Enric Carrera: 'Ens falta preguntar-nos al servei de què estem posant la recerca'

Què diferencia la Càtedra Unesco en Tecnologia, Desenvolupament Sostenible, Desequilibris i Canvi Global de la UPC de les altres càtedres Unesco? La Càtedra Unesco en Tecnologia, Desenvolupament Sostenible, Desequilibris i Canvi Global neix l'any 1996 com a resultat del congrés 'Tecnologia, Desenvolupament Sostenible i Desequilibris', que s'havia fet un any abans a Terrassa, organitzat per la UPC. El congrés, i així mateix la càtedra, neix de la inquietud d'un conjunt de professors, molt vinculats a l'Escola d'Enginyeria Industrial de Terrassa, per aportar una preocupació social i ambiental en l'ensenyament i la pràctica de l'enginyeria. Volíem assegurar que una universitat tan tècnica com la UPC reservava un espai per a la reflexió. Aquest procés va comptar amb la complicitat del Consell Social de la UPC, en aquells moments dirigida per Pere Duran Farell, i on hi tenia un lloc el que havia de ser el primer coordinador de la càtedra, en Josep Xercavins. Vam començar de forma modesta, amb algun tipus d'oferta docent per a primer i segon cicle, però ara tenim un conjunt d'activitats dividides en quatre àmbits: docència, recerca, cooperació i publicacions. La principal diferència respecte les altres càtedres Unesco és que la compoment de docència de primer i segon cicle és molt important. En aquests moments oferim uns 200 crèdits de primer i segon cicle en moltes carreres de la UPC i tenim dos màsters sobre sosteniblitat i energia per al desenvolupament. Tan durs són, els enginyers? La formació dels enginyers és una formació que dóna seguretat. Està enfocada a la resolució de problemes. Des d'aquest punt de vista, tot té una fórmula o un mètode. És molt important introduir dubtes en la formació de l'enginyer; dubtes que han de servir perquè es pregunti sobre el sentit de la seva feina, que l'animin a comprometre's amb la societat. Nosaltres formem persones que fan d'enginyers, no enginyers que fan de persones. Entenem que la formació humanística és vital. Per tirar endavant un procés com aquest cal la complicitat de la Universitat en el seu conjunt. Com ha estat la relació amb la UPC? La UPC, ara també, però aleshores especialment, li feia falta encetar un procés de reflexió sobre l'impacte social de l'ús de la tecnologia. Aquí expliquem molta tecnologia, però reflexionem poc sobre què passa quan s'aplica. La Universitat ha entès el repte i puc dir que per part de la UPC, hi ha hagut una receptivitat molt elevada. En aquest sentit, un dels temes crucials és la feina feta pel primer i el segon pla de medi ambient de la UPC, que van posar en marxa l'ambientalització curricular i també l'ambientalització de la vida universitària (residus quotidians, però també al laboratori). Amb totes les deficiències que comporta engegar un procés d'aquestes característiques en una institució tan gran, podem dir que s'ha avançat molt. Nosaltres hi hem contribuït en els aspectes més de reflexió i la visió més integral. Som una universitat capdavantera, tot i que, cal dir que el camí que cal fer és llarg, llarguíssim. Quins són els reptes de l'enginyeria, des del punt de vista del compromís sostenibilista? Un dels reptes més clars, el que relaciona la recerca i l'ètica, és, precisament, el tema de l'actual número de la nostra revista 'Sostenible?', que editem un cop a l'any i que dediquem a temes globals. Fins ara hem tractat la globalització, Àfrica, les Agendes 21, la democràcia, l'any 2003, abans d'inaugurar un llarg cicle electoral i la relació entre la recerca i ètica, en aquest últim número. Amb aquest número de 'Sostenible?' volem ajudar la nostra universitat a preguntar-se sobre la relació entre recerca i ètica. És possible combinar l'una i l'altra? Ens falta preguntar-nos al servei de què estem posant la recerca. La recerca que fem al nord està contribuint a resoldre els problemes de la humanitat?, o contribueix a augmentar la competitivitat del nord? A l'hora de fer política de recerca, crec que també es poden posar uns determinants accents. Ens hem de preguntar si volem investigar les malalties del nord o les malalties del món; perquè és molt diferent optar per una línia o l'altra. Aquest debat, que és complicadíssim, no només és universitari, sinó que té implicacions també a nivell general. La tecnologia ens canvia a nivell cultural i social, no només en els aspectes ambientals. Hem de mirar de veure si estem construint artilugis que ens fan feliços o si, pel contrari, ens condemnen cada vegada a ser més dependents. Ha trobat la resposta? No, però el que tinc clar és que hem de reflexionar de forma crítica. Cal reorientar la tecnologia i la recerca, incorporant la variant sostenibilitsta. Cal incloure la sostenibiltiat en el procés de presa de decisions. Tot plegat porta a un canvi cultural. Això és lent. Per això és interessant la feina dels municipis. A l'hora de treballar per un model de desenvolupament més responsable, que inclouria temes de recerca, però també d'urbanització i gestió, els municipis han fet els deures, malgrat les dificultats de finançament i la falta de competències. Comparteix aquesta visió? Els municipis han fet feina, si. Però han quedat sols. Ara hi ha una mica de desconcert i em sembla que caldria reprendre el ritme inicial, en el qual les administracions locals van empènyer força. Ara ens toca, tanmateix, canviar la perspectiva. La feina s'ha de fer també de dalt a baix. Cal que les administracions europea, estatal i nacional s'impliquin més. Ara és el moment, per exemple, i en el cas de Catalunya, que el govern de Catalunya dinamitzi l'Agenda 21 de Catalunya. Molts temes no es poden abordar sinó hi ha marcs més amplis, en l'àmbit català, estatal i europeu. La Unió Europea té un discurs contradictori. En els escenaris generals es presenta com a molt progressista però després no s'acaba de veure en la realitat. La sostenibilitat hauria de figurar com un valor clar. Hi ha un refredament o distanciament. La constitució hagués estat una bona oportunitat. L'ampliació de la UE és una oportunitat o un obstacle? Potser per una part porta confusió, però penso que estem davant d'una gran oportunitat. Hauria de portar a un rearmament del discurs, no pas a la seva dissolució. Com valora el desplegament de les Agendes 21? Són, moltes vegades, més que A21, plans d'acció ambiental. Fan una part, la de l'endreça ambiental... però cal anar més enllà! Per una altra banda, la implementació dels plans d'acció requereix uns recursos que no sempre han estat disponibles. Hi ha molts municipis, que han fet una agenda 21 per una qüestió de moda i oportunitat. Es fa una primera fase, es publica un pla d'acció i queda allà, sense que ningú li faci gaire cas. Això no passa amb un pla general d'ordenació. Caldria que les a21 tinguessin una força equivalent a una planificació urbanística. Hi ha un altre aspecte: el procés d'agenda 21 acostuma a estar liderat per la regidoria de medi ambient, que no sempre és la regidoria més forta. Per tant, l'A21 acaba veient-se com un tema d'una part de l'ajuntament, quan és un tema integral. Globalment, i en comparació amb altres llocs de l'estat, cal dir que Catalunya ha avançat molt i que el programa d'auditories de la Diputació ha estat vital per dinamitzar aquestes realitats. La valoració global és positiva, tot i que sap greu no haver aprofitar més l'empenta per consolidar els temes. Quin és el camí a prendre? Per encàrrec de la Diputació de Barcelona estem elaborant, conjuntament amb una bateria d'experts, un sistema per calcular indicadors socials i econòmics. Cal incidir també en aquests aspectes. Aquest és el repte per entrar en una nova fase del procés, i evitar l'estancament o la pèrdua de credibilitat del discurs. La institució, ja té en marxa el programa d'indicadors ambientals, ara es tracta de complementar-ho. Estem en la fase de proposta inicial. Una iniciativa interessant és la que hem promogut per encàrrec de la Fundació Reig, d'Andorra, que ens va demanar una diagnosi de la realitat del país dels Pirineus. Hem intentat relacionar els indicadors entre ells, en una metodologia determinada de dinàmica de sistemes. Hem construït un model, servint-nos d'un suport informàtic que ens permet veure com poden evolucionar les variables. Si augmentem el nombre de visitants, i la pressió fiscal... què passa? És una eina que ajuda a la participació intel·ligent dels ciutadans. Caldria extendre aquests models de dinàmica de sistemes, que ajuden a veure que la realitat és complexa i no lineal. Tenim la intenció d'estendre-ho a altres municipis. L'Observatori de la sostenibilitat treballa en aquestes qüestions des de fa prop de dos anys. Quines conclusions heu pogut extreure de la vostra feina? De moment hem treballat sobretot amb els processos d'agenda 21 i en la mesura i modelització de la sostenibilitat. Creiem que és molt recomanable fer conjuntament el procés amb l'ajuntament. Normalment, però, l'agenda 21 s'encarrega a un extern i llestos. En aquest cas, costa que hi hagi una implicació pràctica i no es generen les complicitats necessàries. Hem vist que hi ha una mancança greu en l'avaluació dels plans i polítiques de sostenibilitat i en aquest tema els indicadors ens poden ajudar molt a veure si les mesures preses contribueixen amb eficàcia a la transformació sostenibilista. Tanmateix amb els indicadors no en hi ha prou, calen també eines que ens ajudin a entendre la complexitat i ens ajudin a treballar en entorns complexos. Per això la dinàmica de sistemes és una metodologia força útil. Hores d'ara tenim en marxa 5 tesis doctorals relacionades amb la mesura i modelització de la sostenibilitat. Una de les missions de les càtedres Unesco són la cooperació internacional. Quin és el vostre paper en aquest àmbit? No és la part més desenvolupada però em començat a fer feina... i, certament, és una certa obligació d'UNESCO. Les càtedres són, de fet, els ulls de la UNESCO sobre el territori, i això és especialment d'aquesta manera als països del sud, on juguen un paper una mica diferent que al nord. En aquests llocs, les càtedres són una interfície entre els governs, els finançadors i la societat civil. Al nord, les càtedres són una mica diferents, treballem en temes d'educació i reflexió. Cal dir, però, que una part notable dels recursos que generem van a beques per a persones de països en vies de desenvolupament. A hores d'ara, la Càtedra té en funcionament l'Observatori del deute extern. Tenim 3 investigadors treballant sobre aquest tema. Aquest seria un dels aspectes més reivindicatius de la nostra tasca i que suposa una manera molt diferent d'entendre la recerca a la universitat. És un altre dels trets diferencials. No volem que les nostres treballs quedin en arxivats en una lleixa, volem donar-los sortida, amb un peu a la realitat. Es fa el que en diuen activisme de recerca. Contribuir amb l'informe sobre el Deute Extern a l'estat espanyol i també la col·lecció a ContraArguments que fem amb l'editorial Icària. Influir sobre la dinàmica i l'agenda política. Donar arguments, aportar informació per tal que els moviments socials i la classe política, els ciutadans, la utilitzin.