Font: anavillagordo.com
Cada 28 dies, si ets regular, arriba aquella estimada rutina fisiològica que consisteix en l’expulsió del teixit endometrial, un òvul no fecundat i la petita quantitat de sang que l’acompanya. Es tracta d’uns dies en els que no ens sentim sempre bé, més sensibles de lo habitual, amb molèsties i amb la preocupació afegida d’estar pendent de no tacar la roba o el seient. Es tracta de la regla o menstruació. Les dones les patim o gaudim, depèn, un cop al mes, durant diversos dies, i hem de trobar la manera de no tenir pèrdues que mostrin allò que en realitat és tan evident i natural. Però al cap i a la fi es tracta de sang que surt de la vagina, que fa olor, que taca, que és vermella!
Imatge de "escupealsistema"(Instagram)
I resulta que no només podem embrutar sinó que la menstruació també embruta a nivell ambiental. Per què? Doncs perquè les opcions per mantenir la sang continguda i no visible són, en la seva major part, poc sostenibles. I en molts casos, poc saludables també per a nosaltres.
Al llarg de la vida d’una dona, aquesta pot arribar a fer servir uns 12.000 tampons o compreses. Per fer aquest càlcul s’ha considerat que es fan servir 6 compreses/tampons al dia (depèn del flux de cadascuna), 5 dies cada 28 dies, 13 vegades a l’any, i dels 14 als 45 anys (totalment aproximat, també). Cal tenir present que durant l’embaràs (1 ó 2 com a mitjana) la menstruació s’atura (9 mesos x 2) i que en el cas de dones que donen el pit, la regla pot arribar a desaparéixer molts més mesos (fins un any més). Per tant, es tracta d’un càlcul aproximat. En tot cas, cada dona pot arribar a fer servir més de 10.000 tampons i compreses en tota la seva vida fèrtil, que equival a 6 quilograms de residus a l’any per cada usuària.
Si s’analitza l’evolució de productes com les compreses o els tampons al llarg de la història, cal tenir present que les dones d’abans no eren com nosaltres a nivell de preferències i d’altres aspectes com: menys esperança de vida, més número de fills per dona, major període de lactància, pitjor alimentació i salut en general, etc. Tot això feia que el període menstrual durés menys al llarg de tota la vida amb moltes interrupcions i alteracions diverses. Per això, en molts casos, les solucions consistien en compreses i tampons ‘handmade’, roba interior fosca i també en el sagnat lliure.
Ara podem escollir. Hi ha tot un ampli ventall de productes amb l’objectiu de contenir i dissimular la sang durant la menstruació: de productes sintètics, naturals, d’usar i llençar, reutilitzables, amb ales, sense, amb aplicador o sense, compatibles amb les relacions sexuals i no compatibles, etc. Tenir opcions és bo però per escollir cal comptar amb certa informació i si pot estar acompanyada de reflexions, es fa encara més digerible. No existeix l’opció perfecta ni zero emissions ni residu zero ni totalment innòcua a nivell ambiental. Tampoc la més còmoda, saludable i invisible. Depèn de cadascuna de nosaltres i d’allò que prioritzem. A continuació es proposa un recorregut per mètodes molt coneguts però amb detalls potser no tan comunicats i per d’altres menys presents però no per això inexistents o impracticables. Descorda’t el pantaló, posa’t còmoda i/o còmode (aquest article també el poden llegir els homes, si us plau) i prepara’t per conèixer millor la manera en què les dones hem viscut i vivim un aspecte tan clau i vital com és la menstruació.
Més informació: Menstruació: condemna o regal? Article que he redactat amb Opcions.org.
PICA, RASCA, OLORA, CONTAMINA
Comprenem les compreses d’un sol ús
La higiene femenina i, concretament, els productes dirigits a ocultar i contenir la sang de la regla (més científicament anomenada, fluxe menstrual) són múltiples i diversos. No existeix el producte perfecte perquè cada dona necessita, prioritza i cerca coses diferents. Els criteris per seleccionar un o altre mètode solen ser la comoditat, el preu, l’accessibilitat, l’impacte sobre la salut i l’impacte ambiental. De fet, les compreses s’assimilen bastant als bolquers per a bebès. Amb objectius diferents però estructura i materials similars. A opcions s’ha analitzat a fons el cas dels bolquers i les seves alternatives, ja que el seu impacte ambiental també resulta evident.
Les compreses convencionals compten amb un 90% de plàstic en la seva composició. Les més venudes tenen un nucli de cel·lulosa barrejada amb SAP (polímer superabsorbent) que en mullar-se adopta la forma de gel i no deixa passar el líquid (no passa res per dir-li pel seu nom: la sang!) encara que es pressioni la compresa. La capa en contacte amb la pell es tracta d’un teixit sintètic que fa que el líquid vagi al nucli. D’aquesta manera la sang no penetra a les fibres sintètiques, mantenint la pell de la usuària seca.
Fins aquí l’explicació científica i ‘marquetiniana’ del funcionament d’una compresa convencional. Si hi penses, l’objectiu no és dolent: emmagatzemar la sang mantenint-la separada de la pell perquè no hi hagi infeccions ni problemes dermatològics. Però, la realitat no deixa de ser que durant 65 dies a l’any (un 18% de l’any) les dones mantenim les nostres parts més íntimes en contacte constant amb un producte de plàstic, no natural. Que dificulta la transpiració i que genera un microclima de calor i humitat que pot fer créixer bacteris, fongs, al·lèrgies i irritacions. Dit així sona fatal i sembla poc saludable i confortable. Sentir com es plega el plàstic cada cop que et mous, l’enganxina de les ales que estira d’algun pèl (sí, a més de tirar sang un cop al mes tenim pèls), el seu tacte poc agradable, les ales que freguen les engonals, la pudor que no aconsegueix ser continguda tot i els múltiples químics incorporats amb aquest objectiu, etc. Tot en conjunt deixa molt que desitjar, però tot i això continua essent l’opció més utilitzada ara mateix, tot i estar deixant cada cop més espai a opcions més naturals. Ja arribarem.
Si a tot això sumem l’impacte ambiental associat a un producte d’usar i llençar que a més triga fins a 100 anys en biodegradar-se, sembla que la compresa no acaba de ser el producte ideal. A més, cada compresa està envoltada per un envàs secundari que la fa més fàcilment transportable, mantenint la higiene, però que esdevé també un residu en si mateix. I aquests embolcalls individuals, al seu torn, estan continguts en un envàs primari (la capsa o paquet de compreses), també un futur residu. Plàstic dins de plàstic dins de plàstic. Molt higiènic i protegit però un desastre ambiental.
Comparativa de compreses convencionals existents al mercat, destacant el seu preu per unitat i la qualificació segons les usuàries consultades. Font: OCU (desembre, 2016). * Revista Consumer. No es compta amb la valoració de les usuàries.
Tot i aquests problemes ambientals, les compreses convencionals segurament resulten el producte més idoni per moltes dones. Potser perquè és el més pràctic (usar i llençar no deixa de ser el més ‘còmode’ i ràpid). Potser perquè es pot trobar arreu: des de a una farmàcia, fins a un supermercat o a una drogueria. Potser perquè és assequible. Però no ho és perquè sigui el més confortable ni el més sostenible.
D’altra banda, les compreses tal com les coneixem ara no sempre han estat així. De fet, fins els anys 60 no tenien ales. Ara també és una opció però s’associa més als dies de poca menstruació o a un ús més similar al de un salvaslip (tema que requeriria un altre ‘a fons’). Fins llavors, hi havia dones que es posaven agulles per mantenir la compresa immòbil (i també a la dona, perquè segons quin moviment fes podia acabar com un faquir) o fins i tot s’havien comercialitzat com unes lligues per subjectar les compreses. La veritat és que l’opció de les ales, tot i que no sempre còmode, sí que sembla la més idònia, en comparació a d’altres que no coneixem.
MÉS PETIT, ES QUEDA DINS, NO ES MOU
Tampons de totes les mides d’usar i llençar
Segons diversos estudis es creu que les egípcies feien servir papir i herbes per elaborar els primers tampons. Les romanes feien servir cotó i llana i fins i tot, al llarg de la història, es van fer servir tot tipus de pells animals. La seva evolució ens ha portat a renunciar a matèries primeres naturals, cercant la màxima absorció i invisibilitat. El SAP, ja citat prèviament en el cas de les compreses, és un dels materials més absorbents que es coneix. Reté 800 vegades el seu pes en líquid. En el cas dels tampons no es fa servir perquè s’han relacionat nivells d’absorció tan elevats amb el Síndrome de Shock Tòxic, malaltia molt infreqüent que pot ser mortal. Per això, diverses marques van apostar per altres materials com la viscosa i el cotó.
Des del moment que un producte ha de ser introduït en la nostra vagina, passa a formar part d’una classificació extremadament sensible i a ser analitzat amb lupa. Els tampons han estat motiu de moltes advertències que han posat en dubte el seu ús, algunes molt greus. Com el fet que els tampons podien tenir dioxines (entre d’altres efectes, cancerígenes i esterilitzants) o que fins i tot els fabricants podrien estar afegint asbestos per promoure el sagnat menstrual i augmentant així l’ús del seu producte. Són alguns dels rumors que han adquirit certa rellevància en els mitjans de comunicació americans. De fet, la Food and Drug Administration(FDA) va assegurar que ambdues coses no eren certes. Segons un estudi de Consumer Eroski es considera que la concentració de dioxines en quatre marques de tampons analitzades és insignificant (que no inexistent).
Comparativa de tampons convencionals existents al mercat, destacant el seu preu per unitat i la qualificació segons les usuàries consultades. Font: OCU (desembre, 2016). * Revista Consumer. No es compta amb la valoració de les usuàries.
En tot cas, he sentit a més d’una i de dos mostrar certes reticències a introduir un tros de producte absorbent, sigui el que sigui, en la seva vagina. Tot i que aquesta característica permeti realitzar qualsevol activitat de manera còmoda. Els tampons més emprats són els que tenen aplicador, que normalment solen ser de plàstic o cartró. Quan menys incrementi la seva mida, el tampó un cop a la vagina i impregnat de sang, millor es valora, ja que la seva extracció resulta més senzilla i menys molesta. A més, existeix el perill de ruptura del cordó, en el cas que el tampó pesi molt i hagi esdevingut massa gran, fent desagradable i difícil l’extracció del tampó sense el fil. Aquest aspecte ha estat cada cop més optimitzat per les marques de tampons, incrementant la resistència dels cordons més enllà del necessari.
En el cas dels tampons, el residu final és menor, ja que són més petits. A més, en alguns casos, no necessiten d’un envàs secundari per ser transportats, emmagatzemats i mostrats en una farmàcia o botiga. La seva producció en massa va començar els anys 30 i en la dècada dels anys 50 i 60 les noies adolescents eren el target al qual es dirigia la publicitat de les grans marques. Encara recordo aquell anunci de televisió dels anys 90 en el qual una noia no s’atrevia a passejar amb el seu gos per davant d’un grup de nois perquè portava pantalons molt curts i li feia vergonya que se li notés que tenia la regla (o bé perquè es notava que portava algun tipus de protector o perquè tenia una taca). Però en posar-se un tampó podia passejar molt tranquil·la assegurant que tots els nois li podrien mirar el cul sense trobar res que els destorbés. Ja en el seu dia em va semblar fatal. Si aquest és l’objectiu del tampó, comencem malament. Es tracta d’un producte masclista que ens obliga, com sempre, a estar perfectes, tot i que tinguis la menstruació, la tripa inflada i ganes de matar a algú!
La publicitat sempre ha volgut cercar la llibertat, el poder seguir essent una mateixa tot i tenir la regla (poder muntar a cavall, cosa que fem sovint, és clar). Però quan tenim la regla som nosaltres mateixes més que mai, és la nostra part animal, la senyal de que som fèrtils, font de vida. Estaria bé una publicitat centrada en fer-nos sentir més dones que mai utilitzant productes com les compreses o els tampons, enlloc de reforçar la necessitat de ser perfectes, impol·lutes i eternament felices.
TAMPONS SENSE FIL I REUTILITZABLES?
Una opció més, amb història i bastant desconeguda
Heu fet servir algun cop un tampó sense aplicador? I una esponja marina com a tampó? Sincerament, jo no. I la veritat és que desconeixia aquesta possibilitat. Resulta que el tampó sense ‘fils’ es comercialitza tot destacant que amb ells es poden mantenir relacions sexuals (sense necessitat de retirar-lo, perquè quedi clar). Es parla que és una bona opció per la dona que es vol moure lliurement durant la seva menstruació. D’entrada, no ho acabo de veure, però continuem investigant.
El tampó sense aplicador i sense cordill consisteix en una espècie d’esponja que inclou un gel lliscant asèptic i una obertura per facilitar la seva extracció. Té una capacitat d’absorció de 8 hores i és d’usar i llençar. Cada caixa en conté 3 unitats i el preu total és d’uns 6 euros. Dos euros cadascun! No acabo d’entendre ben bé l’objectiu d’aquest producte: poder tenir relacions sexuals mentre es té la regla? Jo crec que això es pot fer igualment, no? Potser no resulta tan ‘net i polit’ però és que la sang no és bruta, és sang, la nostra sang! I a qui no l’agradi, doncs que no miri. Només faltava que haguéssim d’estar ‘accessibles’ i perfectes les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any, i a més, sense tacar.
Un altre aspecte curiós que he pogut descobrir fent aquesta petita recerca és que el mètode del tampó sense aplicador s’inspira en un sistema emprat fa molts anys consistent en l’ús d’una esponja natural, a més, reutilitzable. I resulta que encara hi ha dones que el fan servir. Es poden netejar amb un sabó neutre i no conté dioxines o fibres sintètiques. Abans de fer-les servir cal mullar-les amb aigua tèbia, exprimir l’aigua i col·locar-les. L’esponja s’expandeix adaptant-se a la vagina. Un cop ‘plena’ s’extreu i es neteja per ser emprada de nou, només amb aigua. Un cop finalitza el període es posa l’esponja en un got amb aigua tèbia amb dues gotetes d’oli essencial d’arbre del té durant tota la nit i al dia següent s’esbandeix. Es deixa assecar i es guarda fins al següent cop. Es poden arribar a utilitzar durant un any, tot i que en ser d’origen animal no és un producte que puguin fer servir les veganes.
No he trobat informació més detallada sobre com s’introdueix o com s’extreu o quantes en calen durant un període. Tampoc ho he experimentat i per tant no puc opinar al respecte. Als anys 40 ja es comercialitzaven i molt abans, quan es feien servir per prostitutes que d’aquesta manera podien continuar mantenint relacions tot i tenir la menstruació. Igualment, no ho anava a provar, però no està de més saber que aquesta és una altra opció.
Molta més informació en aquest article de Opcions.org: Les esponges marines menstruals.
NATURAL, MILLOR, PERÒ D’UN SÒL ÚS
Compreses i tampons d’un sol ús, de materials naturals i biodegradables
Si agafem un producte d’usar i llençar i canviem la matèria primera de sintètica a 100% natural i 100% biodegradable, el resultat és evident que és un producte menys impactant i més natural. Aquest és el cas de les compreses i tampons ecològics. Es tracta de marques que cuiden molt la seva imatge, molt més suau, neta, delicada. Volen transmetre que respecten a la dona i la volen acompanyar en el moment de la menstruació per fer-li sentir millor. La imatge gràfica canvia, és menys agressiva, les dones que apareixen en el packaging són més reals (sense panxa, és clar, però amb una mica més de caderes) i fins i tot hi ha marques que s’atreveixen a posar vermell sobre blanc. Per què no!
Aquests productes més respectuosos a nivell ambiental i també amb la dona, solen afegir altres valors ambientals com: embolcall i aplicador (en el cas d’un tampó) biodegradables. A més, en general, es tracta de marques que no opten únicament per compreses i tampons naturals, sinó que ofereixen un gran ventall d’opcions, des de la copa menstrual fins a olis essencials per millorar l’estat general de la dona. En tractar-se de marques relacionades amb la cura personal, més que no pas amb la bellesa (com les més convencionals), també disposen d’altres productes no directament relacionats amb la menstruació.
Continuen essent, però, compreses amb ales, ultrafines, ultres de nit, de dia, etc. Però no estan blanquejades (sense clor i dioxines), no contenen perfums ni materials superaboserbents, ni residus de pesticides o herbicides. Solen ser de producció més local (no més enllà de la UE) i la majoria estan certificades, com es pot comprovar en la taula comparativa realitzada específicament en aquesta recerca.
De totes maneres, aquesta opció més sostenible continua pertanyent a la categoria d’un sol ús, que per definició ja és insostenible. A més, les compreses continuen comptant, en la majoria dels casos, amb un embolcall secundari. Higiene fins a la mort!
Elaboració pròpia. Si fas click, es llegeix bé! Gràcies *ICEA “Environmental and Ethical Certification Institute” es una organización que inspecciona y certifica productos cosméticos, protegiendo la naturaleza y los derechos de los trabajadores y los consumidores. Sus 13.000 empresas subsidiarias deben cumplir con estrictos requisitos éticos, ambientales y sociales. http://icea.bio **USDA Biobased Product Label Launches Today https://www.usda.gov/media/blog/2011/01/20/usda-biobased-product-label-l... ***Garanteix que els components d’un producte poden ser compostables en una zona de compostatge industrial o professional, sense efectes perjudicials sobre la qualitat del compost. Mitjançant el procés de compostatge, el producte es descompon en diversos mesos. ****Respost per mail directament per l’empresa interpelada.
COMPRESES REUTILITZABLES I MAQUES? SÍ, VAJA TELA!
Compreses de tela reutilitzables
Potser alguna de vosaltres ja s’ha posat les mans al cap pensant: compreses de tela? Això em recorda a allò que m’explicava la meva tieta gran o la meva àvia que havien de fer servir abans; quan a més no tenien rentadora com ara. Sembla un pas enrere plantejar-nos fer servir un tros de tela per contenir la sang durant la menstruació. Es tracta d’una sensació similar a la que es pot tenir amb els bolquers de tela. Ara m’he de posar a gestionar retalls de tela tacats de sang durant el meu dia a dia? Fer servir aquest mètode requereix portar bosses de plàstic o algun altre tipus d’envàs per ficar les compreses de tela brutes de sang i no oblidar, en arribar a casa, posar-les a remull. La sang, cal remarcar, que no és fàcil de fer marxar de les peces de roba i menys encara si entre la roba i la sang no hi ha hagut cap absorbent. Per tant, quant més es trigui a netejar la tela impregnada més costarà fer-ho. D’altra banda, moltes dones es mostren reticents a rentar roba amb sang amb la resta de la roba. Exactament el mateix que passa amb els bolquers, insisteixo.
Ara mateix hi ha un gran ventall de compreses de tela. No afegiré un llistat de marques ni cap valoració. En aquest cas prefereixo fer una valoració més qualitativa i genèrica. Tot i que en el passat aquestes compreses eren blanques o intentaven ser-ho, ara compten amb una gran diversitat de colors i estampats. No tenen cap tipus de cola i funcionen amb un sistema que permet transportar-les de manera higiènica i fixar-les un cop es volen fer servir.
Segons he pogut valorar llegint comentaris d’usuàries, és una opció que requereix ser mínimament disciplinada i organitzada, amb una gran preferència per productes naturals i sostenibles. Pel que fa a la seva usabilitat, moltes dones coincideixen en que poden resultar molestes ja que són gruixudes i que no sempre eviten les pèrdues, tot i que el contacte amb el cotó i/o el bambú és molt més agradable, a més que semblen part de la roba interior, en tractar-se també de roba i moltes estampades.
En positiu destaca el fet que netejar la teva pròpia sang enlloc de llençar-la i amagar-la a les escombraries (ja que els embolcalls individuals de les compreses permeten amagar la compresa ja feta servir, ja que cal evitar que la sang s’acabi veient encara que sigui en la brossa) resulta un exercici interessant. Et fa entrar en contacte amb tu, amb qui ets, amb com funciona el teu cos i per què. Una altra cosa és que no li vulguem dedicar temps a això però d’entrada trobo que pot tenir sentit, encara que sigui, provar-ho.
A més, és una opció també més sostenible econòmicament. Una compresa de tela pot durar 5 anys i amb unes 10-15 compreses de tela ja és suficient per cobrir les necessitats d’un cicle. Considerant que entre regla i regla comptem amb 28 dies, hi ha marge suficient per preparar les compreses per un nou ús. Les preguntes són moltes davant d’aquest producte i per saber-ne més us aconsello aquesta web especialitzada en opcions menstruals, entre elles, les compreses de tela.
Molta més informació en aquest article de Opcions.org: Les compreses de roba.
CALCES I COMPRESES, 2 EN 1
Calces que retenen la sang de la regla: soles o acompanyades?
Seguim amb opcions cada cop més sostenibles i en aquest cas, multifunció. Es tracta de les calces absorbents. És a dir, realitzen la funció de calces però compten amb una zona molt més absorbent, a mode de compresa de tela. Solen ser de colors foscos, per dissimular possibles taques. Recorden a calces que ja es feien servir abans quan els tampons no eren tan absorbents per evitar que es veiessin possibles fugues. Ara, segons marques com Thinx o Cocoro són mètodes que poden funcionar de manera autònoma, no com a complement d’un altre.
Com a idea la trobo interessant, ja que afegeix una funció a un producte ja existent, a més de fer-lo reutilitzable i per tant menys impactant. Però a diferència de la compresa de tela, aquestes calces requereixen que les canviïs ‘x’ cops al dia i que les vagis acumulant a la bossa, amb la incomoditat que suposa haver-te de canviar 4 o més cops de calces cada dia que tens la menstruació. A més, i això ho afegeixo com a usuària, no aplicable a la resta de dones, que en el meu cas no va resultar suficient pels dies amb més flux i sí per als dies finals. Per tant, jo recomano el seu ús els darrers dies, on es taca poc però sempre acaba havent restes encara pendents de sortir (per dir-ho clar, quan la sang ja és marró perquè s’ha oxidat) que resulten imprevisibles. Ambdues marques compten amb opcions segons necessitats d’absorció i amb models còmodes i macos. I afegeixo: no excessivament cursis.
Molta més informació en aquest article de Opcions.org: Les calces absorbents.
COPA MENSTRUAL, FINS A 10 ANYS DE VIDA
Història i reflexions d’una nova tendència
La primera patent de la copa menstrual data de l’any 1937 i el seu disseny actual no dista gaire del disseny de llavors. Tot i que es va intentar que el seu ús arribés a moltes dones, amb campanyes publicitàries a mida; el producte no va acabar de fer-se un lloc entre la resta d’opcions i no va ser fins els anys 90 que se’n va tornar a sentir parlar.
La copa menstrual resulta un salt enorme respecte els mètodes anteriors, ja que es tracta d’un producte reutilitzable i únic. Una copa menstrual pot arribar a durar 10 anys i el seu cost s’aproxima als 15-30 euros en funció de la marca. La seva sostenibilitat és evident ja que, a diferència d’altres opcions reutilitzables, la seva neteja és senzilla i efectiva 100%.
Es tracta d’un petit receptable de silicona que s’introdueix en la vagina de manera que recull la sang de la menstruació. En el moment que està ple cal extreure’l, buidar-lo i tornar-lo a introduir a la vagina. Es pot dormir amb ell, és hipoal·lergènic, durable i evita les pèrdues i les taques. En aquest cas la complicació és si sempre tenim a mà un lloc on netejar la copa o si ens resulta còmode fer-ho en un lavabo davant d’altres persones. Com sempre, la visualització de la sang és un tema tabú i moltes dones coincideixen en aquest problema. Jo no ho veig com a tal però entenc que es pugui percebre així. A més, algunes usuàries remarquen que el fet d’haver-te d’introduir els dits per extreure la copa fa que t’acabis tacant les mans de sang. Tornem a la fòbia que tenim a veure la nostra pròpia sang. Aquí volia fer un breu incís al moment del part, en el qual també s’intenta evitar al màxim el contacte visual amb la sang, els coàguls, la placenta. Tot ben tapat i ràpidament netejat! És un tema a reflexionar: per què no ens agrada la sang? I menys la que surt de la nostra vagina?
Actualment hi ha unes 180 marques diferents de copa menstrual com a resposta de la gran demanda dels darrers anys. L’estalvi econòmic pot arribar a ser de 600 euros durant el període útil de la copa, a més de tots els residus que s’eviten amb el seu ús. Cal destacar que es tracta d’un producte que no absorbeix, sinó que conté, i aquest és un element innovador respecte la resta d’opcions. Abans i després de cada menstruació, però, cal bullir-la per esterilitzar-la i la clau de tot plegat és saber-se-la col·locar adequadament.
Les opcions més sostenibles, compreses i tampons biodegradables, es poden trobar en farmàcies (no en supermercats), fins i tot les copes menstruals també s’hi poden trobar. Però les compreses de tela solen estar en venda en plataformes onlineo en botigues especialitzades.
Molta més informació en aquest article de Opcions.org: La copa menstrual.
Vols passar a ser una convençuda més de la copa menstrual?
Treure i posar és qüestió de pràctica! Els tampons tampoc són sempre ‘pim pam’.
Per netejar fora de casa s’ha de buscar un vàter amb pica, tot junt.
Una altra opció és sortir de casa amb una ampolleta d’aigua per esbandir directament sobre el vàter.
Fer-la servir sola, sense complements. En tot cas, calces negres per si de cas i endavant.
La musculatura es fa més forta! S’assembla a fer servir les boles xineses.
Molt més net, no fas mai pudor, ja que la sang no surt fora.
Surts de casa sense pensar si portes els ‘bolquers’ posats.
Dormir és un gust, i banyar-se i fer tots els esports.
Estalvies molts diners.
Mai rasca i no molesta gens.
Els canvis poden ser més espaiats. Amb tres al dia en pots tenir prou excepte en cas de regles excepcionals.
Font: Comparamos copa menstrual, compresa y tampón. La copa menstrual. Tu espacio de higiene íntima.
Molta més informació en aquest article de Opcions.org: La copa menstrual.
SAGNAT LLIURE
Retenir el fluxe menstrual és possible: residu zero
No es tracta d’anar sagnant lliurement per la vida. Tot i que d’entrada pugui semblar molt natural i agradable, no em puc imaginar tota enganxosa amb la sang seca per tot arreu. Una altra cosa és poder controlar el flux menstrual per no haver de necessitar cap mètode dels abans plantejats. Això es diu desmaterialització. El millor residu és aquell que no es genera, per tant, el disseny més sostenible per contenir la sang de la regla és aquell que no cal. Segurament, d’entrada, ho trobeu impossible, insegur, arriscat. Però, seguiu llegint perquè ‘no té desperdici’ (a més, literal!).
Segons una dona que practica aquest mètode i que, molt amablement ens ha atès, es tracta d’una opció còmoda que no només et permet no necessitar ni compreses, ni tampons, ni copes menstruals, etc. sinó que, a més, et permet ser molt més conscient del teu cicle menstrual. El fet de comptar amb productes protectors fa que moltes vegades, per no dir sempre, no prenem atenció al nostre cicle menstrual. En aquest article de l’Anna Sàlvia a NensSans es parla de què és realment l’educació menstrual, una educació que no hem rebut i que, com diu l’autora, va més enllà de fer servir ‘bolquers menstruals’. En el seu blog, ‘Viaje al Ciclo Menstrual’, Anna Sàlvia explica la seva experiència i convida a altres dones a provar-ho.
Alguns dels condicionants per ser usuària d’aquest mètode són: tenir un lavabo aprop (cosa que no sempre és possible). En tot cas, també el necessitem per treure’ns la compresa, encara més el tampó, o bé la copa menstrual (que a més, s’ha de netejar). Per tant, tampoc és tan diferent a la resta. L’experiència de la usuària que hem conegut és que, en certes ocasions (quan balla o neda), sí que fa servir algun mètode complementari com calces absorbents o copa menstrual.
Després de tenir descendència descobrim moltes coses, com per exemple què és el perineu i per a què serveix. Mai l’havíem exercitat fins llavors, però després d’un part aquesta musculatura sol necessitar exercici per reforçar-se de cara a futurs embarassos i també per evitar futures pèrdues d’orina. Aquí es dóna cert paral·lelisme amb la menstruació. La publicitat dirigida a l’ús de salvaslips especials per a pèrdues d’orina només cerquen que et sentis còmode i neta evitant que la teva goteta d’orina no faci pudor ni et taqui. Però, i si evitem que la goteta aparegui? En aquest sentit, moltes hem fet exercicis post part per reforçar aquesta musculatura, aconseguint que les pèrdues d’orina no s’arribin a donar. Sap greu que es posi per davant els interessos comercials a la salut de les dones. Un 25% de dones porten un protector diari. Un mercat que mou uns 3.500 milions d’euros a l’any!
Tanmateix, fer servir aquest mètode requereix baixar el ritme. De fet, durant els dies de la menstruació ens hauríem de poder recollir i escoltar-nos més que mai, però no ens ho podem permetre. El dia a dia no ens deixa temps per això i en el moment que notem una mínima molèstia, prenem antiinflamatoris, posem compresa o tampó per resoldre el problema i tirem milles. Així de cert i real. No es tracta de demonitzar aquest ritme que ens autoimposem i ens imposen, però potser sí que ens podem permetre, un cop al mes, anar una mica més a poc a poc i dedicar-li temps al nostre cos.
Per tenir més eines també ens podem formar i millorar la nostra consciència cíclica. L’Erika Irusta es defineix a ella mateixa com a pedagoga i investigadora especialitzada en el cicle menstrual. Ha creat una comunitat amb l’objectiu de trencar el tabú que envolta a la regla i aprendre a conèixer el propi cos. En el seu web diu, literalment: ‘Tienes razón. No estás loca. Eres cíclica. Y ser cíclica en esta sociedad duele’.
Molta més informació en aquest article de Opcions.org: Sagnat lliure.
DE COMPRESES A ECOFEMINISME
Si els homes tinguessin la regla aquesta no seria tan bruta o tabú
Més enllà de les implicacions ambientals del debat, i que aborden aspectes com si la fabricació de tampons i compreses és agressiva per al medi ambient, el problema que suposa llençar aquest productes al vàter en comptes del contenidor gris o fins i tot si la població mundial d’esponges marines està amenaçada, la societat ha avançat prou per superar els tòpics que fa mig segle asseguraven que durant el període menstrual era dolent dutxar-se. El coneixement esdevé el pas previ perquè cadascuna decideixi lliurement quin és el mètode que més li escau, sense respostes úniques, i des de la premissa que cada dona és un món.
‘La menstruació és un fet natural’, recorda Elena Carreras, presidenta de la Societat Catalana d’Obstetrícia i Ginecologia, adscrita a l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya. És obvi, però cal recordar-ho perquè encara es manté una certa ‘visió negativa associada a la idea que és un càstig’. ‘Pariràs amb dolor’ va decidir Déu quan va descobrir que Adam i Eva havien provat el fruit prohibit (això sí, sota la diabòlica manipulació d’Eva vers Adam).
Segons la sociòloga Júlia Mas Maresma,‘La menstruació és un tabú perquè només afecta les dones’. Sota aquesta premissa considera que si la regla fos una cosa d’homes s’oferirien més opcions i s’equilibrarien els preus. Un altre tema gens menyspreable, ja que aquests productes tenen un IVA del 10%, tot i ser un producte de primera necessitat, mentre que d’altres com els medicaments el tenen del 4%. En aquest sentit també existeixen nombroses iniciatives per reclamar un preu més just.
I, a partir d’aquí, en podríem parlar de moltes coses més. Durant aquesta recerca he trobat reflexions i iniciatives al voltant de temes com:
- Per què totes les calces del món han de portar un petit llacet o ‘floripondio’ en la part de davant? Es tracta d’una rendició com a gènere, com si regaléssim el nostre sexe a aquell que el vulgui gaudir. Com si fóssim un regal a obrir i quan més bonic, millor. I cito textualment alguns comentaris: ‘Com si proclaméssim la nostra intranscendència, la nostra immaduresa’. I això és aplicable a les compreses de tela amb fades, unicornis i cors. En fi, dóna per pensar-hi.
- Què passa si taquem i se’ns nota? Per què ens fa tanta vergonya? No ens hem pixat ni cagat a sobre… només s’ha fet patent que estem menstruant, un fenomen natural, cíclic. No es tracta de lluir-ho constantment, però tampoc d’amargar-nos quan estem ‘arreglades’. Ja en tenim prou amb el sacseig hormonal que suposa com per haver d’estar més netes i perfumades que mai. En aquest sentit la Zinteta Tort proposa reflexions artístiques al respecte, provocadores i guerreres, on les dones apareixen tal com són.
Imatges de Zinteta (Cinta Tort)
Parlar d’alternatives sostenibles a les compreses i tampons va més enllà d’analitzar i comparar productes segons la seva bondat ambiental i altres criteris (vegeu Taula)[3] , tot i que ho hem fet. El resultat és el següent valorant comoditat, preu, sostenibilitat, usabilitat i salut: 1. Sagnat lliure/ 2. Copa menstrual/ 3. Tampó ecològic/ 4. Calces absorbents i compreses de tela/ 5. Tampó comú i tampó sense aplicador/ 6. Esponja marina / 7. Compresa ecològica / 8. Compresa comú. Tot i aquests resultats, si preguntes al teu voltant, moltes dones fan servir el darrer mètode, la compresa comú, compaginat amb tampons. No moltes fan servir les opcions similars però ecològiques, però el que sí sembla és que cada cop més dones s’estan apuntant a la copa menstrual. El sagnat lliure és, de moment, desconegut i genera moltes reticències. Tot arribarà.
Comparativa de les opcions per a la higiene femenina. Font: Elaboració pròpia a partir de consultes, recerca i pròpia experiència.
Però, com anava dient, investigar sobre opcions més sostenibles a les compreses i tampons comuns esdevé una oportunitat per reflexionar sobre com les dones ens hem anat cenyint a allò que una societat marcada pels tempos masculins ens ha imposat. Cal trobar espais i maneres de reivindicar qui som i per què, i no només sentir-nos felices i còmodes sent-ho, sinó empoderar-nos i ser encara més lliures.
Enllaços interessants:
- 5 opcions per menstruar sense residus. Article que he redactat amb Opcions.org.
- Sabina Urraca. Probé todos los productos para la regla que existen y esto es lo que pienso de ellos. Mi sistema menstrual ideal sería ir desnuda por el campo, soltando sangre libremente, mientras tanto sigo buscando el método menos malo.
- Compresas o tampones: cuestión de gustos, que no de eficacia. Revista Eroski Consumer.
- ¿Compresas o tampones? No hay una regla pero sí diferencias. OCU. Diciembre, 2016.z
- Comparamos copa menstrual, compresa y tampón. La copa menstrual. Tu espacio de higiene íntima.
- Todo lo que tendrías que saber sobre tus compresas y tampones. Principal 124.
- Mis compresas favoritas. Opciones menstruales. Agost de 2014.
- Cinco alternativas a los tampones y compresas. Juny de 2014. Smoda. El País.
- Ni tampó ni compresa?Diari Ara (Salut). Abril de 2016.
