Xavier Pastor: 'Semblava impossible que s'exhaurissin els peixos, però ara hem vist que és possible'

Quina és la tasca d'Oceana? Oceana és una organització que porta a terme tasques de recerca, conservació i recuperació. Ens movem des de diferents punts, tenim oficines a Sudamèrica, els Estats Units i Europa. Ens definim com una organització independent, amb més de 200.000 associats presents a 150 països de tot el món. Per portar a terme la nostra tasca utilitzem la col·laboració de científics, la litigació en els tribunals de justícia i el ciberactivisme. Oceana es va constituir l'any 2000 però a Europa hi som des de l'octubre de 2003, és a dir, som una organització molt jove. La nostra característica principal és que som una ONG independent i l'única a tot el món que treballa exclusivament en temes marins. Hi ha altres organitzacions que diversifiquen els seus esforços en àmbits diferents, però Oceana se centra exclusivament en els oceans. Quina és actualment la principal causa de destrucció dels mars i oceans? Sense cap mena de dubte la pesca destructiva, que és la pesca d'arrossegament i la de xarxes a la deriva. Malgrat tot, hi ha moltes causes i es combinen entre elles: la contaminació dels mars és una altra causa, i no només la provocada pels accidents marítims sinó de manera molt més important la provocada pels abocaments diaris que fan els vaixells a la mar. Aquest tipus d'abocaments representen tres quartes parts de la contaminació dels oceans, mentre que els accidents, com per exemple el del Prestige, en són una quarta part. Un altre tipus de contaminació és la radioactiva, és a dir, els abocaments que fan les instal·lacions nuclears que, tot i que no estan permesos, hi ha països que encara ho fan, com ara el Regne Unit, el Japó i França. També hi ha els residus nuclears que es van abocar al mar durant mig segle i els submarins nuclears enfonsats al mar, sobretot de l'antiga Unió Soviètica. I cal afegir-hi els residus de proves nuclears que s'han fet al Pacífic i a Alaska. Quin efecte té la sobreexplotació pesquera dels mars? En quina situació ens trobem actualment? En els darrers vint o quaranta anys s'han arrasat els principals bancs de pesca de tot el planeta. Primer s'han sobreexplotat les aigües locals, després les aigües internacionals, i ara les flotes comencen a pescar a grans profunditats, a 2.000 i 3.000 metres de fondària, enmig de l'oceà, l'únic lloc on encara queda pesca abundant. Fa cent o dos-cents anys semblava impossible que s'exhaurissin els peixos que hi ha a la mar, però ara hem vist que és possible. La tecnologia pesquera s'ha desenvolupat molt: ha augmentat el tamany dels vaixells, la seva potència, s'han innovat els materials de pesca (abans es feien servir cordes i ara plàstics molt resistents), s'utilitzen els darrers avenços tecnològics (radars, sonars...) per pescar. A més, els sistemes de congelació a bord dels vaixells han millorat molt, per la qual cosa les naus poden allunyar-se i pescar en els indrets més remots. Els peixos no tenen escapatòria! La pesca d'arrossegament, amb xarxes de deriva, és la més destructiva i els seus efectes sobre els oceans són nefastos. Un exemple: per cada set peixos espasa que es capturen s'acaba amb la vida d'un dofí. Aquest tipus de xarxes incorporen cadenes que destrossen el fons marí, arrossegant i aniquil·lant tot el que troben pel mig: algues, coralls, invertebrats... Tots aquests elements fan possible l'existència dels peixos, i si es destrueixen, es provoca l'extinció de diverses espècies. A més, aquesta modalitat implica pescar molt més del que cal, una quarta part de tot el que es pesca s'acaba llençant. Hi ha algun cas extrem de pesca d'arrossegament de gambes en què només s'aprofita una desena part del que s'ha pescat. La pesca d'arrossegament destrueix tortugues marines, dofins, taurons... Per posar un exemple: a la zona de Màlaga, a prop de l'estret de Gibraltar, la flota marroquina arriba a matar 14.000 dofins cada any per culpa de les xarxes de deriva. Abans ho feien altres flotes. Actualment, els espanyols, francesos i italians ho tenen prohibit, però sovint violen la llei. Hi ha alguna possibilitat que s'estableixi una moratòria per evitar la sobreexplotació pesquera? Hem demanat una moratòria perquè s'aturi la pesca d'arrossegament a alta mar. A les zones llunyanes de l'oceà hi ha espècies molt fràgils, que viuen molts anys però que es reprodueixen molt poc. És per això que si es pesquen poden acabar extingint-se. Cal dir que el 40% de les captures a alta mar estan fetes per vaixells espanyols. De totes maneres, és un problema que encara som a temps a resoldre, però cal actuar abans no sigui massa tard. Si ho aturem ara encara podem salvar les espècies d'alta mar. Un altre dels mals que afecten els mars i el litoral és el turisme. La indústria turística és sempre antiecològica o es pot desenvolupar d'una manera sostenible? Avui en dia el turisme està massificat i tot allò que es massifica és intrínsicament antiecològic. Però hi ha alguns tipus de turismes que són sostenibles, com el turisme rural, l'ecològic, el busseig, el turisme que respecta la natura... És clar que hi ha turistes respectuosos, però la massificació és inevitablement antiecològica. Un bon exemple n'és el turisme de creuers, que ha crescut molt en els darrers anys, i que genera una gran quantitat de residus que van a parar al mar. La massificació de les platges tampoc és bona, ja que té un impacte molt gran sobre el litoral. Quin és l'efecte dels creuers en els mars i oceans? Quins efectes tenen sobre la Mediterrània? El turisme de creuers s'ha multiplicat per vint o trenta en els darrers vint anys i té un impacte molt seriós sobre els mars i el litoral. Els vaixells turístics aboquen al mar tot tipus de residus: aigües fecals, escombraries, aigües residuals... i a més, emeten gasos perjudicials per l'atmosfera perquè en molts casos utilitzen un tipus de combustible dolent i barat, molt perjudicial pel medi. Un creuer té el mateix efecte que tindria una ciutat de 5.000 habitants (el nombre de passatgers que poden anar al vaixell) sobre l'oceà. Tot i que legalment els vaixells haurien d'incinerar les escombraries que produeixen, n'hi ha molts que les tiren per la coberta aprofitant que no mira ningú. Un altre efecte perjudicial és l'impacte dels creuers sobre el fons marítim: el fondeig continuat, és a dir, tirar l'àncora repetidament, provoca efectes perniciosos sobre esculls de corall i sobre els fons marítims sensibles, com pot ser el del Carib. La Mediterrània és un dels punts més afectats per la proliferació del turisme de creuers. Existeix alguna legislació a l'Estat espanyol que limiti el nombre de creuers? Desgraciadament hi ha molt poca legislació perquè és un fenomen molt nou. A més, les autoritats locals estan ansioses per atraure el turisme de creuers perquè proporciona uns elevats ingressos a les ciutats. L'arribada de 5.000 turistes amb un poder adquisitiu relativament alt, que compren, van a restaurants, etc. representa una injecció econòmica molt forta per a les ciutats. Al port de Barcelona ja s'hi ha construït una terminal especialitzada en acollir creuers. Altres ports més petits, com poden ser Màlaga i Alacant, estan pensant en ampliar el port ja que estan desesperats per rebre turistes. Tot això té un impacte ambiental molt fort, però qualsevol paraula que puguem dir en contra dels creuers és molt mal rebuda perquè representen beneficis econòmics molt importants. És per això que la situació és força difícil. Quines mesures haurien de prendre els creuers per evitar la degradació de l'espai marítim? La primera mesura que demanem a la indústria dels creuers és que els vaixells incorporin la tecnologia de tractament de les aigües residuals, per tal que l'aigua que s'aboqui a l'oceà estigui molt depurada de residus. Però, és clar, això costa molts diners i una gran part de les empreses continuen funcionant amb els sistemes que ja tenen. També els demanem que facin recollida selectiva d'escombraries a bord i que les aboquin a les ciutats on arribin. En aquest cas, els interessos dels oceans s'enfronten amb els de les autoritats portuàries. Els alcaldes de les ciutats prefereixen que les escombraries es quedin al mar per estalviar-se problemes quan arriben els creuers. Un exemple d'una companyia de creuers que ha decidit incorporar la tecnologia del tractament d'aigües residuals és Royal Caribbean, la qual ha acceptat instal·lar depuradores a tots els seus vaixells gràcies a una campanya que ha fet Oceana. Així, en cinc o sis anys tota la flota de Royal Caribbean tindrà depuradores. Aquesta companyia té tres vaixells que fan un creuer per Alaska, un lloc especialment protegit per la seva riquesa biològica i on la legislació respecte als creuers és molt estricta. Tots els vaixells que viatgen per aquesta zona han de comptar amb depuradores per no llençar els residus al mar. En aquest cas es demostra que només quan les autoritats es posen fortes els creuers instal·len tecnologies per no embrutar els oceans. Si no se'ls obliga, continuen contaminant. Pel que fa a l'Estat espanyol, la situació és molt complicada perquè la indústria de creuers s'està desenvolupant d'una manera espectacular. Ports com el de Cádiz, Palma de Mallorca, Alacant i Barcelona estan tenint cada cop més creuers. Molt especialment Barcelona, que s'ha convertit en el primer port de la Mediterrània en turisme de creuers. Una altra problemàtica a la qual s'enfronten els oceans són els vaixells que transporten hidrocarburs. Com enfoqueu el problema? Sí, és una problema greu. Tanmateix, Oceana no treballa en casos de vaixells que per accident vessen hidrocarburs al mar, com ara el Prestige o l'Erika, perquè ja hi ha organitzacions que ho fan. La nostra tasca en aquest àmbit es concentra en els abocaments de residus al mar que fan els vaixells de manera quotidiana. Des d'Oceana hem demanat que s'imposin sancions criminals, és a dir, penes de presó, als responsables dels abocaments. Actualment, cada país de la Unió Europea pot decidir quin tipus de sanció imposa. Tot i que s'ha avançat i el Parlament Europeu ens dóna suport, encara falta molt perquè aquestes accions es castiguin amb duresa. Les sancions que s'imposen són administratives, no penals. Nosaltres demanem que els abocaments que es fan de manera habitual es castiguin amb el decomís del vaixell i amb presó per als responsables, ja sigui el capità, l'armador, el propietari de la nau... A Europa hi ha països amb grans flotes pesqueres, com ara Malta o Grècia, que posen traves perquè no els interessa que s'endureixi la normativa. Cal que els ports tinguin instal·lacions on els vaixells puguin descarregar l'aigua bruta i els residus, però això costa diners i temps. Cal dir que l'Estat espanyol no té gens de cura en evitar els abocaments de residus al mar. Enllaços d'interès: Organització Marítima Internacional (IMO) Agència Europea de Seguretat Marítima (EMSA) Informes sobre la situació dels oceans elaborats per Oceana