Baldasano: 'La contaminació atmosfèrica a Catalunya prové sobretot d'una explosió de la mobilitat'

29/07/2004 - 00:00
La Comissió Europea ha citat Barcelona, Madrid i Saragossa entre les ciutats europees amb més contaminació. L'any 2001 la capital catalana ja sobrepassava la concentració tolerable de diòxid de nitrogen i de partícules en suspensió. Davant aquesta situació, Brussel·les va demanar al govern espanyol que li proporcionés un pla per reduir la contaminació, cosa que encara no ha fet. En aquesta entrevista, l'expert José María Baldasano, consultor del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) en residus, integrant del Grup Intergovernamental d'Experts sobre Canvi Climàtic en inventari d'emissions, i premi Jaume I de Medi Ambient el 1997, critica l'anterior govern per no haver fet els deures i recorda la necessitat de seguir el ritme que imposa Brussel·les per anar millorant progressivament la qualitat de l'aire de les ciutats.

Barcelona és una ciutat bruta des del punt de vista de la qualitat de l'aire? En els últims vint anys, la situació ha millorat força. La introducció del gas natural ha comportat una reducció important, per exemple, dels nivells de diòxid de sofre. Podem dir que avui Barcelona és una ciutat neta en diòxid de sofre. En canvi, tot i la millora, el nivell de partícules en suspensió encara és elevat. Els nivells d'òxids de nitrògen també superen els límits permesos, i això provoca nivells significatius d'ozó. Hem de tenir en compte que la directiva europea de l'any 1996 va representar un canvi substancial en l'orientació de la política de gestió de la qualitat de l'aire a Europa. Es van fixar uns nous límits, orientats en els valors de referència de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), en termes generals, bastant més estrictes que els que s'havien adoptat anteriorment. Això implica que zones que estaven considerades fins ara com a netes, passin a tenir la consideració de brutes i obliga a fer un esforç significatiu per tal d'intentar millorar els valors de la qualitat de l'aire. D'això en deriva la necessitat d'establir plans i actuacions de sanejament atmosfèric més exigents i, en conseqüència, actuar de forma immediata si es volen assolir els objectius fixats per l'any 2010. Hi ha cap pla en marxa a Catalunya per reduir la contaminació? La Generalitat disposa dels seus plans de qualitat de l'aire, i en part, per tant, a Catalunya l'advertència de Brussel.les no té massa sentit. El problema és que Madrid no ha fet els deures, com tampoc ho ha fet amb Kyoto i amb tantes altres qüestions mediambientals, i no ha fet arribar aquests plans a la Comissió. Com que hi ha una cadena de relacions entre les institucions autonòmiques, estatals i comunitàries, si algun punt de la cadena no funciona, com és el cas, la informació no arriba a lloc. És, per tant, un problema administratiu... Són dues coses. És un problema administratiu perquè l'últim govern del PP no va complir moltes de les obligacions en temes ambientals. L'obsessió del govern del PP va ser tirar endavant el Pla Hidrològic; una altra quantitat de deures els va deixar sense fer. Hi ha directives comunitàries referents a la qualitat de l'aire que no s'estan complint. L'altre qüestió, al marge de si Brussel·les disposa o no els plans sobre qualitat de l'aire elaborats a Catalunya, és que hi hagi contaminants atmosfèrics a la ciutat de Barcelona i en d'altres zones del país que requereixin atenció. És el cas dels òxids de nitrogen. Què fa que hi hagi nivells tan elevats? En aquests moments la contaminació atmosfèrica a Catalunya no prové tant de les combustions per generació elèctrica o ús industrial, que eren l'esquema d'emissió a l'atmosfera des dels anys 70 fins a principis de 90, sinó que està motivada per una explosió de la mobilitat de vehicles. El trànsit és la causa principal de les emissions a Barcelona ciutat i l'area metropolitana. Això correspon al 70% del conjunt del territori català. La segona àrea preocupant és l'eix costaner. És important, per tant, la reducció de l'ús del vehicle privat... La reducció del nombre de vehicles és l'assignatura pendent. En els darrers anys, els industrials han tingut la seva quota de responsabilitat històrica, però han anat fent els deures. En major o menor mesura, fent una panoràmica a 'grosso modo', sense entrar en detalls particulars, la indústria ha complert. La urbanització de les ciutats ha comportat un altre mena de problemes, com els derivats del trànsit. Cal fer notar que ara les ciutats més contaminades són les que estan en l'estadi anterior al què es troben les ciutats europees i nord-americanes. Ciutats en vies de desenvolupament. És el cas de la Xina, amb un bon nombre d'urbs amb uns 10 milions d'habitants, Tornant a Catalunya, com veu el pla de la Generalitat? Crec que té elements limitats. És el cas de la limitació territorial per comarques, que penso que no té massa sentit. Parlant clar, els contaminants es passegen com volen pel territori en funció del vent i no atenen a límits geogràfics de caràcter administratiu, fixats en el pla. I és que Catalunya en aquest aspecte també és especial. El país està situat al nord-est de la península Ibèrica. Al nord hi ha la barrera aerològica dels Pirineus; al sud-oest, la vall de l'Ebre, i a l'est, el Mediterrani. Hi ha, doncs, tres factors orogràfics que condicionen meteorològicament Catalunya. Respecte al patró atmosfèric, a l'hivern rebem vents del nord-est, oest i nord i a l'estiu rebem la influència de l'anticicló de les Açores, igual que la resta de la Península. La costa, però, fa que hi hagi un procés de brises molt intenses i que els contaminants situats a la línia costera s'endinsin a l'interior. A la nit, els contaminants tornen cap a la costa. La muntanya, a més, intensifiquen aquests patrons. Està d'acord que Barcelona, Madrid i Saragossa són les ciutats més contaminades? Barcelona i Madrid, sí. El govern espanyol s'ha preocupat molt més de l'aigua i dels residus. L'aire, com que sempre ha estat per sota els llindars perillosos, ha quedat en un segon nivell. És veritat que els nivells no són prerillosos, però sí preocupants. Tenim un marge de mobilitat suficient per començar a actuar amb seriositat i treballar a fons per complir les exigències fixades per Brussel·per al 2010.

Relacionats

Butlletí