Tenim una necessitat desesperada d'inspiració i esperança. Hem de demostrar que hi ha un futur on la gent s’empodera i s’inspira, i aquest (Barcelona) és un lloc que pot canviar el món.
Luisa Neubauer és una coneguda activista climàtica alemanya, sovint descrita com la "Greta Thunberg d'Alemanya". Nascuda el 21 d'abril de 1996 a Hamburgo, Neubauer s'ha convertit en una figura destacada en els moviments de justícia climàtica i ambiental, especialment coneguda pel seu paper en les protestes "Fridays for Future" a Alemanya. Va estudiar Geografia a la Universitat de Gotinga i la Universitat de Bonn. El seu activisme s'ha centrat en abordar el canvi climàtic, promoure la sostenibilitat i lluitar per polítiques ambientals més estrictes a nivell nacional i internacional. Neubauer, a més, és membre de l'organització no governamental "ONE Foundation" i també treballa amb altres ONG i organitzacions dedicades a l'acció climàtica i la justícia social.
Abans de començament d’estiu, la Luisa va participar en les XI Jornades Ambientals de la Universitat de Barcelona, organitzades per Torres. Allà, va parlar sobre el concepte d’ecoansietat i les seves terribles conseqüències per a la salut mental del conjunt de la ciutadania. Entre acte i acte, a correcuita, la Luisa dedica una estona per parlar amb Sostenible.cat sobre els reptes de les generacions més joves i el desastre climàtic al qual ja, a hores d’ara, ens veiem tots abocats.
Recentment, vas assistir a la XI Jornada Ambiental organitzada per Torres a la Universitat de Barcelona per parlar de com afecta la crisi ambiental als joves. Què en penses del que estem fent aquí?
Bé, és molt interessant, crec, des d'una perspectiva internacional. D'una banda, en l'àmbit de la sostenibilitat i el clima, tothom parla de Barcelona. Penso que per a molts, Barcelona s’entén com un lloc on ara mateix la lluita contra el canvi climàtic s’està materialitzant com a pocs llocs al món. Crec que tota la idea de reestructurar espais i, essencialment, desafiar les dinàmiques de poder en un entorn urbà és molt útil.
Tenim una necessitat desesperada d'inspiració i esperança. Hem de demostrar que hi ha un futur on la gent s’empodera i s’inspira, i aquest (Barcelona) és un lloc que pot canviar el món.
Quan vas venir, a les portes d’aquest darrer estiu, vas parlar sobre l'ecoansietat i els greus efectes que pot tenir per a la majoria de la població. És veritat que els joves la pateixen? En aquest cas, a qui hauríem d’assenyalar?
Sí, bé, no crec que hàgim de dividir les víctimes per generacions quan parlem de la crisi climàtica. Els joves estan més exposats a la catàstrofe climàtica, però totes les generacions tenen una gran capacitat per ajudar i avançar cap a un gran canvi. El que veiem són línies de conflicte entre l'statu quo impulsat pels combustibles fòssils i els que som a l’altra banda, és a dir, la gran majoria de nosaltres.
Creus que la majoria de la gent encara no es pren amb suficient serietat els efectes causats pel canvi climàtic i, quan escolten temes com un trastorn d’ecoansietat, se’n riuen?
És difícil dir-ho, però crec que no és una qüestió de comprensió. No és que la gent no entengui que les coses estan canviant. Es tracta d'entendre quina és la causa més primigènia, l’arrel d'aquests canvis. Fins i tot aquells que podrien odiar qualsevol activista climàtic reconeixen que les estacions s'han tornat boges. Per entendre això, no cal ser un ecologista. La diferència radica en entendre per què està ocorrent el canvi i què significa per a nosaltres.
Fins i tot el Partit Verd a Alemanya va cedir Lutzerath a RWE, una de les grans empreses mineres del país acusada de grans desastres ecològics. ¿Fins i tot els partits verds estan corromputs? Hi ha alguna esperança quan llegim aquests titulars?
Bé, crec que és agradable veure que fins i tot els partits verds necessiten que altres els mantinguin responsables. Perquè és molt fàcil ser arrossegat en la vida política quotidiana i un negoci polític on la gent se sent com si no tingués elecció. D'altra banda, sostindria que tots els partits polítics democràtics tenen tot el que necessiten per actuar contra la crisi climàtica. No cal ser membre del Partit Verd per fer alguna cosa pel medi ambient. Trobaràs bones raons per actuar des de qualsevol punt de l’espectre polític democràtic.
A banda de renunciar als combustibles fòssils, la segona mesura urgent és construir més infraestructures d'energies renovables. No podem acabar una cosa sense començar l'altra, per la qual cosa resulta igual o més important.
El món probablement no complirà l'Acord de París. La lluita governamental és insuficient per salvar-nos?
A banda de renunciar als combustibles fòssils, la segona mesura urgent és construir més infraestructures d'energies renovables. No podem acabar una cosa sense començar l'altra, per la qual cosa resulta igual o més important.
Aquest any hem superat la xifra d’emissions de gasos contaminants des que hi ha registres. Per tant, amb tota probabilitat, ens trobem en el pitjor moment pel que fa a contaminació atmosfèrica de la història recent…
Sí, aquest és un gravíssim problema. La crisi és tan gran que fàcilment eclipsa cada petita acció que s'ha dut a terme. No estem fent prou. Però crec que ara és tan important mirar on estan passant les coses, fins i tot les més petites, perquè hem d’entendre com està ocorrent el canvi i en quina direcció hem de caminar tots plegats per assegurar l’èxit de la lluita.
Com a jove, quin missatge enviaries a la joventut catalana per lluitar contra el canvi climàtic?
Tothom vol saber com s'està duent a terme la lluita aquí a Barcelona, a Catalunya. És una referència a tot el món. Gaudiu d’una història recent molt esperançadora i desitjo que es contagiï arreu del món, i que se'n parli, perquè tenim una necessitat desesperada d'inspiració i esperança. Hem de demostrar que hi ha un futur on la gent s’empodera i s’inspira, i aquest és un lloc que pot canviar el món.
