Són més nets (tenen menys emissions de CO2 i per tant poden ser un instrument interessant per plantejar la lluita contra el sobreescalfament del planeta), però també són més cars i són poc competitius si es té en compte el balanç energètic que surt d'abordar-ne la producció a gran escala. Els biocombustibles (calaix en el qual situem els bioolis i bioalcohols obtinguts d'espècies vegetals) són, de moment, una opció plantejable si s'acompanya d'una política de concessió de subvencions o de facilitats impositives. Hi ha, a més, altres qüestions a tenir en compte a l'hora de plantejar una extensió dels cultius energètics, com ara l'impacte negatiu sobre els teixits productius, la competència en els usos de les terres fèrtils i els efectes en el preu dels aliments. La UE determina que per a l'any 2020 el 10% del combustible utilitzat a Europa provingui dels biocombustibles i la mateixa Generalitat de Catalunya, en el Pla de l'Energia en recomana l'ús puntual.
