26/11/2002 - 00:00
Sergi Rovira, expert en qüestions ambientals de Centre Català de la Unesco, valora en aquest article el sentit de les grans cimeres. L'excusa és el Congrés Nacional de Medi Ambient, però les reflexions de Rovira van més enllà.
L'Organització de les Nacions Unides (ONU) des del seu naixement ha buscat els marcs més adequats per a la consecució de compromisos concrets per part de tots els estats que en formen part. Concretament, des de la dècada de 1990, l'ONU ha fet un esforç important per celebrar grans cimeres dedicades a alguns dels grans reptes urgents que ha d'afrontar la humanitat.
La darrera d'aquestes cimeres, la Cimera Mundial sobre Desenvolupament Sostenible, es va celebrar entre els darrers 26 d'agost i 4 de setembre a Johannesburg (Sud-Àfrica), i va acabar en un desencís general important. Posteriorment, fins i tot, han apareguts veus que han posat en dubte la necessitat d'aquest tipus d'esdeveniment.
De ben segur, els resultats polítics no van ser els desitjables i hi havia expectatives molt més altes. Malauradament, durant les negociacions polítiques es va anar produint una fuita constant de les propostes més comprometedores. Però cal emmarcar aquesta cimera en un context més ampli. Per posar un exemple, avui ningú dubta de la vàlua dels resultats de la Cimera de la Terra de l'any 1992, però en acabar aquell esdeveniment també es volia que s'haguessin pres compromisos més concrets.
La Cimera Mundial sobre Desenvolupament Sostenible ha sigut la més concorreguda de les organitzades per l'ONU (amb desenes de milers de persones que hi van participar de formes molt diverses) i hi hagut multitud d'actes i esdeveniments internacionals paral·lels, i això no és gens menyspreable. Aquesta alta participació demostra que al món hi ha una consciència creixent sobre la necessitat de formes de govern mundial real i ganes de treballar per una vertebració mundial que vagi més enllà de les estructures estatals. Però també planteja alguns reptes.
Per una banda, ni aquestes cimeres, ni altres que es puguin celebrar a escala de grans regions mundials, no han d'esdevenir fòrums monotemàtics de qüestions merament tècniques. La tecnologia ha d'estar al servei de les persones i, per tant, qualsevol reunió internacional ha de contemplar constantment la dimensió humana i la dimensió política.
Per altra banda, hem de ser conscients que l'avaluació d'aquestes cimeres l'hem de fer des d'una perspectiva més àmplia, per veure el procés que estem vivint: un món globalitzat necessita formes de govern mundials. Actualment no posem en dubte les estructures de govern locals o estatals que tenim (podem posar en dubte els governants, però ningú dubta que hi ha d'haver un govern), però els reptes del món els hem de resoldre amb un govern mundial.
El sistema de les Nacions Unides, convenientment reformat, ha d'esdevenir el govern mundial democràtic i representatiu de tots els pobles de la Terra per assolir un món més just, més equilibrat i més sostenible.
Ara com ara, les cimeres mundials i regionals són plataformes de construcció d'aquesta futura Organització de les Nacions Unides. La societat civil necessita aquests esdeveniments com una via bàsica per participar en les decisions que es prenguin en el camí d'aquesta construcció.
Sergi Rovira és l'especialista del programa de medi ambient del Centre Català de la Unesco.
