La pandèmia actua com una lupa que revela i agreuja els patrons de vulnerabilitat, desigualtat i discriminació existents i les tendències cap a modes autoritaris de govern. Aquests patrons, al seu torn, reflecteixen que els estats han ajornat moltes de les obligacions relacionades amb el dret internacional dels drets humans, així com molts dels compromisos pendents de l’Agenda 2030.
El projecte continua el compromís municipal per promoure la cohesió social i la implicació dels joves amb la transició energètica del projecte EYES Erasmus + dels anys 2019 i 2020, i va més enllà incloent els col·lectius amb risc d’excusió digital.
Núria Parlon, a la presentació de la Guia pràctica per elaborar l’Agenda 2030 Local i de les eines per fomentar la participació ciutadana.
La corporació posa a disposició dels ens locals la Guia pràctica per elaborar l’Agenda 2030 Local per acompanyar-los en la implementació i localització dels ODS i eines per fomentar la participació ciutadana.
L’Observatori de Salut i Impacte de Polítiques (OBSIP) s’ha impulsat conjuntament amb l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB). Es tracta d’un nou web que permet monitorar l’estat de salut de les persones residents a la ciutat i les desigualtats entre barris i grups socials. L’objectiu és facilitar l’accés a la informació i potenciar la gestió del coneixement i de l’evidència científica en la presa de decisions. Per a això, ofereix dades sistematitzades de vigilància i avaluació que permeten identificar i prioritzar les necessitats de salut de la població, així com les polítiques amb més capacitat de reduir les desigualtats.
El Sant Cugat 2030 amb desplaçaments sostenibles i saludables, agricultura ecològica i de proximitat i xarxa d’espais verds urbans i espais naturals està més a prop. L’Ajuntament portarà a aprovació al ple de març el Pla d’Acció d’Emergència Climàtica, el full de ruta de les polítiques municipals en emergència climàtica que es desenvoluparan a la ciutat fins al 2024. Es tracta d’un paquet de 63 accions que aplanaran el camí cap aquest Sant Cugat del futur amb un 55% menys de CO2 el 2030.
El Parc Agrari del Baix Llobregat té 160 hectàrees abandonades. A Central Parc han recuperat 5,5 hectàrees d’aquests espais en desús i els posen en valor a través de l’agricultura ecològica.
Bangladesh, país de 170 milions d’habitants, amb la intensificació d'inundacions, sequeres, pluges torrencials, i grans ciclons és un dels països que està patint més l'impacte del canvi climàtic i un dels més vulnerables en el futur. Munjurul Hannan Khan, secretari del Ministeri de Medi Ambient, Boscos i Canvi Climàtic es mostra especialment indignat pel fet que els països desenvolupats, responsables en gran part del canvi climàtic, no estan oferint recursos, capacitat, tecnologia i coneixement als països en desenvolupament perquè es puguen adaptar al canvi climàtic, tot i el seu compromís d'assumir la responsabilitat climàtica.
Philips Gareth Brydon és Director del Departament de Canvi Climàtic de l’African Development Bank, la primera institució de finançament per al desenvolupament del continent africà. Ens va explicar durant la COP-25 el fort lligam entre la pobresa i el canvi climàtic, i com l'adaptació és cada cop més l'objectiu de les seves activitats. El seu discurs ens confronta amb la justícia climàtica, ja que Àfrica és un dels països mes vulnerables al canvi global i en canvi només contribueix amb un 3% al total d'emissions de gasos amb efecte hivernacle.
Bobadoye Ayodotun és Director General de Global Emerging Pathogens Treatment Consortium (Ghana). Aquesta entitat té com a objectiu millorar la preparació de sectors, de països, i de sistemes a l’Àfrica per afrontar els seus reptes en relació als temes de salut vinculats al canvi climàtic. Bobadoye ens va explicar durant la COP-25 com de fràgil és aquest continent, i de fet tot el món, als impactes sobre la salut dels canvis globals. Tenim la prova amb l'actual crisi de la COVID-19.
Sembla que Holanda és el país que amb més força està prenent el desafiament de reestructurar la seva economia a partir del que ens toca viure en el present. En aquest context, 170 acadèmics holandesos han plantejat un manifest en 5 punts per al canvi econòmic post crisi de la COVID-19, basat en els principis de decreixement.
Alice Thuault és directora adjunta de l’ONG Instituto Centro de Vida de Mato Grosso de Brasil, dedicada a construir solucions compartides per a la sostenibilitat de l’ús del sòl i dels recursos naturals. Amb ella analitzarem, en el marc de la COP25 a situació del Brasil, pel que fa a la desforestació de l'Amazònia i la "poca coherència" del president del Brasil, Jair Bolsonaro, amb els compromisos climàtics, com l'Acord de París.
10. Reducció de les desigualtats
