JUSTÍCIA CLIMÀTICA

La justícia climàtica és un concepte que s’ha posat en el centre del debat mediàtic en els últims anys. La responsabilitat dels països desenvolupats pel que fa als nivells de contaminació i acceleració de l’escalfament global pren cada any que passa més rellevància, més encara amb les terribles conseqüències que estem presenciant en especial pel que fa al sud global.

Parlem amb Susana Borràs, experta en dret ambiental, Susana Toboso, investigadora als Països Baixos, Filka Sekulova, experta de la UOC, el Col·lectiu Ronda i diverses víctimes d’alguns esdeveniments que han marcat un precedent en l'àmbit de la justícia ambiental a Catalunya i Europa.

També en format butlletí.


 

 

Entrevista
Susana Borràs, investigadora del Centre d'Estudis de Dret Ambiental de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

 

Amb ella conversem sobre la responsabilitat dels països desenvolupats sobre les terribles conseqüències del canvi climàtic, i els mecanismes de compensació per als països més damnificats, entre ells algunes poblacions d’Alaska o de la Polinèsia.

Entrevista
Susana Toboso, investigadora de la Universitat Erasmus de Rotterdam i de la TUDelft.

 

Ens trobem amb ella a l’ICTA per parlar de justícia climàtica i dels projectes que ha dut a terme en l’àmbit local, mentre hi treballava també com a investigadora, on va liderar projectes de reaprofitament dels recursos naturals en zones urbanes molt densament poblades.

Entrevista
Filka Sekulova, investigadora de l'IN3 de la Universitat Oberta de Catalunya

 

En aquesta entrevista ens parla de la justícia climàtica en l'àmbit local: com es poden apreciar les diferències entre els diferents barris i escoles, segons la seva situació geogràfica a la ciutat, de Barcelona.

Reportatge
Reportatge

L’empresa, que l’any 2015 va canviar el seu nom a Coemac, es troba actualment en situació de fallida. Els 3,5 milions d’euros en indemnitzacions que el Tribunal Suprem va obligar a pagar a l’empresa podrien no arribar mai a les víctimes i familiars.

Opinió
Opinió


"El concepte d'injustícia climàtica no sorgeix de les desigualtats del clima en si, sinó de com aquestes se superposen a l’extrema desigualtat socioeconòmica del nostre món i de quina manera actuem, o no, per a fer-hi front."
 

Notícia

El Secretari General de les Nacions Unides, Antonio Guterres, ha declarat a la Cimera sobre l'Ambició Climàtica que la humanitat s'encamina cap a un augment de la temperatura de 2,8 °C, cosa que augmenta el perill i la inestabilitat. I

Reportatge
Reportatge

Les conseqüències de la nostra activitat humana poden suposar un risc per a nosaltres i per a totes les altres espècies.  

Article
Publicació

La justícia climàtica des d’una perspectiva interseccional ens marca el camí que les polítiques públiques del canvi climàtic, les dels eixos de desigualtat i les “polítiques verdes” han de seguir per assegurar l’efectivitat de les seves accions.