[ENERGIA 2] El reptes del sector energètic. És possible un altre model?

L'increment insostenible de la demanda d'energia mundial, els impactes ambientals derivats del consum intensiu de combustibles d'origen fòssil, i les perspectives que dibuixen els escenaris de futur, fan ineludible l'aplicació urgent de mesures actives per transformar el model actual en un de més eficient, segons apunten els principals organismes internacionals amb responsabilitats en matèria energètica. La revolució de l'eficiència és, en aquest sentit, el primer pas a emprendre per garantir la satisfacció de les necessitats energètiques futures. Aquest concepte és una aportació conceptual introduïda en el document 'Factor 4. Duplicar el benestar amb la meitat dels recursos naturals', un informe encarregat a l'inici de la dècada dels noranta pel Club de Roma a un conjunt d'experts en economia i ambient de l'Institut per al Clima, Medi Ambient i Energia de Wuppertal (Alemanya). Aprenentatge energètic La millora de l'eficiència dels processos productius i, en general, de totes les activitats humanes és, segons els autors del treball, una assignatura pendent, especialment en l'àmbit energètic. La ineficiència actual no només comporta un sobreconsum, sinó uns perjudicis econòmics i ambientals de gran abast que cal corregir. Només que s'apliquessin les tecnologies actualment disponibles, per exemple, alguns experts consideren que els països industrialitzats podrien arribar a estalviar les tres quartes parts de l'energia que consumeixen. Aquesta estratègia ajudaria també a reduir la despesa econòmica associada, i alhora minimitzaria la dependència de l'energia nuclear i dels països tercers amb recursos energètics fòssils. La constatació de què a partir d'un determinat nivell de riquesa (Producte Interior Brut per habitant) no hi ha una correlació directa entre creixement del PIB i increment del consum d'energia, és un indicador que ha contribuir a avançar de forma decidida en l'augment de l'eficiència i en el que alguns experts anomenen com a -aprenentatge energètic-. Cal tenir en compte que, a partir dels anys setanta, mentre el PIB dels països de l'Organització per a la Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE) va augmentar més d'un 30%, el consum d'energia només ho va fer en un 5%. L'eficiència esdevé, doncs, un instrument eficaç i, a més, rendible. Les dades de l'Agència Internacional de l'Energia indiquen que la intensitat energètica mundial (és a dir, la quantitat d'energia utilitzada per unitat de producte) ha anat disminuint en més d'un 1% anual, de mitjana, durant els darrers trenta anys, tot i que encara hi ha grans diferències entre regions. La introducció de tecnologies més eficients i les actuacions que determinats sectors, com l'industrial, han portat a terme per reduir el cost energètic de la seva activitat productiva, són factors que han contribuït a millorar la intensitat sense afectar el desenvolupament socioeconòmic dels estats ni la qualitat de vida dels ciutadans. L'exemple de la Unió Europea, segons el Worldwatch Institute, dóna proves del potencial d'estalvi d'energia mundial i, especialment, als Estats Units. Actualment, els europeus utilitzen un 30% menys d'energia per unitat del producte nacional brut que els nord-americans, si bé Europa encara està en disposició de millorar la seva eficiència si continua introduint i fomentant les noves tecnologies (fins a un 20% més), sobretot en els àmbits del transport, l'enllumenat i la climatització. Diversificació de les fonts d'energia No n'hi ha prou, tanmateix, amb avançar en l'augment de l'eficiència energètica, sinó que cal apostar per les fonts d'energia renovables. Aquestes fonts no tan sols han esdevingut una necessitat per apaivagar els efectes ambientals associats a les energies convencionals, sinó que són una via per al desenvolupament socioeconòmic de molts països que no tenen accés als recursos energètics habituals, per a la reducció de la dependència del petroli, i per a impulsar una oportunitat de negoci tan lucrativa com la del mercat dels combustibles d'origen fòssil. La Unió Europea, a la darrera Cimera Mundial sobre Desenvolupament Sostenible celebrada a la ciutat de Johannesburg l'any 2002, va proposar obtenir el 15% de l'energia mundial a partir d'aquest tipus de fonts abans de l'any 2010. Cal tenir en compte, però, que aquest percentatge inclou les grans centrals hidroelèctriques, la incineració de residus i la utilització de la biomassa tradicional, de manera que la participació d'altres energies com la solar, l'eòlica, la geotèrmica i els biocombustibles continua sent escassa. Així, doncs, entre els reptes del sistema energètic mundial hi ha el d'assolir una veritable diversificació de les fonts d'energia per mitjà del desenvolupament de les energies renovables, fet que també ha de contribuir a reduir els impactes ambientals que el consum creixent de combustibles fòssils produeix. Tanmateix, l'aprofitament actual és irregular i insuficient, malgrat que la disponibilitat de moltes d'aquestes fonts és abundant i el seu potencial econòmic real considerable. En termes d'energia primària, avui dia la participació de les fonts d'energia renovables a la Unió Europea se situa en un 5,2%, incloent-hi la hidroelèctrica a gran escala. En aquest sentit, el 6è Programa marc de la Comissió Europea (2002-2006) aposta, a més de per fomentar l'estalvi i l'eficiència energètica, per crear o enfortir les estructures i els instruments legislatius que permetin el desenvolupament de les energies renovables. L'objectiu de duplicar la seva participació en el consum interior brut d'energia de la Unió Europea fins a arribar a un 12% l'any 2010 posa de manifest la voluntat d'avançar en aquesta línia, per bé que el constant increment de la demanda energètica en dificulta el compliment i subratlla la necessitat de continuar fent grans esforços. Un nou escenari energètic En el document 'Energía. Controlemos nuestra dependencia', la Comissió Europea assenyala que hi ha moltes opcions sectorials per explorar. La indústria, el sector de la construcció, l'enllumenat, el sector del transport i els aparells elèctrics són els principals sectors en els que cal actuar de forma prioritària. Alhora, l'informe destaca també que és necessari adaptar la fiscalitat de l'energia, ja que 'mentre els preus de l'energia no reflecteixin el cost real per a la societat, les decisions i comportaments dels consumidors no canviaran'. La introducció de les noves tecnologies, l'impuls de polítiques i mesures econòmiques, fiscals i legals en favor d'un canvi de model energètic, i la realització de campanyes i accions de caire divulgatiu i pedagògic entre els ciutadans, constitueixen les principals línies estratègiques d'actuació per les que aposten els principals organismes i institucions mundials a l'hora d'avançar en l'eficiència i el foment de les energies renovables. Si bé les característiques de l'actual sistema energètic mundial i els interessos econòmics que hi ha al voltant del mercat del petroli posen pals a les rodes a l'hora de portar a la pràctica algunes d'aquestes mesures -sobretot les fiscals-, també sembla cert que està emergint un nou escenari en el que l'eficiència energètica i l'ús de les energies renovables contribuiran de forma decisiva a dissenyar un nou model energètic més sostenible. El millor exemple per il·lustrar aquesta afirmació és el fet que diverses gran multinacionals del petroli -Shell i BP, per exemple- ja han començat a diversificar la seva activitat i engegar línies d'investigació i desenvolupament de tecnologies d'energies alternatives. El seu principal objectiu, naturalment, és garantir la seva presència futura en el nou mercat que s'està construïnt. Alguna cosa, doncs, està canviant.

Propostes per forjar un nou futur energètic

- Aprovar polítiques d'energia renovables coherents, a llarg termini i flexibles, amb un període suficient perquè s'hi puguin ajustar els sectors i els mercats. - Posar èmfasi en la creació d'un mercat d'energia renovable. - Proporcionar accés a la xarxa elèctrica i als pagaments estandarditzats que cobreixin els costos de generació, amb unes polítiques semblants a les de les lleis d'accés just i de fixació de preus estàndard que s'han aplicat a bona part d'Europa. - Proporcionar assistència financera per reduir els costos inicials mitjançant préstecs d'interès baix i a llarg termini, pagaments per la producció a partir de tecnologies més avançades i bonificacions en inversions per a tecnologies més cares, com la solar fotovoltaica, que es vagin retirant de forma gradual. - Difondre informació sobre la disponibilitat dels recursos, els avantatges i el potencial d'energia renovable, les estadístiques de potència instal·lada i energia generada, els incentius del govern i els èxits i fracassos polítics en els àmbits local, nacional i internacional. - Fomentar la propietat individual i cooperativa dels projectes d'energia renovable i assegurar que tots els qui hi tenen interessos estiguin implicats en el procés de presa de decisió. - Establir uns estàndards de funcionament, seguretat i emplaçament. - Incorporar tots els costos en el preu de l'energia i passar les subvencions i les compres d'energia del govern de les energies convencionals a les renovables. Font: 'L'estat del món 2003'. Worldwatch Institute/Centre UNESCO de Catalunya (versió en català)

Per a més informació: International Energy Agency (IEA), www.iea.org. The World Energy Council (WEC), www.worldenergy.org. Institut Català d'Energia, www.icaen.net. L'Estat del món 2004. (Optem per millors alternatives energètiques) Worldwatch Institute/Centre UNESCO de Catalunya Ecoeconomia. Lester R. Brown Earth Policy Institute/Centre UNESCO de Catalunya