Font: Moncloa
El Govern d'Espanya ha reprès la tramitació del projecte de Llei de Mobilitat Sostenible.
El Consell de Ministres ha donat llum verda al projecte de Llei de Mobilitat Sostenible, que serà remès a les Corts Generals per a la seva tramitació per la via d'urgència i aprovació el 2024, complint així amb un dels objectius acordats amb la Comissió Europea. El Govern ha aprovat el mateix text validat el desembre del 2022, que va decaure com a Projecte de Llei en dissoldre's el Congrés i el Senat per la convocatòria d'eleccions de generals.
Durant el tràmit parlamentari, el text legislatiu és obert a les esmenes que puguin presentar els diputats i grups parlamentaris per donar resposta als reptes que han sorgit els últims mesos en un sector tan dinàmic com el del transport.
Els quatre pilars de la llei
La futura llei constituirà el marc normatiu que permetrà a les diferents administracions respondre millor a les necessitats de mobilitat i transport dels ciutadans i als reptes del segle XXI: la sostenibilitat, la digitalització i la cohesió social i territorial .
Així, la norma regularà solucions innovadores com el transport a la demanda, els cotxes compartits, l'ús temporal de vehicles o la regulació bàsica del vehicle autònom, i fomentarà la digitalització i la promoció de dades obertes tant d'administracions com de gestors d'infraestructura i d'operadors públics i privats. Digitalitzar i compartir dades ajudarà, entre altres coses, a obrir noves oportunitats de negocis ia millorar la presa de decisions.
El nou marc regulador per al transport i la mobilitat al nostre país se sustenta en quatre pilars:
Un dret social : per primera vegada, la llei reconeixerà la mobilitat com un dret de tota la ciutadania i un element de cohesió social que contribueix a la consecució de l'Estat del Benestar. La mobilitat haurà de ser accessible i inclusiva i oferir solucions per a totes les persones de manera que les administracions hauran de treballar de manera coordinada per garantir aquest dret, amb un èmfasi especial en les necessitats de mobilitat quotidiana de tota la ciutadania, incloent-hi l'àmbit rural. També es posa de manifest la importància estratègica del transport de mercaderies, com a suport de l'activitat econòmica del país.
Neteja i sana : el transport és responsable del 29% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle al nostre país, per la qual cosa és urgent avançar en la descarbonització del sector per complir els compromisos internacionals i contribuir a millorar la qualitat de l'aire.
Es busca, així, prioritzar la mobilitat activa (caminar, anar amb bici) i un transport públic col·lectiu accessible i assequible per a totes les persones. La Llei tracta de promoure alternatives atractives al vehicle privat, com ara sistemes de transport públic a la demanda, sistemes de mobilitat col·laborativa o compartida.
També es busca reforçar el paper de les zones de baixes emissions que es regulen a la Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica. La Llei obre la porta que els ajuntaments puguin establir una taxa per la circulació de vehicles a les zones de baixes emissions - el que es coneix com a peatges urbans. Per crear aquesta taxa és necessària una habilitació amb rang de llei, cosa que permet garantir que les condicions bàsiques siguin homogènies a tot el territori, encara que cada municipi podrà decidir si implementa la taxa o no.
Un sistema digital i innovador : la llei inclou la creació de l'Espai de Dades Integrat de Mobilitat (EDIM), on empreses de transport, gestors d'infraestructures i administracions compartiran les seves dades, cosa que permetrà optimitzar la presa de decisions de tots els actors a la hora de planificar lexecució de noves infraestructures i la posada en marxa de nous serveis.
La llei inclourà eines per facilitar la innovació. Per exemple, es crea un sandbox de mobilitat per provar solucions innovadores de mobilitat en un espai controlat de proves i facilitar-ne l'arribada al mercat. També recull els principis que hauran de seguir les administracions per regular i promocionar la introducció dels vehicles autònoms, de totes maneres, prioritzant la seguretat, la sostenibilitat ambiental, els drets de les persones i fomentant la col·laboració publicoprivada. En el cas d'automòbils autònoms, el text estableix una finestreta única per facilitar que es facin proves en vies públiques.
Invertir millor al servei de la ciutadania: el quart pilar de la Llei aposta per millorar la qualitat de les decisions d'inversió i despesa en transport i mobilitat, així com per incloure noves eines que permetin una participació pública més gran. La Llei recull gran part de les recomanacions de l'AIReF i altres organismes, establint anàlisis ex ante i ex post que garanteixin la rendibilitat socioambiental de totes les actuacions, i mecanismes per reforçar la transparència i la rendició de comptes.
El Sistema Nacional de Mobilitat Sostenible
Per assolir aquests objectius i constituir una política de transports i mobilitat que posi el ciutadà al centre de l'esfera de la mobilitat, és imprescindible la cooperació entre les tres administracions: Estat, comunitats autònomes i ajuntaments. Per això la llei crea el Sistema Nacional de Mobilitat Sostenible que facilitarà aquesta coordinació.
Aquest sistema consta de diversos instruments: un fòrum de cooperació entre totes les administracions, el Fòrum Administratiu de Mobilitat Sostenible; un òrgan consultiu per facilitar-ne la cooperació amb el sector i els usuaris, el Consell Superior de Mobilitat Sostenible; un instrument digital per garantir la compartició de dades relatives a la mobilitat (EDIM); i un document estratègic dorientacions per a la planificació duna mobilitat sostenible elaborat de forma coordinada amb totes les administracions (DOMOS).
Altres reformes introduïdes per la nova Llei
La nova Llei garantirà la contribució financera de l'Estat per a la mobilitat sostenible a l'àmbit urbà mitjançant un sistema homogeni i predictible. A més, estableix l'obligació que les administracions vetllin per incentivar i promoure solucions sostenibles prioritzant la mobilitat activa i el transport públic col·lectiu. Es tracta d'avançar en la transformació de la ciutat dels cotxes a la ciutat de les persones.
A més, s'introdueix l'obligació que els grans centres d'activitat i les empreses de més de 500 treballadors per centre o 250 per torn disposin de plans de mobilitat sostenible a la feina. Aquests plans es consideren una eina imprescindible per avançar en l'impuls de la mobilitat sostenible en els trajectes d‟anada i tornada a la feina. Les empreses podran optar per diferents alternatives com potenciar la mobilitat activa, l'elèctrica, la compartida o el transport col·lectiu o apostar per flexibilitzar els horaris d'entrada i sortida i el teletreball. Aquesta mesura està en línia amb els principis abordats a la Negociació Col·lectiva Verda, promoguda pel Ministeri de Treball durant la presidència espanyola del Consell de la Unió Europea.
Així mateix, s'estableixen més exigències en la planificació dels transports i la mobilitat. En l'àmbit estatal s'elaborarà un Instrument de Planificació Estratègica Estatal en Mobilitat (IPEEM), i per als municipis entre 20.000 i 50.000 habitants s'estableixen els Plans de Mobilitat Urbana Sostenible Simplificats.
Alhora, s'estableix que els plans de mobilitat urbana sostenible han de contenir mesures d'ordenació de la distribució urbana de mercaderies, cooperant amb altres municipis limítrofs per a l'establiment de criteris homogenis per facilitar el transport i la logística d'última milla entre nuclis urbans limítrofs.
Vessant social i digitalització
Al vessant social, la llei fomenta la realització de campanyes de conscienciació i sensibilització en matèria de mobilitat sostenible i segura, i preveu la introducció de formació en aquest àmbit, amb continguts d'educació viària, convivència i ús de tots els modes de transport i mobilitat sostenible en condicions de seguretat.
Pel que fa a la digitalització, la llei aprofundeix en obligacions ja existents a la normativa europea relatives al fet que els proveïdors de serveis de transport de viatgers, així com els gestors d'infraestructures, facilitin la informació dels serveis al Punt d'Accés Nacional. Aquesta informació facilita la creació d‟aplicacions i altres solucions de planificació de rutes i viatges, que fan més senzill l'ús del transport públic i fomenten la intermodalitat. A més, es millorarà la informació pública sobre la localització dels punts de recàrrega elèctrica.
