La sostenibilitat al Fòrum, consideracions generals

24/11/2003 - 00:00
El Fòrum Universal de les Cultures se sustenta en tres grans àmbits: la interculturalitat, la cultura de la pau i la sostenibilitat. Fins aquí el que tots, a hores d'ara, més o menys comencem a tenir clar. Ara bé, l'aposta sostenibilista del Fòrum, malgrat algunes renúncies evidents que ja es comencen a perfilar a hores d'ara, és, malgrat tot, un dels capítols més interessants i vindicables de l'operació. I tanmateix, és dels que ha passat més desaparcebut. Una certa discreció mediàtica ha envoltat aquesta tercera pota del Fòrum, tot i que quan el 24 de setembre les activitats d'aquest gran esdeveniment pleguin veles quedarà com a llegat un immens i estratègic territori recuperat i planificat amb criteris sostenibles. Un territori on s'ha fet un esforç per assumir, tot transormant-les, un seguit d'instal·lacions incòmodes i a priori ben poc agradables (la depuradora, la tèrmica, etc). I això s'ha fet fent una aposta valenta pel que fa al planejament i a l'ús de noves tecnologies. S'ha optat, finalment, per una arquitectura amb sensibilitat ambiental i per un seguit de polítiques energètiques prou positives, la visualització més clara de les quals és l'espectacular pèrgola fotovoltàica que presidirà la gran plaça. Qüestions, aquestes, que no són pas menors, i que mostren l'empremta sostenibilista del Fòrum 2004. La sèrie d'articles que comencen dilluns, 24 de novembre, pretén donar compte d'aquests projectes, tot situant-los en aquesta esforç sostenibilista. Aprofitarem, igualment, per tractar altres projectes no estrictament relacionats amb el Fòrum però que, en canvi, tenen lloc en els territoris limítrofs. El Fòrum 2004 és -utilitzant les paraules de Ramon Folch, una de les persones que ha contribuit amb més vigor a la seva conceptualizació-, la primera obra d'un gran escenari reinventat i redescobert: el Besòs. El primer capítol el dediquem, gens sorprenentment, a parlar de les consideracions generals. Abans de començar, ens aturem a un primer concepte, que, de ben segur, ens trobarem molt sovint a partir d'ara. Què és la sostenibilitat? Trobarem traduccions d'aquest concepte en cadascun dels capítols de la sèrie. Què és la sostenibilitat? Una primera definició d'urgència: el sostenibilisme té com a objectiu satisfer les necessitats del present sense comprometre les del futur. Estirant una mica més el fil, descobrim que és un concepte que molt sovint se'ns presenta de forma un pèl obscura, però que, en canvi, té incomptables implicacions pràctiques. Malauradament, per a molts és una d'aquestes paraules comodí que massa sovint fem servir per quedar bé i llestos, i això li ha restat una certa credibilitat en alguns sectors. Un fet imperdonable tenint en compte que podem dir, sense por a equivocar-nos gaire, que la societat del futur, serà sostenible o no serà. El sostenibilisme, per tant, és un model social i productiu que es basa en el consum responsable de recursos renovables, en el consum mínim possible de recursos no renovables, en la reducció dels residus, en la conservació in situ de la biodiversitat i en una distribució justa de la riquesa. El Fòrum no és un esdeveniment sostenibilista, demanar-li això seria un pèl ingenu, ja que no és més que el reflex de la societat, però si que en la concepció d'aquest esdeveniment trobem de forma clara estratègies i solucions pensades des del sostenibilisme. El concepte d'internalització, que és la forma de dir, ras i curt, que hem d'assumir totes les conseqüències de les nostres opcions vitals, inspira el desplegament de les operacions urbanístiques endegades amb l'excusa del fòrum. La internalització Fins ara, Barcelona, sense fer res que no fessin altres ciutats, havia funcionat escopint cap enfora abocadors, central tèrmiques, incineradores i plantes de depuració. És així com el tram final del Besòs s'havia convertit en el que és avui, encara que no per gaire temps: una perfecta habitació dels mals endreços. El baix nivell urbà de la Catalana i la Mina, on es va relocalitzar la població barraquista de Barcelona el 1969, es combinava amb centrals energètiques, línies d'alta tensió, plantes de tractament d'aigües residuals, estacions d'incineració de residus i abocadors, nusos viaris... Vist aquest panorama tan galdós no és estrany que 'la primera temptació en parlar del projecte del Fòrum fos seguir externalitzant i trobar llocs, més lluny del centre encara, per a totes aquestes instal·lacions', explica Ramon Folch, el socioecòleg que va viure directament el naixement d'aquesta iniciativa i actual comissari de l'exposició 'Habitar el món'. 'Alguns ho vam desaconsellar rotundament -continua-. Era la mateixa injusta idea de sempre, però en aquest cas també era, a més, una idea antiquada. Una idea incompatible amb els vents sostenibilistes que començaven de bufar a mitjans anys noranta'. La internalització, per tant, va ser la primera de les urgències a abordar. 'Tal com s'ha esdevingut amb l'arquitectura, que ha passat de camuflar els conductes de la calefacció i els radiadors a dissenyar-los, pintar-los i exhibir-los com a elements fins i tot decoratius, les ciutats acabaran assumint totes les seves instal·lacions fisiològiques, a les quals conferiran dignitat arquitectònica i centralitat urbanística'. I, no cal dir-ho, un gran potencial pedagògic. La visió d'una gran pèrgola fotovoltaica o d'instal·lacions de depuració d'aigües i de tractament de residus no són, des d'aquest punt de vista, coses a amagar. Ben al contrari, són un valor afegit, un argument ben real per a donar sentit a un discurs moltes vegades poc concret. Els eixos ambientals del Fòrum Els eixos d'aquesta internalització els podem veure a partir de les següents variables:
1. La Construcció: Els edificis i les construccions sumen aproximadament el 40% dels materials que entren anualment en l'economia del planeta, bona part dels quals són recursos escassos no renovables. El fet, a més, que això suposi una quantitat incalculable d'energia converteix el procés constructiu en un fenomen insostenible. Sembla evident, per tant, que el primer criteri sostenibilista que hauria de regir aquesta gran operació és el de la qualitat i la durabilitat d'aquest procés. Els resultats finals són variables, i no sempre satisfactoris, d'acord; però, malgrat això, cal subratllar que l'accent ambiental es nota aspectes tan importants com:
> l'estalvi i la reutilització dels elements i materials de construcció per tal de reduir la despesa energètica i el volum de sobrants. Per exemple, productes resultants de la demolició (productes petits inerts) són susceptibles de ser utilitzats fàcilment en les noves construccions (murets, soleres, sub-bases de paviments, rebliments, etc). A la zona del port, per posar un altre exemple, s'han aprofitat els excedents provinents del moviment de terres. > la no utilització de materials constructius tòxics o potencialment perillosos per a la salut humana i dels ecosistemes (asbests, plom, fibres minerals, tractaments amb certs productes químics, etc.), la substitució per altres quan no sigui estrictament necessària la seva utilització (PVC, asfalts, etc.). La no utilització de materials que contribueixin a l'exhauriment de recursos molt escassos o a l'extinció d'espècies (fustes tropicals, per exemple). > la utilització de paviments permeables que evitin la impermeabilització del sòl, a fi que l'aigua de pluja hi pugui penetrar. L'objectiu és, a més d'evitar revingudes i xaragalls en moments de forta precipitació, que l'aigua recaigui en l'aqüífer, tot evitant que l'aigua vagi a la depuradora innecessàriament. > Cobertes enjardinades, climatització de districte, il·luminació i ventilació natural.
2. L'energia: La millora de l'eficiència energètica, l'estalvi, la reducció de l'ús de les energies no renovables i la potenciació de l'ús de les renovables són els objectius fonamentals d'una política energètica basada en criteris sostenibilistes. El desenvolupament actual de la tecnologia de les anomenades energies renovables i una major optimització de les no renovables permet ser agoserat. Aquesta és una carta que s'ha jugat en:
> la potenciació de l'energia solar per a la producció d'electricitat (energia solar fotovoltaica). El parc fotovoltaic previst és una de les grans singularitats de la l'operació. > l'establiment de criteris d'estalvi i eficiència en el disseny dels edificis (orientació cardinal, aïllament tèrmic, potenciació dels elements arquitectònics afegits a l'edificació com ara vegetació, masses d'aigua o pantalles artificials, elements inherents a l'edificació com ara voladissos, veles, persianes o porticons), sistemes d'il·luminació natural o utilització de sistemes d'iluminació d'alta eficiència. > la climatització de tot l'espai es preveu amb un sistema de districte, que aprofita el vapor d'aigua genera a la planta de tractament de residus de Sant Adrià. > la utilització de cotxes híbrids.
3. L'aigua: L'aigua potable és un recurs escàs i per tant convé no malmetre'l o destinar-lo a usos secundaris. Ben al contrari, cal mostrar que l'aigua es pot administrar bé, i que és possible regenerar-la. Això, pel que fa al tema que ens ocupa, aniria en les següents línies:
> aprofitament de l'aigua freàtica, en principi dels municipis de Santa Coloma de Gramenet i Montcada, tant per l'aprofitament en sí, com pel caràcter pedagògic de les mesures. > la priorització de sistemes de reg eficients i estalviadors, i la minimització, en la mesura del possible, de les pèrdues en els sistemes de distribució. Entre els sistemes de reg que minimitzen el consum d'aigua es troba el de microirrigació, el de goteig i les xarxes d'aspersors regulats mitjançant programadors. > aplicació d'un sistema separatiu de recollida d'aigües pluvials.
4. Els residus: El dels residus és un problema important arreu, però especialment a les ciutats. L'increment de l'activitat humana en un territori comporta inevitablement un impacte sobre el medi, el qual acostuma a manifestar-se amb un augment de la producció de residus i dels nivells de contaminació, a banda les afectacions que tenen lloc sobre els sòls i espais immediats. Aquest impacte, òbviament, demana l'assumpció de mesures per a prevenir o paliar els possibles efectes ambientals negatius des del mateix moment en què es projecta una determinada actuació. > implantació d'un sistema de recollida pneumàtica de residus sòlids urbans.

Previsió de la sèrie: consulta aquí.
Enllaços:
Fòrum de les Cultures 2004: www.barcelona2004.org. Ajuntament de Barcelona: www.bcn.es. BR: www.bcnregional.com/. Infraestructures de Llevant: www.bcn.es/infrastructuresll/. ERF, Gestió i Comunicació Ambiental / Estudi Ramon Folch: www.erf.es Institut Cerdà: www.icerda.es/.
Consulta aquí el glossari elaborat especialment per aquesta sèrie.

Relacionats

Butlletí