25/11/2002 - 00:00
Avui dilluns comença a Madrid la sisena edició del Congrés Nacional de Medi Ambient, una trobada que vol reunir tots els sectors per discutir sobre la sostenibilitat del planeta. Tot i que es tocaran temes d'interès general, com els llindars que estableix el protocol de Kyoto, la gestió de grans espais naturals o les conseqüències del Pla Hidrològic, enguany prendrà molt protagonisme el procés d'aplicació de l'Agenda 21 local. És, per tant, un bon moment per repassar com s'està treballant des dels municipis catalans cap a la sostenibilitat.
Tot i que els objectius de l'Agenda 21 tenen un abast que supera els criteris mediambientals, de moment són escassos els municipis que s'han atrevit a anar més enllà en la seva aplicació. Només existeix un cas, el de Sant Boi de Llobregat, en què s'han llançat les campanes al vol anunciant el pas a una segona fase en l'aplicació de l'Agenda 21, de caire més social que estrictament ecològic. Cal reconèixer, per tant, que encara queda un llarg camí per recórrer en el camp de la sostenibilitat local.
Les grans apostes del món local
Tot i que cal evitar tot tipus de triomfalisme, des dels municipis catalans s'han impulsat en els darrers anys un seguit d'iniciatives pràctiques a favor de la sostenibilitat. Citar-les totes seria impossible, però sí que es poden establir algunes regles generals d'acció. A grans trets, els ajuntaments estan apostant cada cop més per l'impuls de les energies renovables, per la selecció i el reciclatge dels residus i per potenciar el transport respectuós amb el medi.
En el camp de les energies renovables, que han de permetre reduir les emissions de gasos, el més paradigmàtic és la tasca que s'està fent per promoure l'energia solar. El més habitual és predicar amb l'exemple: Des del gran sostre solar que l'Ajuntament de Barcelona ha instal·lat en un dels seus edificis fins a l'aigua sanitària de la zona esportiva de La Seu d'Urgell, els consistoris estan convertint els equipaments que gestionen en un banc de proves de l'ús dels raigs de sol. En altres municipis, però, s'ha anat fins i tot més enllà. Les ordenances municipals de Sant Joan Despí es poden considerar pioneres en exigir la instal·lació de plaques en qualsevol edifici de nova planta. Altres municipis s'han apuntat ràpidament a la iniciativa.
Un altre camp on s'han posat en marxa iniciatives per reduir la contaminació és en el transport. Les mesures, però, han estat més reivindicatives que pràctiques, amb constants campanyes per promoure l'ús dels mitjans públics i dels sostenibles, com la bicicleta. Tot i que les inversions en infrastructures segueixen apostant pel vehicle privat, a l'interior de moltes ciutats s'estan creant xarxes de carrils bici amb vocació d'enllaçar tots els barris, com és el cas de Girona o de Barcelona. La capital catalana també es pot considerar pionera en la difusió de la mobilitat sostenible, molt sovint des d'Internet, mentre que un 10% dels municipis va participar en el Dia Sense Cotxes.
La segona gran aposta a nivell local ha estat la recollida selectiva i el reciclatge dels residus. Tot i que el nou sistema de gestió de la brossa encara està en procés d'implantació, a molts municipis ja es poden veure contenidors de tots colors, especialitzats en cada tipus determinat de residus. I és més, proliferen les deixalleries on es poden llençar adequadament tots aquells productes que no tenen un contenidor propi. A més d'aquestes facilitats, hi ha poblacions que han portat a ultrança la lluita contra la mandra recicladora dels veïns. A Tiana s'ha llançat una campanya per reciclar completament tota la brossa recollint-la porta a porta. A Vilassar de Mar han imitat la iniciativa, convertint-se en el municipi més gran que fins ara ho ha posat en pràctica. També han proliferat els nous centres de tractament de residus, moltes vegades polèmics, com per exemple el primer Ecoparc de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
Un moment de canvi
Totes aquestes iniciatives tenen els seus equivalents, a diferent escala, en un munt de municipis, empesos per la resta d'institucions. Es podria dir que treballar per la sostenibilitat està de moda a Catalunya. Ens trobem en un moment de canvi que ens afecta a tots nivells, des dels nostres hàbits quotidians fins al paisatge urbà que ens envolta. Estem engegant un engranatge que, en un futur no gaire llunyà, ha de transformar completament el funcionament de la societat. Per fer correctament aquest pas, molts ajuntaments s'estan emmirallant en les experiències d'altres països que ja ens porten uns anys d'avantatge en el terreny del desenvolupament sostenible.
Però en aquest procés de canvi no tot fa baixada. Les mesures impulsades a favor de la sostenibilitat són encara vistes amb reticència per alguns sectors de la població. A més, les mateixes institucions es contradiuen en impulsar grans projectes que topen de ple amb aquella màxima que ens suggereix pensar globalment per actuar localment. La construcció de grans eixos de comunicació, potenciar les carreteres enlloc del tren, les grans obres hidràuliques, la creació de nous abocadors o la imposició de parcs eòlics representen l'aposta per un model de creixement recurrent i diametralment oposat a la cultura del reciclatge i de l'estalvi energètic.
Marçal Lladó és redactor de la laMalla.net.
