Sostenible.cat
15/10/2007 - 00:00
La barcelonina Mercedes Medina Ramón és llicenciada i doctora en ciències ambientals, i actualment treballa com a investigadora al departament de salut ambiental de la Universitat de Harvard. Ha publicat un estudi sobre l'efecte que pot tenir l'augment d'onades de calor derivades del canvi climàtic sobre la mortalitat humana.
En què ha consistit aquest estudi?
Hem volgut veure com afecten les temperatures extremes sobre la mortalitat als Estats Units. Hi havia d'altres estudis, però s'havien fet amb mostres més petites i només se centraven en situacions o bé de fred extrem, o bé de calor molt elevada. Aquest estudi té en compte totes dues situacions, i inclou dades de 12 anys (1989-2000) a 50 grans ciutats d'arreu els Estats Units, que comprenen molts climes diferents. En teoria, amb el canvi climàtic es preveuen més dies de calor intens i menys de fred fort. Volia saber si això pot compensar la mortalitat que es produeix a causa de temperatures extremes, o si augmentarà.
Quines han estat les conclusions principals de la investigació?
Hem vist que la mortalitat associada a la calor extrema és més elevada que la del fred extrem. Així doncs, si augmenten les onades de calor i disminueixen les de fred en la mateixa mesura, l'impacte global és, previsiblement, de més morts. Un dels factors que hi influeix és que als Estats Units gairebé tothom té calefacció, mentre que el percentatge de llars amb aire condicionat és molt baix a algunes regions. És a dir, la població americana està menys adaptada a la calor que al fred.
Com afecten la salut humana les onades de calor?
Hi ha més morts per les onades de calor que els que es reconeixen com a tals o apareixen als diaris, perquè no són només els cops de calor el que afecta greument les persones. Si fa molta calor, el cos humà augmenta el flux sanguini en superfície, per dissipar l'alta temperatura. Per fer-ho, puja el ritme cardíac i respiratori, i això posa en perill les persones que ja pateixen malalties cardiovasculars o pulmonars, que poden tenir atacs de cor o altres complicacions mortals. No es reconeixen com a morts causades per la calor, però ho són.
I com afecta el fred extrem?
En aquest cas, el que ocorre és que com més fred fa, més pugen els nivells de colesterol i fibrinogen, i la pressió sanguínia. El fred extrem pot afavorir la formació de coàguls, i si això passa en una persona que ja té altres factors de risc, pot patir un atac cardíac.
Es podrien extrapolar les conclusions de l'estudi a l'àmbit de Catalunya?
En principi els resultats són vàlids per als Estats Units, i per extrapolar-los cal tenir en compte que un dels factors determinants de l'efecte de les onades de calor a una regió és el percentatge d'aires condicionats a les cases. Així, per exemple, una pujada de calor durant dos dies seguits augmenta la mortalitat en un 3% a zones com Miami o Oklahoma on un 76% de les llars particulars tenen aire condicionat. A llocs com Los Angeles, Pittsburg o Jersey, on el percentatge d'aires condicionats és al voltant del 33%, la mortalitat creix un 9%. És a dir, on menys aires condicionats tenen, les onades de calor tenen efectes més severs. Caldria veure quins percentatges d'aire condicionat hi ha a Catalunya per mirar de fer una previsió aproximada.
Amb tot això, hem de pensar que ha d'haver-hi encara més aires condicionats?
El que s'ha de fer és prendre mesures quan arriba una onada de calor i mirar de no patir-ne els efectes, però amb això no es vol dir que tothom hagi de tenir aire condicionat ni que en calguin més dels que ja hi ha. De fet, l'aire condicionat és un dels causants del canvi climàtic, i el que cal remarcar és que s'ha de fer un consum responsable, i no l'abús que se'n fa habitualment. Potser caldria investigar com aconseguir un aire condicionat eficient energèticament i útil en situacions d'onada de calor, com ara, per exemple, un que funcionés amb energia solar.
A banda d'aquesta, quines altres investigacions has realitzat darrerament?
He participat en un estudi per veure quins són els grups de població que pateixen més mortalitat per les temperatures extremes, i es va concloure que són la gent gran, els diabètics i també els afroamericans. En un altra recerca m'he centrat en els efectes del'augment d'ozó i les partícules de l'aire en malalties com la pneumònia i la pulmonar obstructiva crònica, i es va comprovar que n'hi han més casos quan pugen aquests components, sobretot als mesos d'estiu. Un altre tema que he tractat, i que va ser part de la tesi, és com afecten els productes tòxics a les dones de neteja de la llar. La conclusió va ser que tenen més risc de patir asma irritant pel fet de respirar sovint els vapors tòxics de lleixiu, desengreixant, etc., i sobretot si barregen lleixiu amb salfumant, perquè es desprenen gasos altament tòxics que poden causar asma de manera immediata.
I quines noves recerques tens previstes?
Ara estic fent un estudi per veure com afecta a llarg termini la contaminació per tràfic. Investigo si, en persones que ja tenen una malaltia cardiovascular, la supervivència depèn de l'exposició que tinguin al trànsit de vehicles: si viuen més o menys prop d'una carretera gran, quina densitat de trànsit hi ha prop d'ells, etc.
Fa quatre anys que ets investigadora a Harvard. Com veus l'estat de la investigació als Estats Units i a Catalunya?
Jo vaig venir aquí un temps mentre feia la tesi, i em van oferir quedar-me. La veritat és que en l'anomenada 'fuga de cervells', ens ho posen molt fàcil: a l'estat espanyol la investigació està devaluada i els sous són irrisoris. Jo tinc pensat tornar per motius personals, perquè trobo a faltar la meva terra i la meva gent, però professionalment ho tinc molt més fàcil als Estats Units. He començat a buscar feina a Catalunya i, tot i l'experiència a Harvard, m'ofereixen la meitat de sou que aquí per ocupar un càrrec superior.
Per acabar, creus que als Estats Units hi ha més interès i sensibilitat cap al canvi climàtic que a casa nostra?
Em fa la impressió que pel que fa a la comunitat científica, l'interès és semblant a Europa i als Estats Units. A l'estat espanyol s'ha investigat molt poc sobre els efectes que tindrà sobre la salut humana, i de fet és el que m'agradaria estudiar si hi torno.
Pel que fa a la societat en general, i tot i que quan vivia a Catalunya em pensava que no teníem gaire consciència mediambiental, crec que estem molt més sensibilitzats que els americans, sobretot pel que fa a malbaratament d'energia i generació de residus. Tot i això, en aquests quatre anys he vist un canvi bastant important. Ara se'n parla sovint a la televisió, crec que és una tendència creixent. I en això n'ha tingut bastant a veure la pel·lícula d'Al Gore. Jo diria que ha marcat un abans i un després.