27/11/2002 - 00:00
La sessió plenària sobre Estratègies per a la gestió de l'aigua s'ha convertit en el que, en el fons, tots esperaven: un intens debat sobre el Pla Hidrològic Nacional, que ha congregat al saló principal d'actes del Congrés Nacional de Medi ambient una petita multitud, formada en bona part per més d'un centenar d'estudiants de ciències ambientals que han mostrat, visiblement, el seu desacord amb el pla. Els aplaudiments han precedit les intervencions del representant de Greenpeace i del govern d'Aragó, mentre que les xiulades, i fins i tot les riallades, han interromput les argumentacions dels representants de València i Murcia, especialment quan aquest últim ha qualificat els camps de golf d''instal·lació sana i bona per al medi'. -El riu com font de vida o el riu com portador d'un bé econòmic? El debat ha estat viu i polèmic, articulat en gran part a l'entorn d'aquests dos pols. Sens dubte ha estat un dels moments més intensos de Conama fins ara.
La quarta sessió plenària del Congrés Nacional de Medi ambient ha generat una intensa polèmica, i no era per a menys. A pesar que el lema de la sessió era el neutre Estratègies per a la gestió de l'aigua l'actualitat ha marcat un previsible canvi d'agenda: la sessió s'ha convertit en el que tots esperaven, i en el que l'organització, si ens fixem en l'elecció dels ponents, segurament buscava. Un intens debat sobre el Pla Hidrològic Nacional. Després de gairebé tres hores de discussió, seguida per un públic molt participatiu (aplaudiments, xiulades i riures s'han convertit en la banda sonora de fons de la sessió en molts moments) el debat ha acabat en el mateix punt de partida, amb posicions que semblen cada vegada més irreconciliables.
Els representants dels governs de Múrcia, Miguel Ángel Ródenas, i València han apel·lat a la solidaritat de les regions amb excedents d'aigua i han reclamat l'aplicació del Pla Hidrològic amb la màxima celeritat. El riu transporta, segons ells, un bé econòmic de gran valor, imprescindible per al desenvolupament de les seves economies. José Antonio Llanos Blasco, president de la Confederació Hidrogràfica del Tajo i representant del Ministeri de Medi ambient en la taula, ha ajudat amb els seus arguments als dos representants pro-transvasament i ha renyat els nombrosos -més d'un centenar- estudiants de ciències ambientals presents, els quals mostraven amb riures, xiulades i aplaudiments la seva oposició al Pla Hidrològic Nacional. Llanos els ha convidat a llegir el Pla Hidrològic detingudament, 'un document que els sorprendrá agradablement', ha comentat. Seguidament, Llanos ha defensat els camps de golf, que s'han convertit en protagonistes sorpresa en la fase final del debat. De fet, uns minuts abans de la intervenció del representant del ministeri, el portaveu de la conselleria d'Agricultura, Aigua i Medi ambient de Múrcia havia qualificat els camps de golf com 'una instal·lació sana i bona per al medi'.
Juan López Uralde, director executiu de Greenpeace, ha assenyalat que la clau està a reduir la demanda i a entendre el riu, no només com un bé econòmic, sinó com una font de vida. 'Diuen que l'aigua es perd en el mar, i això no és veritat', ha dit, 'els rius compleixen moltes funcions, que no podem oblidar: eviten l'entrada de les aigües del mar, recarreguen aqüífers, alimenten les platges amb els seus sedimients... i són, en definitiva, font de biodiversitat als deltes'. El representant del govern d'Aragó ha criticat el Pla Hidrològic Nacional perquè sembla emular les obres faraoniques, 'que tots pensàvem superades'.
Alejandro Gil, conseller d'Obres Públiques de la Junta de Comunitats de Castilla-la Mancha i Jesús Javier Marcotegui Ros, conseller del Departament de Medi ambient, Ordenació del Territori i Habitatge del Govern de Navarra, també han participat, més discretament, això sí, en la taula, moderada activament pel president del Consell General de Col·legis Oficials d'Enginyers Agrònoms, José Gonzá
