Parcs naturals/Paisatge

Parcs naturals/Paisatge

Article
Es produeix una davallada de gairebé 3.000 exemplars respecte el 2020
Aus hivernants

Aus hivernants

L’últim cens hivernal d’aus, elaborat el mes de gener amb el suport del Cos d’Agents Rurals i el Servei de Fauna i Flora, mostra una davallada de gairebé 3.000 exemplars respecte el 2020 en aquest espai natural protegit. La fredeluga continua sent l’espècie més present, seguida de l’ànec collverd, encara que presenten disminucions de gairebé 1.700 i 1.000 exemplars, respectivament, segueix la davallada de la població de gavià argentat de potes grogues, antigament la més important de Catalunya.

Article

Durant el mes de març comença la campanya d’informadors al Parc Natural de Collserola, per reforçar la divulgació de les bones pràctiques i de la normativa vigent.

Notícia
LIFE Nieblas recull amb un col·lector minúscules gotes d’aigua en suspensió a la boira i la rosada, per recuperar els boscos i aqüífers de dues zones de l’illa de Gran Canària. Imatge: La Provincia

LIFE Nieblas recull amb un col·lector minúscules gotes d’aigua en suspensió a la boira i la rosada, per recuperar els boscos i aqüífers de dues zones de l’illa de Gran Canària. Imatge: La Provincia

Captar minúscules gotes d’aigua de la boira i utilitzar-les per recuperar zones afectades per sequera extrema i desertificació és l’objectiu del projecte europeu LIFE Nieblas. El trajecte comença a les crestes de les muntanyes de les Canàries, on els vents alisis afavoreixen el mar de núvols que genera la preuada boira i les pluges horitzontals característiques de les illes atlàntiques.

Article


A través del vídeo del Servei del Medi Natural i Litoral del Garraf es volen donar a conèixer els espais naturals del Garraf, posar en valor la riquesa paisatgística i mediambiental, així com explicar l’impacte dels residus i oferir algunes pautes per a la seva conservació.

Article

La col·locació d’una passarel·la flotant, de 36 metres, sobre la bassa gran permet tancar el camí circular i oferir una visió arran d’aigua fins ara inèdita. La Paeria commemorarà el Dia Mundial de l’Aigua el 21 de març, convidant la ciutadania a descobrir aquest espai de 35 hectàrees únic pel seu valor ecològic.

Notícia

Un estudi de la UPC revela que l'amplada del riu a la desembocadura era de 275 metres el 1846 i, actualment, és de 36 metres

Notícia
Marges de pedra seca i vinyes de Monombre, al Parc del Garraf. Autor: Carles Lluch

Marges de pedra seca i vinyes de Monombre, al Parc del Garraf. Autor: Carles Lluch

El projecte Stonewallsforlife té com a objectiu posar en valor els murs de pedra seca com a eina d’adaptació al canvi climàtic amb múltiples propòsits. Recuperant i reparant els murs de pedra seca i assegurar-ne el seu manteniment a llarg termini, es pretén protegir el territori i els seus habitants contra els efectes dels fenòmens extrems.

Article

Del 29 de maig al 12 de setembre, les platges de Sant Miquel, Somorrostro, Nova Icària i Nova Mar Bella formaran part d’un pla pilot per restringir el tabaquisme al litoral barceloní.

Article

Vilanova i la Geltrú és una de les tres ciutats europees que serà laboratori del projecte SCORE de millora de la resiliència de les ciutats costaneres davant dels efectes del canvi climàtic. El Projecte europeu SCORE aplicarà tecnologia innovadora a l'anàlisi, diagnosi i prevenció dels efectes del clima.

Notícia

Cercs, Fígols i Vallcebre i el Consell Comarcal volen corregir l'impacte del turisme i augmentar el nivell de protecció. Podria ocupar unes 40.000 hectàrees i inclouria bona part dels seus termes municipals on hi viuen espècies protegides com el gall fer i el trencalòs.

Article

L'Ajuntament de Santa Perpètua s'ha sumat a la iniciativa ‘Un arbre per Europa’, que té com a principal objectiu promoure la sostenibilitat local a través dels joves i que ha sigut impulsada pel Parlament Europeu en col·laboració amb l’associació de joves Equip Europa.

Article

Ha editat material divulgatiu per donar a conèixer la glacera del Noguera Pallaresa, que va arribar a ser la més extensa del sud dels Pirineus fa 40.000 anys, amb 63 km de longitud i 600 m de gruix.