[ENERGIA 1] L'escenari energètic mundial. Està en crisi el model actual?

Sigui com sigui, el petroli és un recurs energètic no renovable que, tard o d'hora, haurà de deixar de ser utilitzat a gran escala a causa de la seva escassetat. Ara bé, lluny d'avançar-se cap a un escenari de consum més eficient que, alhora, fomenti la diversitat de fonts d'energia, el model energètic actual -i, sobretot, econòmic- continua basant el seu desenvolupament en l'explotació intensiva del petroli, sense reduir-ne l'ús. Les raons que s'acostumen a adduir per a justificar la continuïtat del model tenen a veure amb el fet que, d'una banda, la demanda no deixa de créixer i, de l'altra, que encara no s'ha trobat cap font d'energia alternativa que sigui capaç de satisfer aquesta gran demanda. Demanda creixent de combustibles fòssils I és que el consum d'energia primària creix arreu del món a un ritme anual d'un 1,6%, i ja supera els 10.600 milions de tones equivalents de petroli. Si continua aquesta tendència, s'haurà duplicat al voltant de l'any 2035 respecte l'any 1998, i triplicat l'any 2055. A finals de segle XX el consum mundial d'energia per càpita era des 19 MWh, 20 vegades més que el de mitjans de segle XIX. La meitat del consum es produeix als Estats Units, Canadà i la Unió Europea. Per contra, Àfrica i l'Amèrica del Sud representen només un 7,5%. El ritme de creixement del consum mundial varia molt també entre regions, i es preveu que les diferències s'accentuïn en els propers anys, ja que mentre als països industrialitzats estarà al voltant de l'1,2%, a alguns països en desenvolupament d'Àsia el creixement pot arribar a superar el 2,5%. Prova de la dependència actual dels combustibles d'origen fòssil, i el paper rellevant que tenen en el proveïment energètic mundial, és el fet que subministren un 77% del consum total. Segons l'Agència Internacional de l'Energia (IEA), l'any 2004 ha estat el de major demanda de petroli des del 1981, tot i que el preu mig del cru ha estat el més alt dels darrers vint anys. És possible, doncs, capgirar aquesta tendència aparentment imparable? D'entrada, la resposta no és clarament negativa, si bé és impossible no caure en contradiccions a l'hora de dissenyar escenaris de futur. En el seu darrer informe World Energy Outlook 2004, l'IEA apunta que el consum d'energia primària augmentarà fins a un 59% des d'ara fins al 2030, i que els combustibles d'origen fòssil -carbó, petroli i gas natural- representaran un 85% d'aquest increment. Dos terços d'aquest augment es produirà als països en vies de desenvolupament i amb economies emergents, especialment a la Xina i a l'Índia. Als països industrialitzats l'increment del consum de petroli es deurà principalment al sector del transport, ja que encara no hi ha combustibles alternatius que puguin competir a mig termini amb els d'origen fòssil. En aquests països, cal destacar també la progressiva transició del carbó i el petroli al gas natural, que està marcant un canvi important en les pautes de consum d'energia primària. Tant pel gran volum de reserves que existeixen, com pels avantatges ambientals que presenta amb respecte els derivats del petroli, el gas natural és el combustible que es preveu experimenti un creixement més important. Actualment, al voltant d'un 24% del consum d'energia al món correspon a aquest combustible, tot i que el petroli hi continuarà tenint un paper molt destacat. No només la demanda d'energia primària no s'atura, sinó que la d'energia elèctrica ha crescut de forma continuada i generalitzada. Les previsions assenyalen que, entre l'any 1993 i l'any 2010, s'haurà triplicat fins a superar els 40.000 TWh. La climatització -sobretot amb l'aire condicionat-, la producció d'aigua calenta i l'enllumenat seràn les aplicacionsresponsables de bona part d'aquest augment. Canvis en l'escenari energètic mundial Tot i que aquestes dades, certament, no conviden a l'optimisme quant a la possibilitat de realitzar canvis a curt termini en el model actual, hi ha algunes evidències que apunten que s'està entrant en una la lenta, però progressiva, reestructuració de l'escenari energètic mundial. El fet, per exemple, que moltes empreses petrolieres estiguin diversificant la seva activitat, i obrint línies d'investigació i desenvolupament de tecnologies d'energies alternatives (encara que sigui per assegurar la seva supervivència i la seva quota de mercat), obre la porta a pensar que en un futur hi poden haver canvis significatius. L'alarma ambiental derivada dels impactes que sobre la dinàmica atmosfèrica del planeta té el consum intensiu de combustibles fòssils ha estat, malauradament, un dels principals detonants d'aquest procés de transformació, i ha sensibilitzat la classe política sobre la necessitat d'introduir mesures que afavoreixin les energies renovables i fomentin el consum eficient dels recursos. És a dir, que dissenyin un panorama energètic més sostenible, que no hipotequi el futur de les generacions del demà. Precisament, es calcula que la inversió mundial en les fonts d'energia renovables s'haurà multiplicat per més de vuit durant el decenni 2001-2010, fins arribar a superar els 80.000 milions de dòlars anuals, sempre que continuïn els índexs actuals de creixement. Si això fos així, i com a mal menor, l'augment de la demanda d'energia podria arribar a ser coberta per mitjà d'aquests recursos renovables, enlloc del petroli. No s'ha d'oblidar tampoc en l'escenari energètic futur l'energia nuclear, ja que continua tenint un paper important en la satisfacció de la demanda, i experimenta un creixement lent, però continuat. Si bé a Europa l'energia nuclear està retrocedint, degut sobretot a la pressió social pels riscos i per l'impacte ambiental a llarg termini dels residus radiactius que comporta, en regions com l'Àsia ha augmentat el seu ús. Actualment, hi ha instal·lats més de 350.000 MW de potència al món, i continuen en funcionament més de 400 reactors. Alguns països com Corea del Sud tenen previst de construir-ne uns quants en els propers anys. Ritme de consum insostenible també a Europa A Europa, la situació és semblant a la de la resta de països desenvolupats, atès que el consum d'energia no només no s'estabilitza, sinó que augmenta a un ritme insostenible. En són responsables, fonamentalment, el sector del transport i la demanda de climatització en edificis. Ara bé, l'ampliació del nombre d'estats membres, la creació d'un mercat econòmic únic, la liberalització dels diferents sectors energètics i la definició d'una política ambiental comunitària està introduint canvis que modificaran de forma substancial l'escenari energètic futur. De tota manera, caldrà fer front a un increment anual de la demanda -un 2% segons la Comissió Europea-, i treballar per reduir la gran dependència exterior pel que fa al proveïment -actualment d'un 49%-, ja que continuarà augmentant, fins al punt que serà d'un 90% en el cas del petroli i del 70% en el del gas natural. Els sectors energètics espanyol i català no estan al marge, certament, de tots aquests canvis socials i econòmics internacionals, com tampoc no ho estan de les polítiques que des del govern de la Unió Europea s'estan desenvolupament a fi d'adaptar els mercats a la nova conjuntura mundial [veure el capítol 'L'escenari energètic a Catalunya', a publicar pròximament]. La política energètica futura ha de tenir com a objectiu no tan sols cobrir les necessitats d'energia dels ciutadans i les empreses, sinó fer-ho reduint la dependència dels combustibles d'origen fòssil, incrementant l'eficiència energètica dels processos productius i de les activitats humanes i potenciant les energies renovables, els tres eixos fonamentals sobre els quals haurà de gravitar un model energètic sostenible. Al voltant d'aquests objectius, l'acord entre la majoria de governs sembla més o menys unànime sobre el paper, però la implantació de les estratègies necessàries per aconseguir-los crea encara grans controvèrsies a causa dels interessos polítics i econòmics de cada país. Tot un repte [veure el capítol 'Els reptes del sector energètic', a publicar pròximament].

Per a més informació: International Energy Agency (IEA), www.iea.org The World Energy Council (WEC), www.worldenergy.org Institut Català d'Enegia ICAEN, www.icaen.es