Religions i medi ambient

'La crisi ambiental és un reflex de la crisi espiritual de la humanitat'

Marta Solano (Fe baha'i. Tècnica ambiental)

> Com a tècnica mediambiental i creient, què té a dir la religió sobre l'actual crisi ecològica? En realitat totes les crisis que hi ha actualment, les guerres o els problemes mediambientals, són un reflex de la crisi espiritual que pateix la humanitat. Estem en una societat materialista, on tot va encaminat cap allò material, cap a consumir al màxim, i la gent s'està oblidant de la part espiritual de l'ésser humà. Això se solucionarà quan tornem a l'equilibri, un equilibri que la religió ens pot donar a través d'un sistema de valors i la idea d'unitat mundial, d'unió en la diversitat. > Però per què justament ara les institucions religioses comencen a manifestar la seva preocupació pel medi ambient? Jo crec que des del 1986, amb la trobada dels líders religiosos a Assís, s'ha començat d'una manera més institucional a parlar del medi ambient dins de la religió. No obstant això, a totes les religions, en la seva essència, el medi ambient està contemplat com una cosa important per a l'ésser humà, que no s'ha de malmetre. Per exemple, dins de la fe baha'i la natura és un reflex d'allò diví, de les qualitats i atributs de Déu, i per tant s'ha de respectar. L'home avui ha d'entendre que no pot controlar la natura, que nosaltres formem part del medi com un tot. La natura, l'home, totes les espècies, són un sol cos. Totes les parts que el componen són diverses però estan unides, tenen una relació i cooperen entre elles. Si una d'aquestes parts es posa per sobre de les altres, o les perjudica, això repercutirà en el tot. > I quina pot ser la solució a aquesta crisi? La religió sola no pot solucionar-ho. Hi ha d'haver una reconciliació entre la ciència i la religió, que actualment estan enfrontades perquè creuen que es trepitgen els seus àmbits. Però cadascuna pot aportar una cosa diferent. La ciència aportarà tot el que és la innovació tecnològica, però sense un sistema de valors al darrere tampoc no ens podrà donar solucions. I la religió pot aportar aquests valors que necessita la ciència. En la meva opinió la humanitat és com un ocell. La ciència és una ala i la religió és l'altra. Si nosaltres donem molta importància a la ciència, a les tecnologies, a tot el que és el materialisme, i aquesta ala adquireix molta força mentre l'altra es va debilitant, l'ocell volarà fent cercles i al final caurà. En canvi, si aquestes dues ales volen amb la mateixa força, això portarà un equilibri a la humanitat.

'Els creients poden aportar espiritualitat al discurs ecologista'

Albert Rodriguez / Agnòstic. Ecologista

> Es parla actualment d'una major preocupació de les diferents tradicions religioses per temes de sostenibilitat. Quina és la percepció que es té d'aquest fet en l'àmbit ecologista? És diferent respecte a cada tradició. Per exemple, avui entenem el budisme com una religió més propera a l'ecologia, pel fet concret que el seu líder espiritual, el Dalai Lama, fa unes declaracions rotundes sobre el tema mediambiental. En canvi, respecte a l'Església catòlica, no ens arriba aquesta preocupació, no ens arriba aquesta imatge, ni tan sols a través dels mitjans de comunicació. Encara que hi poden haver actuacions concretes de creients que estan implicats com qualsevol altra persona. > Creus que la implicació de les religions pot ser fonamental en temes tan importants com el consum responsable? No sé si realment les campanyes religioses respecte al consum responsable poden ser efectives. L'èxit dependria de la relació històrica de les institucions religioses amb les societats on estan presents. De totes maneres estaria molt bé que des de les esglésies hi hagués un missatge clar de solidaritat, i una mena de guia per procedir davant del consumisme. > Quan parlem de col·laboració en temes de desenvolupament entre grups ecologistes i certes comunitats religioses poden haver-hi grans obstacles, com ara el tema de la dona, l'avortament o l'ús d'anticonceptius... Sí, però aquest temes es poden salvar en la feina diària de cooperació. Perquè és un conflicte puntual que té una determinada elit de la institució, però no la seva base. I aquest és un problema que no l'ha de resoldre la societat, ni els científics, sinó les institucions eclesiàstiques, perquè les seves bases són molt més obertes i analitzen la societat de forma més dinàmica. > Creus que les tradicions religioses poden aportar espiritualitat al moviment ecologista? Puc entendre que el discurs del moviment ecologista hagi estat de confrontació, d'oposició. I és cert que manca un missatge més espiritual. I encara que l'espiritualitat no és patrimoni de les religions, estaria bé que els creients, i no tant les institucions, poguessin aportar aquest vessant espiritual a través d'un discurs més càlid de contacte amb la natura. Jo crec que aquest planeta encara es pot salvar, però ha de ser una història escrita entre tots, també les religions.

'L'ecologia i la religió tenim més sinergies que divergències'

Joan Kenty / Membre de l'Església ortodoxa de Barcelona. Expert en relacions internacionals per al medi ambient

> Està donant-se una tendència creixent a la preocupació pel medi ambient en les diferents tradicions religioses. Com ho interpreta? Estem en una època de canvis molt ràpids i profunds, i l'Església està prenent posicions davant de tot això, ja que fins ara les grans tradicions religioses havien marginat els aspectes naturals, davant del creixement espiritual de la persona. Tanmateix, el respecte a la natura ha estat sempre en la base de la tradició. Ara tenim una oportunitat molt clara de repensar tot això, com planteja des de fa anys el patriarca ortodox Bartomeu, i també de poder cercar les similituds entre allò que aporten totes les grans tradicions religioses respecte al caràcter sagrat de la Creació, i el que diu l'ecologia pel que fa a l'anàlisi de les distorsions del sistema actual. > I quin és el paper de la religió en aquesta coalició amb el món ecologista? Quan passem dels temes ecològics als temes de sostenibilitat, ens adonem que els discursos que l'ecologia planteja són realment una ruptura amb el model imperant. Jo penso que l'essència, el pes i l'experiència de les tradicions religioses poden donar contingut a aquesta revolució de l'ecologia. I crec que tenim moltes més sinergies que divergències entre l'ecologia i les religions, especialment pel que fa a la tradició cristiana ortodoxa, on l'evangeli, la tradició dels pares de l'Església, la vida dels sants i la litúrgia conformen un tot coherent que més enllà de donar sentit a la vida del cristià li dóna l'oportunitat de participar -com descriu sant Màxim el Confessor- en la "litúrgia còsmica" de celebració de la vida significant la simbiosi entre Déu, l'home creat a la imatge de Déu i la resta de la Creació. > Són dos mons que podrien prescindir l'un de l'altre? És possible plantejar avui la crisi mediambiental sense comptar amb la religió? La clau és que aquesta no és una crisi ambiental, és una crisi de societat, on les fites que se'ns plantegen són molt grans. El repte és un nou model de societat, una nova relació amb els recursos i amb els altres, on s'ha de treballar per temes com l'accés a la salut o a l'educació i la igualtat de la dona. Per tant, no crec que sigui realista plantejar això excloent les esglésies. Perquè aquestes, com que es fonamenten en una tradició mil·lenària, són referència en la creació de valors. Donen una explicació existencial fonamental, una resposta, una motivació. I per tant, aquesta força basada en la relació molt intensa que té el fidel amb la seva església pot canviar radicalment la balança entre l'àmbit reduït dels ecologistes i una gran massa de fidels creients que s'adonen que la seva relació amb el cosmos és d'interacció i que la seva supervivència ha d'anar amb la supervivència d'allò que els envolta i de l'altre.


'El respecte al medi ambient ha de ser una manifestació de la unitat primordial de la qual formem part'

Montserrat Castellà Olivé / Budista tibetana. Traductora de textos budistes i instructora de meditació

> Creus que existeix una bona comunicació entre el moviment ecologista i les diferents religions? Un possible obstacle per a la comunicació pot ser justament parlar de religions. Utilitzar el terme "religió" no és la millor manera d'intentar trobar convergència entre grups d'innovació social, com ara els ecologistes, i els practicants. El problema és que, al llarg de la història, la "religió" ha adquirit una sèrie de connotacions que poden semblar contràries al treball d'aquests grups. Avui hem de parlar de persones, que poden pertànyer individualment a determinades religions o filosofies, però no pas d'institucions. > Llavors és des de les bases d'on arribarà el compromís amb la sostenibilitat? I quin paper queda reservat a les institucions? La majoria d'institucions són jeràrquiques i patriarcals, i estem en un moment que aquest tipus d'estructures socials i religioses ha de caure pel seu propi pes. La nova estructura de comunicació i intercanvi entre la gent és de xarxa. És la base la que es mou, es barreja i prova de trobar noves formes de col·laboració, també en l'àmbit de la sostenibilitat. El canvi arriba del contacte personal entre la gent i després, de mica en mica, per no quedar allunyades, les cúpules comencen a integrar aquests canvis. > Llavors quin és el paper dels líders religiosos? És molt important que els líders religiosos estiguin donant noves inspiracions perquè les coses vagin per aquest camí. El Dalai Lama és un exemple en aquest sentit. I si diversos líders estan comprometent-se respecte a la sostenibilitat ara, és perquè, si una religió està viva, ha de ser capaç de preservar l'essència i alhora adaptar-se a la realitat social i cultural en què es troba. Per això és fonamental tenir comunicació amb les bases, que són el motor del canvi. > Què pot aportar la tradició religiosa al moviment ecologista? Pot aportar molt. En concret, des de la meva visió, pot ser la base filosòfica del món d'ara, del model pel qual es treballa. La noció fonamental d'interdependència entre tot el que existeix és una noció que ens arriba des del budisme i al mateix temps coincideix amb les investigacions de la nova física. I en aquest sentit, i a partir de la transformació individual, la protecció del medi ambient i el respecte als altres éssers vius són només una manifestació natural de la cura que mereix tot el que existeix, com a manifestació de la unitat primordial de la qual formem part.