Fa tres anys que, de manera consecutiva, Viena encapçala el rànquing més reconegut de ciutats amb millor qualitat de vida del món (per a fer-nos una idea, Barcelona ocupa la 40ena posició). La capital d'Àustria ha rebut també diversos reconeixements internacionals pel seu sistema de gestió de residus, bona part dels quals es transformen en energia, i és una de les ciutats que més s'acosta a la sostenibilitat plena. Les Nacions Unides la consideren la ciutat més pròspera del planeta, i ara destaca també entre les ciutats intel·ligents, en una mostra clara què tots aquests conceptes han d'anar de la mà. Medi ambient, economia, innovació, eficiència energètica, mobilitat i participació ciutadana són els ingredients d'un còctel que, a hores d'ara, sembla que enlloc es barreja tan bé com a Viena.
Des del govern municipal, impulsor del pla "Smart City Viena", destaquen que l'objectiu final és ser autosuficients energèticament i reduir les emissions a zero, però sobretot amb l'objectiu de millorar encara més la qualitat de vida dels habitants de la ciutat i poder oferir l'entorn idoni per a què les empreses generin ocupació. I tot això amb una visió a llarg termini, que més enllà de provar algun projecte pilot, busca aplicar mesures efectives per al màxim de gent possible.
(F)
Viena es mou
La ciutat de Viena té 1,7 milions d'habitants, 2,5 en el conjunt de l'àrea metropolitana. El sistema de transport públic, que integra 5 línies de metro, 29 de tramvia i 90 d'autobús, 24 d'elles nocturnes, està considerat com un dels més ràpids i eficients del món, i registra més de dos milions de passatgers diaris, el 36% dels desplaçaments que es fan a la ciutat.
Amb dades de 2010, només un de cada tres desplaçaments es fan en cotxe, el 31% per a ser exactes. El 28% es realitzen a peu, el 5% en bicicleta i el 36% en transport públic. Però per al 2020 esperen que els vehicles privats siguin el 23%, el transport públic el 40% i les bicicletes el 10%. Per a això combinen accions de millora de les infraestructures, estrictes mesures d'aparcament dins la ciutat i campanyes d'imatge del transport públic, a més d'uns preus molt raonables (15 euros per viatges il·limitats durant una setmana, 45 per al mes sencer o 375 per a tot un any) i noves maneres de vendre els abonaments, que es poden obtenir online i imprimir-los a casa o fins i tot prescindir del paper i portar-los a una aplicació del mòbil. Per als propers anys els objectius se centren en potenciar la bicicleta i els vehicles elèctrics.
(F)
La casa per la teulada
L'eficiència energètica als edificis és la clau que permetrà a les ciutats reduir el consum en els propers anys. I a Viena tenen una situació privilegiada per començar a aplicar mesures a gran escala: el 40% del milió d'habitatges de la ciutat són pisos propietat de l'ajuntament o d'agències de lloguer sense ànim de lucre. Per això, a més d'aplicar criteris d'eficiència a les noves construccions, s'han centrat sobretot en la rehabilitació dels edificis ja existents.
L'any 2000 van posar en marxa el projecte Thewosan per a renovar l'aïllament tèrmic d'edificis residencials i reduir així la despesa en calefacció. Durant una dècada es va aplicar a més de 800 blocs de cases, que fan un total de 60.000 habitatges. Tots aquests edificis són ara de 'baix consum', i calculen que això ha permès d'evitar unes 150.000 tones de CO2, l'equivalent a les emissions anuals de 60.000 vehicles. El pla continua aplicant-se a més edificis, per mirar d'arribar en breu al 10% de tots els habitatges de la ciutat.
A més, l'ajuntament ofereix assessorament per instal·lar jardins a les teulades de les cases, i fins i tot a les façanes, que, a més dels beneficis obvis d'apropar les plantes als veïns, ajuden també a la refrigeració dels edificis durant els mesos de més calor.
(F)
Energia neta i de producció pròpia
Un dels objectius més destacats del pla 'Smart City' de Viena és la previsió què, per a l'any 2050, els edificis de la ciutat no consumiran més energia de la que seran capaços de produir. Per a això caldrà reduir fins a la meitat el consum per càpita, i amb aquesta idea Viena és la primera gran ciutat europea en posar en marxa un SEP (programa d'eficiència energètica urbana), un conjunt de mesures amb les que preveuen reduir el consum a habitatges, empreses i serveis.
(F)
Una part ja prové del seu premiat sistema de gestió dels residus, que a més d'incidir en la prevenció, la separació i el reciclatge, destina bona part de les deixalles no reaprofitables a la generació d'energia, tant a plantes especialitzades d'incineració com per la utilització dels gasos provinents d'abocadors i de fermentació de la fracció orgànica. A hores d'ara, la incineració proporciona més d'una tercera part de la calefacció de la ciutat. A més, Viena compta amb una de les centrals de biomassa més grans que s'han fet mai, que genera electricitat per a 48.000 habitatges i calefacció per a 12.000 més. I per als propers anys, està prevista la construcció d'una planta de producció geotèrmica.
Actualment, a més del sistema de calefacció urbana ('district heating') amb què ja compten moltes ciutats europees, a Viena s'està instal·lant també un sistema paral·lel de refrigeració, per a donar resposta a la demanda creixent d'aire condicionat els mesos d'estiu. Noves plantes de refrigeració donen servei, mitjançant conduccions específiques, a grans hospitals i edificis d'oficines d'una manera més eficient que els aparells individuals.
(F)
Viena 2.0
La participació ciutadana i la millora de la comunicació entre ajuntament i residents és un altre dels pilars del pla 'Smart City' de Viena. I no hi manquen recursos: l'administració municipal té més de 56.000 ordinadors per a 35.000 empleats, gairebé 3.500 dels quals es dediquen a la gestió dels sistemes d'informació i noves tecnologies, des de responsables dels servidors a community managers.
La ciutat ja es comunica amb els seus habitants mitjançant facebook i twitter, ha creat diverses aplicacions per a mòbils (inclosa la que permet portar l'abonament de transport al telèfon), ofereix la informació en plataformes de dades obertes a internet accessibles per a tothom i té un complet sistema d'e-govern per facilitar les gestions d'empreses i particulars. Ara estan posant en marxa el projecte WienWin, una base de dades de productes i serveis d'innovació de la ciutat que té l'objectiu de connectar les empreses del sector.
Durant l'any 2012, d'abril a octubre, Viena va experimentar el que denominen 'un model de democràcia directa i solidària'. El projecte Vienna Charter buscava recollir opinions de tots els grups d'edat, a totes les zones de la ciutat i fins i tot en diverses llengües, per tal de millorar la vida als barris. Aquest model de participació, obert a tota la ciutadania, ha inclòs xerrades presencials i debats virtuals, amb fòrums online amb moderador. S'ha parlat del funcionament del transport públic i dels drets de les dones o els infants, passant per com compartir els espais públics o la protecció dels consumidors. En total hi van participar 8.500 persones, amb un total de 47.000 comentaris online. Els resultats sobre cada gran tema (convivència, respecte, espais compartits) s'han publicat a la web.
Viena és ja una referència indiscutible d''Smart City', i n'estan molt orgullosos (mireu aquest vídeo), gràcies en bona part a mesures posades en marxa fins i tot abans de què es parlés d'aquest concepte. Participació, eficiència energètica, i mobilitat sostenible han estat claus per oferir una altíssima qualitat de vida. I ara, a més, volen també esdevenir el gran centre de recerca i innovació en tecnologies aplicades a la ciutat, amb la implicació d'universitats, empreses i centres d'investigació. Caldrà estar atents perquè és ben segur que en seguirem sentint a parlar, i molt, en els propers anys.
Per conèixer altres experiències i opinions visiteu el nostre especial:
El futur intel·ligent de la ciutat, és l'smart city?
