mesures i posar-les en marxa. I, finalment, avaluar-ne els resultats. En el cas dels centres del programa Escoles Verdes, això pot comportar l'atorgament del distintiu 'Escola Verda', que té una vigència de dos anys, i que després cal renovar. Aquesta caducitat vol posar de relleu que l'educació per la sostenibilitat no és tasca d'un dia, sinó que cal seguir-la de manera continuada i sense abaixar la guàrdia.

Un cas concret d'escola 'ambientalitzada'
Mostrar el que fan a una escola concreta ajuda a veure la diversitat d'accions encaminades a millorar la sostenibilitat que es poden fer a un recinte educatiu. L'exemple triat és el centre d'infantil i primària la Ginesta, de Vilanova i la Geltrú, que té 37 mestres i 380 alumnes, amb una gran quantitat de nens de famílies immigrades i amb necessitats educatives especials. Fa uns quatre anys van començar a fer algunes activitats relacionades amb el reciclatge, i poc després es van sumar a l'Agenda 21 escolar.

(F)

Una de les primeres accions va ser crear un hort ecològic, en el qual participen des dels alumnes més petits, que aprenen com es planta, fins als més grans, que estudien els beneficis de l'agricultura sense pesticides i de la rotació de conreus. Fins ara, l'hort s'abonava amb compost que es portava de fora, però fa poc que l'escola compta amb el seu propi compostador, que s'alimenta de les restes orgàniques del menjador. I quan es fa la collita, es reparteix entre els alumnes que hi han participat, quan es pot, com en el cas dels raves o els tomàquets, o es sorteja quan no es pot dividir, com passa amb els enciams. Així, l'hort fa diverses funcions, més enllà d'aprendre els fonaments de la feina de pagès: és un treball d'equip amb la col·laboració de tots els grups d'edats, fa evident que cal respectar els cicles de la natura (plantar quan toca, collir quan madura), i aprenen també a compartir-ne els fruits.

Els residus són un altre tema clau. Cada aula té papereres diferenciades per als plàstics i envasos i per les restes orgàniques, que després s'aboquen als contenidors corresponents, i també es separen els materials que es poden reutilitzar en altres activitats, com ara per crear guarniments de Nadal o Carnaval a l'escola. A més a més, disposen de caixes per recollir el paper que encara es pot fer servir per l'altra cara.

Una altra acció ha estat plantar uns jardinets de flors aromàtiques a algunes zones del pati per augmentar la biodiversitat del recinte escolar, del manteniment dels quals s'encarreguen els mateixos alumnes. I també miren de tenir cura de controlar els llums, apagant-los quan no valen, i de l'aigua, amb una baixada de pressió a les aixetes per no malbaratar-ne tanta. I per augmentar-ne la conscienciació han creat un personatge, l'elefant Reciclafan, que explica un conte i canta una cançó sobre els problemes dels residus, l'aigua, etc. 

Tot això s'ha fet amb el suport de l'ajuntament, i gràcies a la implicació d'un grup de mestres, que afegeixen les activitats de l'Agenda 21 escolar a la seva feina habitual de manera voluntària. Però a més de les idees dels grans, també en sorgeixen dels més petits.

Idees sorgides de l'alumnat
Cada classe designa uns "delegats verds" que participen a una assemblea mensual en la que poden exposar les seves idees i queixes. I han estat els alumnes els qui han fet més força per promoure substituir els embolcalls d'un sol ús dels entrepans, o canviar l'hàbit de comprar sucs i aigües individuals i portar-los en ampolletes que es poden reomplir a casa d'un envàs més gran.

Un tema que els preocupa molt, sobretot després del decret de la sequera de l'any passat, és evitar que es perdi aigua. Així, per exemple, es van adonar que a la font del pati, a banda de la que es beu, sempre cau aigua, que anava a parar al terra. Ara, uns voluntaris s'encarreguen de posar un cubell que la recull, i després la fan servir per regar el pati. Els més grans, a més, estan buscant solucions per l'aigua de les dutxes que es malbarata els primers minuts, mentre no surt calenta.

Efectes més enllà de l'escola
Segons l'Alícia Valdelvira, secretària de l'escola Ginesta de Vilanova i la Geltrú i coordinadora de l'Agenda 21 escolar del centre, i l'Antoni Marrugat, el director, els efectes de totes aquestes accions es noten no només dins el recinte escolar, on la implicació dels alumnes és cada vegada més gran, sinó també fora. Asseguren que en molts casos els alumnes són els que aporten criteris sostenibles a les seves famílies, i són ells els que intenten aplicar a casa el que ja viuen com un hàbit dins l'escola.

--
Fotos: Anna Boluda, CEIP Ginesta de Vilanova i la Geltrú