02/05/2003 - 00:00
Michel Girin, director de l'Institut Cedre (Centre de Documentation, de Recherche et d'Experimentations sur les Pollutions Accidentelles des Eaux), ha repassat, aquest matí en l'acte anual de l'Associació Catalana de Comunicació Científica, els diferents elements que conformen el desastre del 'Prestige'. Girin ha advertit, davant d'un auditori nombrós al Centre Internacional de Premsa, que més que demanar un 'Nunca Máis', -que, al seu entendre, difícilment es podrà aconseguir- el que cal és centrar-nos en un molt més modest, però segurament més realista, 'mai més d'aquesta manera'. En aquest sentit, el prestigiós biòleg marí, presentat en l'acte pel periodista de la Vanguardia Antonio Cerrillo, ha defensat una major coordinació institucional i entre països i un augment de la feina de prevenció i investigació. Factors clau que de nou, i potser sí, de forma molt més aguda, han tornat a fallar amb l'enfonsament del 'Prestige'. La lluita contra el 'Prestige' ha de continuar també quan la pressió mediàtica sobre el tema minvi, ha insistit Girin, ja que és molta la feina a fer.
A hores d'ara, els càlculs del Cedre apunten una notícia inquietant: el 'Prestige' podria encapçalar el rànquing de sinistres de petroliers, per davant del Valdez (1989, Alaska) i l'Amoco Cadiz (1978, França). Davant només tindria els vessaments tòxics d'Aznalcollar i Baia Mare (2000, Hongria).
Segons ell, gràcies a la labor de neteja que s'ha impulsat al mar i a les platges i que pot acabar amb un 90 per cent del 'chapapote', en un termini d'uns quatre anys el problema es podrà donar pes superat. Segons el 'timing' avançat pel biòleg, en uns mesos les millores ja seran clares a les platges, en un any i mig, això ja es veurà a les roques, mentre que caldrà esperar diversos anys -entre 3 i 4- per veure una recuperació sensible en les altres àrees. D'aquí deu anys encara serà possible trobar restes, tot i que no seran significatives.
La conferència de Michel Girin, que ha despertat una gran expectació, es pot llegir també com una lliçó pràctica del desastre del 'Prestige'. Aquí en teniu alguns apunts, presos a partir de les paraules del científic francès.
> Les estadístiques: Es comprova que, des del desastre de l'Erika i l'Exxon Valdez hi ha una disminució del nombre d'accidents de petroliers, que s'acompanya d'un enduriment de la llei. Com és obvi, això no és suficient per als afectats. "A aquests -diu Girin- no els pots venir amb estadístiques". > Extracció manual versus mecànica: Aquest tema es planteja cíclicament. Els afectats reclamen l'adopció de mètodes mecànics, molt més eficaços, però també menys flexibles i respectuosos. L'expert francès opta per un ús mixt de les dues tècniques. > La decisió de remolcar el 'Prestige' fora del port: vist com van anar les coses, és molt fàcil assegurar que la decisió correcta era 'tancar' el 'Prestige' en un port o en una 'ría'. Tanmateix, els que defensen aquesta possibilitat, ho fan basant-se en el seu èxit hipotètic, i per tant no comprovat. La veritat, -apunta Girin- és que aquesta operació també tenia riscos, i no pas menors. La millor solució és la que té èxit, revela irònicament. > El coneixement del 'chapapote': I què és el 'chapapote'? Conèixer-ne els detalls és bàsic a l'hora de plantejar la solució del problema. En aquest sentit, Girin va trobar a faltar informació fiable en els primers moments sobre aquest aspecte. > Una bona gestió de la informació: la lluita contra el vessament és complexa, i cal mobilitzar diferents mitjans per afinar les decisions. Cal saber interpretar fonts diverses (fotografies aèries, informació de satèl·lit, meteorològica, etc.). El Cedre té força experiència. Però i la resta? > Recollida a alta mar: fa dos anys, les tècniques només permetien arribar a recollir un 10 per cent dels vessaments. Ara, segons Girin, ja ens situem en el 40 per cent. Tot un pas endavant. > Tancar la font contaminant: tot i que inicialment es va parlar de treure tot el fuel de cop per evitar fer cap bossa, Girin defensa tancar totes les fissures del vaixell i estudiar, amb calma i rigor, la manera de buidar aquest material. El govern estatal s'hi ha compromès... però es tracta d'un autèntic repte per als enginyers, més que per als científics. > Els pescadors: han estat protagonistes i, segons Girin, han obert un nou camí d'acció "força interessant". > La mobilització ciutadana: amb el 'Prestige' s'ha vist una mobilització ciutadana sense precedents. Aquest tipus de moviments sorgeixen arreu, però en el cas de Galícia, aquest s'ha donat amb més força, potser "en veure la incapacitat de les autoritats per reaccionar davant el problema". > Els voluntaris: Poden ser una ajuda i també un problema, si el número és molt elevat i no es troba la manera d'organitzar-los. En tot cas, són la conseqüència del que la gent percep com un error del sistema. L'expert francès defensa una lluita professionalitzada. > Com s'afronta la neteja? Les decisions, segons el director del Cedre, s'han de prendre 'roca a roca', tot combinant els criteris ecològics i econòmics. No és el mateix afrontar la neteja d'una platja que tenia una activitat turística (la neteja, aleshores, ha de ser molt a fons, fins i tot passant per damunt de criteris de preservació de l'entorn) que el d'una zona on hi havia una activitat pesquera (cal anar amb molta cura a l'hora de treure les restes i no perjudicar l'ecosistema) o amb un alt valor de biodiversitat... > L'impacte de la lluita: els danys ambientals els provoca el fuel vessat del 'Prestige', però també, i en una part gens menyspreable, l'activitat relacionada amb l'extracció: obertura de camins, pas de les màquines, etc. > La informació, una assignatura pendent: És perillós el fuel? El problema, segons Girin, és que la resposta a aquesta pregunta no ve d'una font autoritzada, sinó que n'hi ha de diverses, i sovint contradictòries. Falta informació, doncs, i una major coordinació. > L'impacte econòmic: el sistema definit en el Fidac és insuficient. Cal incloure-hi els intermediaris, i no només els governs i els destinataris dels carregaments. Cal fer un fons molt més important per fer front a possibles incidències futures. > Una oportunitat que passa: ara és el moment de fer pressió, assegura el director del Cedre. Cal aprofitar l'atenció dels mitjans i la preocupació dels ciutadans per evitar que paquets de mesures com els aprovats en el cas de l''Erika', no tornin a quedar guardades en un calaix. > El desastre del 'Prestige' és el més greu de la història? El Cedre, segons ha informat Girin, ha proposat una combinació de quatre criteris (aus tacades, quilòmetres afectats, contaminació recollida i biomassa vegetal i animal destruïda) per respondre aquesta pregunta. Des d'aquest punt de vista, el desastre d''Aznalcollar' i el del 'Baía More' serien els més greus. El 'Prestige', que de moment no ha estat comptabilitzat, estaria entre els quatre primers, segons Girin. > Decisions polítiques / decisions tècniques: preguntat pel nombrós públic que va assistir a l'acte, Girin va reconèixer que "una decisió mai és únicament tècnica".L'acte anual de l'Associació Catalana de Comunicació Científica ha estat presentat pel seu president, el periodista Joaquim Elcacho i ha servit per presentar, igualment, l'edició que s'ha fet de la conferència que l'any passat va pronunciar el científic Bernat Sòria sobre la investigació sobre cèl·lules mare. Aquesta publicació, que s'ha editat en català i en castellà, l'ha finançada Novartis. També es va entregar el premi LotoEureka, que aquest any ha guanyat Ramon Eritja.
