El Vallès Occidental acollirà el primer laboratori a l'aire lliure (living lab) de l'Estat dedicat al vehicle elèctric: Parkinetics. L'experiència es desenvoluparà en un perímetre de 30 quilòmetres entre Cerdanyola i Sant Cugat del Vallès. El projecte està coordinat per la Fundació Ascamm i hi col·laboren diversos socis que aporten el seu know how en temes específics. Amb dos anys de durada, té com a objectiu analitzar el comportament dels vehicles en circulació així com les pautes de conducta dels usuaris. Compta amb un pressupost de 1,2 milions d'euros que ha estat finançat en un 30% per ACC1Ó
-És un perímetre de 30 km que està en un rang d'autonomia per als vehicles. Es pot donar una volta completa en aquest àmbit sense recàrrega.
-Hi ha diverses estacions ferroviàries amb disponibilitat per ubicar-hi els vehicles i, en general, espai suficient per ampliar les instal·lacions en el futur en funció de tot allò que es vagi incorporant al projecte. Aquest és un avantatge difícil de trobar en una zona urbana central o densa.
-És una zona plena d' estudiants, professors, empresaris, tipologies que corresponen al perfil dels early adopters o persones que adopten les novetats amb facilitat.
La flota inicial constarà de 20 vehicles una xifra que s'anirà incrementant posteriorment. El projecte també contempla habilitar progressivament diversos punts de recàrrega elèctrica.
Aprendre a partir de l'ús
Parkinetics és un projecte per recollir dades i extreure'n coneixement. "La nostra prioritat és aprendre", assenyala el director científic d'ASCAMM, Ricard Jiménez. Per aquesta raó es dotarà tots els vehicles amb una mena de capsa negra i amb diferents sensors que aniran captant dades del motor, de les bateries, de l'ambient. Els vehicles-motos i bicicletes- "Faran una doble funció, d'una banda oferiran serveis de mobilitat a la zona i al mateix temps seran laboratoris vivents, de manera que els ciutadans que els utilitzin, sense ser-ne particularment conscients, ens estaran aportant dades molt valuoses mentre es desplacen", indica Jiménez.
Les dades dels sensors arribaran en temps real per telemetria a un centre de processament de la UAB i allà es farà el que es coneix com a mineria de dades, és a dir, amb intel·ligència artificial, es buscarà en el núvol d'informació aportada pel conjunt de vehicles en circulació una sèrie de lleis i patrons que permetin establir conclusions.
Tots els vehicles portaran GPS i es podrà saber, per exemple, quin comportament tindran les bateries en cada punt d'una ruta. També tindran un mesurador de dades ambientals (temperatura i humitat relativa). "Potser descobrim que el rendiment de la bateria baixa en un 30% en una pujada concreta amb unes condicions de temperatura i humitat determinades" aventura com a hipòtesi el director científic d'ASCAMM. Segons Ricard Jiménez, "aquest tipus d'informacions són valuosíssimes per un fabricant perquè ara el coneixement sobre el comportament de les bateries és escàs i la bateria és la clau del VE i el component més car".
El mateix es pot dir dels motors i fins i tot de variables psicològiques o de seguretat. Cal recordar que els VE no fan soroll, en aquest sentit les dades recollides també poden ajudar a determinar quin tipus de soroll caldrà afegir perquè siguin segurs pels vianants.
Parkinetics vol revertir d'alguna manera l'hegemonia de la teoria sobre la pràctica en aquest camp. Ricard Jiménez recorda que una motivació de fons per impulsar el projecte va ser "veure com proliferaven els articles i reportatges sobre VE fins al punt que hi havia més coses escrites sobre aquests vehicles que no pas vehicles funcionant realment".
Col·laboradors amb expertesa
La iniciativa va sorgir de la Fundació ASCAMM, que coordina tecnològicament el projecte. S'ha volgut donar continuïtat d'aquesta manera a una feina anterior de pràcticament tres anys treballant amb el VE col·laborant amb empreses com SEAT, SIEMENS o FICOSA.
ASCAMM ha dissenyat un esquema operatiu on hi ha uns líders de projecte (Tradisa, Simon i Grupo AIA), un seguit de centres col·laboradors de R+D (UAB, UPC, CENIT i el propi ASCAMM), i finalment un conjunt de col·lectius que ofereixen el seu suport. "Es tracta que cada soci aporti el coneixement sobre la seva especialitat", subratlla Ricard Jiménez.
Tradisa és una empresa de logística especialitzada en distribuir cotxes pels concessionaris. El seu coneixement és fonamental per distribuir vehicles en diversos indrets. D'ells dependrà que els VE estiguin disponibles per als usuaris i també s'encarregaran d'aportar les bateries en un sistema d'intercanvi (battery shift) que és l'alternativa ràpida a la recàrrega. Simon és una empresa d'endolls. El seu know how se centra en la càrrega d'electricitat. Oferiran una pilona de càrrega intel·ligent amb un historial de manera que quan algú hi connecti un vehicle sàpiga quin és el tipus de càrrega que més li convé. Per la seva part, l'aportació del Grupo AIA es basa en el desenvolupament de software avançat al servei de les necessitats del laboratori vivent.
Pensant en la indústria
Catalunya té un gran teixit de PIMES que configuren el 90% de la indústria autòctona. Quan Seat, Volskwagen o Nissan treuen un nou model de cotxe, les PIMES catalanes són les que fan la major part dels components i els fabricants acoblen les peces. "Si el futur és elèctric aquestes PIMES s'han de posicionar perquè quan calgui fabricar els nous components pel VE estiguin ja preparades amb el màxim nivell de competitivitat", indica Ricard Jiménez. Un exemple es troba en les bateries. Actualment Catalunya no té pràcticament indústria en aquest camp i és clar que cal desenvolupar-la perquè s'està parlant del component clau de la nova mobilitat.
Altres empreses s'hauran de reconvertir. N'hi ha que estan especialitzades, per exemple, només en tancs per combustible. "Això a la llarga ho hauran de deixar de fer -recorda Jiménez- i el mateix succeeix amb les empreses que fan filtres d'oli. Per això algunes d'aquestes empreses en aliança amb ASCAMM comencen a pensar en com reorientar el seu coneixement per generar un nucli industrial al voltant de la bateria o els nous motors".
La mobilitat elèctrica haurà de comptar amb una xarxa preparada, en aquest sentit ASCAMM està col·laborant també amb ENDESA. Des de l'elèctrica asseguren que no es tracta de duplicar o triplicar tota la xarxa sinó saber on cal donar més potència. D'aquí sorgeix el treball amb l'UPC i amb el Grupo AIA per generar un software que permeti a ENDESA respondre a diversos escenaris de demanda elèctrica en relació als perfils de mobilitat dels usuaris.
Un tast de la mobilitat futura
Els patrons de mobilitat del futur canviaran molt respecte als actuals. Probablement el model de propietat -avui absolutament majoritari- conviurà amb l'ús d'un vehicle determinat en funció de la necessitat que es plantegi a cada moment, de manera que no es pagarà tant per tenir el vehicle sinó per gaudir del servei que proporciona. Ricard Jiménez reflexiona sobre aquesta tendència: "Quan va començar la crisi es va parlar de seguida de donar ajuts per comprar cotxes i aquí es on es va veure la fragilitat del sistema: és que l'economia depèn dels cotxes que es comprin? Jiménez creu que "els cotxes del futur els hauran de comprar fonamentalment empreses de serveis i això introdueix un canvi de paradigma en aquest sector".
En aquest nou escenari els municipis poden tenir un paper molt destacat. Cerdanyola del Vallès, per exemple, ha vist en Parkinetics "l'oportunitat de participar en una experiència inèdita per introduir el vehicle elèctric de forma racional, en un entorn geogràfic ple d'oportunitats infraestructurals, tecnològiques i de negoci, i dirigida des del nostre municipi per una de les institucions capdavanteres en R+D del país", segons afirma Joan Sánchez Braut, assessor de comunicació del Gabinet d'Alcaldia. Sánchez Braut subratlla el valor del laboratori vivent i pensa que té molt de futur: "Les experiències prèvies s'han centrat només en el vehicle, Parkinetics pretén posar aquest al servei de les necessitats de mobilitat del territori. Aquesta experiència no pot tenir data de caducitat perquè té molt recorregut per endavant".
Un recorregut que sens dubte passa per la capacitat de superar les limitacions dels esquemes de mobilitat vigents en una zona amb necessitats no cobertes: "Cerdanyola del Vallès té uns espais generadors de mobilitat laboral i acadèmica (Parc Tecnològic del Vallès, Universitat Autònoma, Parc de l'Alba) amb una gran cultura d'innovació empresarial i on el vehicle elèctric de lloguer pot complementar l'oferta no resolta pel transport públic en competència amb el vehicle privat".
Els promotors de Parkinetics voldrien que el projecte es repliqués en altres indrets ja que aleshores la quantitat de dades recollides seria més gran i es disposaria de dades obtingudes en altres condicions climàtiques i territorials i amb cultures de mobilitat diferent. Tot plegat, enriquiria enormement l'experiència. De moment, sembla que el Parc Olímpic de Munic, a Baviera, podria acollir el segon laboratori d'aquestes característiques.
