Aquesta nova disciplina posa un focus especial en el paper de la salut humana en la degradació dels ecosistemes, amb l’objectiu d’aconseguir solucions sostenibles.
La salut planetària és aquell terme que refereix a totes les accions necessàries per promoure la salut a escala global respectant, al mateix temps, els sistemes naturals del planeta. El concepte de One Health o Una Sola Salut en va ser la primera aproximació científica oficial. Es refereix a la relació entre la salut dels animals i la dels humans. Ràpidament, va anar guanyant rellevància com una estratègia integral de salut que busca unir les disciplines de salut humana, animal i mediambiental per afrontar reptes globals com les malalties emergents, la resistència als antibiòtics i el canvi climàtic. Aquesta visió s’emmarcava en la idea que totes les formes de vida estan interconnectades i que la degradació d’un sistema afecta inevitablement els altres.
Tot i que no ha estat fins als darrers anys que se n’ha començat a parlar de forma massiva, Laila Darwich, professora de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), recorda que «el concepte ja fa molts anys que es treballa. L’any 2004 es va començar a desenvolupar en una associació de veterinaris de fauna salvatge dels EUA, en una conferència que van fer a Manhattan». En aquella trobada, els veterinaris van alertar sobre el risc de transmissió de malalties dels animals a les persones i la necessitat d’una nova filosofia de treball multidisciplinari per prevenir pandèmies i altres crisis sanitàries. «Els professionals hem de treballar en conjunt», afirma Darwich. «La manca d’interacció entre la medicina humana i altres disciplines com la veterinària o l’ecologia sovint comporta que es perdi una perspectiva més àmplia i col·laborativa de la salut».
Aquest enfocament multidisciplinari també abasta els ecosistemes, on la col·laboració és essencial per abordar les malalties emergents i els nous patògens. «Hem de canviar la filosofia de treball i crear equips multidisciplinaris que incloguin metges, infermers, biòlegs, veterinaris, ambientòlegs, bioquímics, sociòlegs, antropòlegs i economistes», afegeix la professora de la UAB. A través d’aquest enfocament conjunt, continua, es pot comprendre millor l’impacte de la cultura, l’educació i altres factors socioculturals en la salut pública.
La resistència als antimicrobians: un nou desafiament global
Un dels temes que més preocupa és la resistència als antimicrobians, un fenomen cada vegada més alarmant que afecta tant humans com animals. «Molts antibiòtics s’estan utilitzant només puntualment per evitar que les resistències creixin. Aquests antibiòtics, a més, contaminen el medi ambient i acaben afectant altres éssers vius», adverteix Darwich. Aquesta situació posa de manifest la necessitat de desenvolupar tecnologies que permetin depurar les aigües i tractar els residus abans que afectin la biodiversitat i, finalment, la salut humana.
Segons Darwich, una de les solucions és «crear projectes amb equips multidisciplinaris que investiguin i implementin noves tècniques de depuració, eliminant el material genètic que codifica la resistència als antibiòtics abans de retornar-lo al medi ambient». Això demostra com el concepte de One Health no només se centra en el diagnòstic de malalties, sinó també en la prevenció i la protecció dels ecosistemes com a mesura de salut global.
Planetary Health
Cristina O’Callaghan, codirectora del màster en salut planetària de la UOC-UPF-ISGlobal i investigadora associada a ISGlobal, explica que el concepte de One Health s’ha anat expandint amb el temps. «Inicialment, estava molt centrat en la relació entre salut humana i animal, però el 2021 es va ampliar per incorporar també la salut dels ecosistemes», diu O’Callaghan. Aquesta expansió reconeix la importància de considerar l’entorn com una part fonamental de la salut humana i, d’aquesta manera, neix el concepte de Planetary Health o salut planetària. Aquesta nova disciplina posa un focus especial en el paper de la salut humana en la degradació dels ecosistemes, amb l’objectiu d’aconseguir solucions sostenibles.
En el marc de la salut planetària, l’objectiu va més enllà de tractar pandèmies i malalties infeccioses i inclou aspectes com el canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat i la sostenibilitat. O’Callaghan alerta que «potser som massa antropocèntrics, i hem de considerar la salut de tots els éssers vius per igual. Per millorar la salut humana cal protegir també el medi ambient, ja que la degradació dels ecosistemes acaba repercutint en nosaltres».
«Potser som massa antropocèntrics, i hem de considerar la salut de tots els éssers vius per igual», destaca Cristina O'Callaghan, professora de la UOC.
Per abordar els reptes que planteja la salut planetària, O’Callaghan proposa accions concretes: «Promoure el transport actiu a les ciutats, que redueix les emissions i fomenta l’activitat física, adoptar dietes saludables i sostenibles, com les de proximitat o baixes en proteïna animal, i implementar polítiques de reverdiment de les ciutats i de mitigació del canvi climàtic». Aquestes iniciatives tenen un impacte positiu tant en la salut humana com en el medi ambient i demostren la relació estreta entre els dos conceptes.
Tot i les evidències, la implementació d'aquest concepte no està exempta de reptes. Darwich subratlla que «el problema és que s’ha de convèncer els polítics per crear equips multidisciplinaris, que treballin de manera coordinada en les malalties que es transmeten per vectors com els mosquits o les paparres». Aquests equips, a més de fomentar la recerca i la prevenció, podrien tenir un paper crucial en l’educació dels professionals del futur. «Al nostre màster, els estudiants ja comencen a entendre la necessitat d’aquesta mentalitat de salut conjunta», diu la professora de la UAB als estudis de Zoonosi i Una Sola Salut (One Health), destacant la importància d’integrar aquesta filosofia en la formació acadèmica.
La salut global està indissociablement lligada a la salut dels animals i dels ecosistemes. Aquesta visió compartida per les expertes posa de manifest que només a través de la cooperació entre disciplines es podrà fer front als nous desafiaments de salut del segle XXI. El camí cap a una salut única o One Health és llarg, però cada vegada és més evident que és el camí necessari per a la supervivència de la Terra.
