Joan Rieradevall és investigador de l'ICTA, l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB. Té les idees clares. Està convençut que uns petits canvis en la nostra manera de viure podrien ajudar a afrontar molt millor els nombrosos problemes mediambientals. Tot i que això sembla elemental, en alguns moments té la sensació de predicar sol. Encara ara és el director de l'únic postgrau en llengua castellana relacionat amb l'ecodisseny que hi ha al món. Rieradevall treballa des de la Universitat Autònoma, on és doctor en ciències Químiques, professor del departament d'enginyeria química i investigador per l'ICTA, l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals. Entre altres publicacions ha coescrit, juntament amb Joan Vinyets, 'Ecodiseño y ecoproductos' (Rubes), de caire divulgatiu i recentment a coordinat amb Marta Montmany el llibre ecoproducte ecodisseny (Ajuntament de Barcelona i Generalitat de Catalunya). La seva aposta és clara, que tinguem una visió amb més perspectiva per aconseguir uns productes més ecoeficients ens beneficiarà a tots, productors i consumidors.
Situem primer l'ecodisseny. Quan va aparèixer? - Per respondre a això hauríem de retrocedir uns anys, però no gaires. La preocupació per millorar ambientalment els productes és bastant recent. Fins fa 20 anys pensàvem que els problemes ambientals eren només provocats per les grans infraestructures i que el que era preocupant eren les centrals nuclears i les petroquímiques. Als anys 90 ja es va començar a percebre com a causants de problemes ambientals l'activitat industrial. Es van crear les auditories ambientals i els municipis van començar a treballar-hi. I al segle 21.... - Ha estat quan ens hem adonat que els problemes no estan associats a una sola etapa, sinó als productes i a tot el seu cicle. I aquí ha aparegut l'ecodisseny! - Exacte. Posem un exemple... - Amb una nevera. Si tinguéssim la visió dels 80 només ens preocuparia la producció. És a dir, que només considerariem l'1% de l'impacte ambiental. Obviaríem que el major impacte de la nevera és en l'ús. En xifres... - Diríem que en un 95% l'impacte ambiental real de la nevera és en l'utilització, un 3% en gestió final, un 1% producció i un 1% en materials. Si centrem com fins ara els esforços en reduir el 50% els efectes en producció... en realitat només solucionarem un 0,5% del total. Per tant, la preocupació ha de ser en com fer una vida del producte més sostenible, quins materials utilitzar... - ... i com fabricar d'una manera millor, com transportar-ho, reduir els envasos, utilitzar menys aigua, energia i materials... I també com gestionar el producte, com reutilitzar-lo, reciclar-lo... És un canvi radical en la visió ambiental. L'ecodisseny té molt més a veure amb la prevenció? - Si, i això és el difícil. Com a químic, a mi m'entrenen per aconseguir el millor producte i m'haurien d'entrenar per aconseguir que després tingui un cicle més òptim... Ens hem d'adonar que no només ens hem de preparar per fer diana en aconseguir un bon producte. Que tot això ens tornarà, que farà l'efecte boomerang i aquest és també el nostre problema. I en quin moment estem ara? - A Catalunya, amb l'ecodisseny, estem començant. El Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat va començar a través del Centre de l'Empresa i el Medi Ambient el primer programa Català d'Ecodisseny l'any 2004. Molts des seus recursos encara estan centrats en un model de final de canonada, molt finalista. Ens hauríem de preguntar com podem fer els productes per generar menys residus! Estem encallats? - Estem a l'inici d'un canvi de cultura. L'ecodisseny ens vol fer adonar que el que ens cal és innovació. Que el medi ambient no és una barrera sinó una gran oportunitat de canvi. Qui s'ho creu això? - Hi ha tres sectors que comencen a treballar en cicle: el d'envasos, l'elèctric-electrònic i el de l'automoció. Sobretot perquè han aparegut unes directives europees que hi incideixen. Ara diuen que si tu fabriques un cotxe llavors te n'has de fer càrrec. Fins ara hi havia qüestions que s'havien de superar com que si se t'espatllava una petita peça del cotxe havies de canviar tota la porta. Ara han de pensar en construir per després deconstruir. És passar del concepte de fletxa, que dèiem, al de boomerang. Això també vol dir augmentar el preu d'un cotxe? - Moltes de les accions de prevenció ambiental comporten un estalvi econòmic. Hi ha grans empreses com Nokia, Phillips, Fagor que han creat departaments d'ecodisseny. Comencen a veure oportunitats de guanyar-hi ambientalment i econòmicament. Si redueixes impactes hi guanyes més diners! Posem un exemple. Es pot fer una olla més ecoeficient? - Si! De fet, Fagor va rebre un premi d'ecodisseny al 2002 per una olla a pressió en la que van posar el mànec extern, a la tapa. Amb un canvi així es redueixen un 33% els envasos perquè fa el producte més compacte. També necessita menys metall i és més fàcil de ser transportada. Per un petit canvi! Estan apareixent moltes lleis que ho potenciïn? - La Unió Europea marca les directives amb l'anomenada IPP, Política Integrada de Producte. Busca l'ecodisseny, la integració dels costos ambientals i la compra verda, també molt important. Què hi pot fer un ajuntament de casa nostra? L'Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona estan realitzant accions de millora en el camp de la compra verda. En concret l'Ajuntament de Barcelona, amb la col·laboració de l'ICTA de la UAB va confeccionar al primera base nacional de dades d'ecoproductes a la llar accessible per part dels ciutadans i ciutadanes. Un altre exemple: els municipis poden incidir en l'ecodisseny d'elements urbans. Amb això hi estem treballant a l'ICTA per al CEMA del Departament de Medi Ambient i Habitatge, el primer organisme que s'ha atrevit a crear un programa català d'ecodisseny. Els resultats preliminiars de la recerca ens indiquen millores molt importants en la aplicació de materials reciclats i en l'ús d'energies renovables i, a la vegada, estem treballant amb un pressupost que equival a quatre camions de brossa. Imagina! Els municipis també podrien fer compra verda... - Si, fins ara els municipis només jugaven un paper en el marc legal i judicial. Cal també jugar amb la compra: el sector públic compra el 20% del producte interior brut europeu! Si s'incorporen criteris ambientals... poden aconseguir canviar a un mercat més verd.. Ja s'hi està treballant? - Amb l'ICTA estem preparant un projecte de recerca en compra verda a la UAB cofinaçat per Centre Català de Reciciclatge de l'Agència Catalana de Residus. Estem formant als compradors perquè més enllà del preu també considerin els productes ambientalment millors. Els hem donat eines per saber on comprar. Per exemple, hi ha 50 tipus de bolis ecològics al mercat! També hem 'ambientalitzat' els plecs de condicions de compra. Imagina't el departament de restauració que hi ha a una universitat. Si en les condicions de l'empresa que vol guanyar el concurs li demanem que no utilitzi ampolles d'un sol ús, que compri i vengui begudes a granel, que recicli els seus residus internament, que les bombetes dels bars siguin eficients, que generi menys envasos... Aconseguirem canvis importants. També hem treballat amb alumnes. El mes d'abril fem una campanya de compra verda de material d'oficina per a 40.000 estudiants de la UAB. Un lema és 'Posa-li doble cara', referint-nos a les fotocòpies. Veig que vostè m'està parlant d'un canvi de fons... - Si, és canvi d'hàbits i això sempre és difícil. Només amb l'administració pública ja hi hem de dedicar molts esforços, els falta formació als mateixos tècnics ambientals. Fins ara hem estat pensant massa en el tractament. Hem dedicat molts pocs recursos econòmics a la prevenció. Cal que ens n'adonem que si comprem ordinadors o bombetes eficients ens estalviarem energia,... Hi ha actuacions en molts sentits. Fins i tot en una piscina: en comptes de llençar el 5% d'aigua directe al clavegueram es pot posar en un dipòsit i fer-la servir per regar o netejar els carrers, amb un tractament previ... Si també pot comportar un benefici econòmic!
